Argot culinari i gastronòmic

(106-56 aC) General romà que després de retirar-se de l'exèrcit (riquíssim) va mantenir un gran tren de vida amb luxe i refinament. D'altra part se li deu la introducció a Europa del presseguer, del faisà, del cirerer i d'altres carns i fruites que han perdurat fins avui.

Fruit d'una planta enfiladissa semblant al cogombre (Luffa cylindrica). Quan és fresc se'n fan conserves o es couen amb les mateixes receptes dels carabassons, però és més conegut en la seva forma assecada, que s'utilitza a la cambra de bany per a fregar la pell i estimular la circulació. La medicina xinesa ha usat aquesta planta des del s. X per les seves nombroses propietats calmants i curatives.

Escriptor i periodista, escrigué en català i en castellà. La seva producció és exuberant. Especialitzat en gastronomia, fou Premi Nacional de Gastronomia el 1974, però en aquest terreny, i sobretot en la nostra llengua, no s'hi troba res de particular per a la normalització lingüística.

Xantofil·la que abunda a les parts verdes dels vegetals (sobretot a les fulles), en algunes algues i al rovell de l'ou.

Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels luvàrids, que fa fins a 200 cm de llargària, amb el dors blau, els flancs i el ventre platejats amb reflexos rosats, i amb la part superior del cap i les aletes pectorals rosats, que viu a l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.