Argot culinari i gastronòmic

Producte d'un color blanc groguenc, ric en greix, que es forma en la superfície de la llet deixada en repòs o per centrifugació en una desnatadora. La denominació nata es reserva per al producte que contingui un mínim del 30% de matèries grasses. Molt energètica, 300 cal per 100 g, és la primera etapa de la fabricació de la mantega. Fins fa pocs anys, a Catalunya, la nata sols era emprada en pastisseria, com a llaminadura o per al mel i mató (es menjava la nata de la llet amb sucre). Avui, per l'afany morbós d'imitar el que ens ve de fora, els cuiners inventors de nous plats en fan un ús exagerat i embafen els comensals amb tantes "creacions" a base de nata, que acaben sent menjusses inclassificables. D'altra banda, hi ha una salsa anglosaxona fet amb nata agra.

Mol·lusc lamel·libranqui marí, la closca del qual es compon de dues valves simètriques, llises, de color verdós amb visos blancs i blavencs, unides per un dels costats majors, de forma semblant al mànec d'un ganivet. La carn és comestible, però poc apreciada. Obertes i cuites a la brasa o a la planxa són força bones, així com en sopa amb llesquetes de pa torrat.

Cranc de mar petit i comestible. La nècora, per a molts, és el més saborós dels mariscs. És un menjar suprem per a consumir-lo amb paciència.

Beuratge dels déus, en la mitologia grega, que conferia la immortalitat a qui se'l bevia.

Beguda elaborada a base de sucs de fruita, sucre i aigua. En general es tracta d'una fruita de la qual no es podria consumir el suc al natural per ser massa àcid o massa espès. Els nèctars es fabriquen generalment a base de peres, préssecs, albercocs, cireres agres, guaiabes i groselles.

Fruita de la família del préssec, del qual es distingeix per la seva pell llisa, de color roig de vegades jaspiada de groc. La carn, prou ferma, recorda la de les prunes. Es consumeix al natural i s'utilitza per a fer dolços en substitució dels préssecs, encara que mai no tenen el seu sabor.

Fer massa clara una salsa, posar-hi tant de líquid, brou, llet o vi, que no arriba a lligar.

Avellaner d'una varietat que dona un fruit més petit i més fosc.

Bolet de barret petit de 8 cm, prim i poc carnós, convex o aplanat, recobert de fibres adnates, un xic viscós, cap al centre gairebé negre. És de color grisenc molt variable segons les condicions climatològiques, de tons cendrosos, negres o marronosos. EI peu, de 5 a 9 cm de gruix, és fibrós i blanc, una mica agrisat i afuat cap a la base. La carn del fredolic és delicada, molt trencadissa, blanquinosa o grisenca, de sabor dolç i agradable, poc accentuat. És el bolet més tardà de tots. Apareix a final d'estiu, durant la tardor i fins ben entrat l'hivern. Força apreciat a totes les nostres localitats, es consumeix en guisats de carn i patates, i també per a les famoses sopes de fredolics, típiques de la nostra cuina pagesa.

Peix de la família dels esquàlids que no presenta espines predorsals, és de color marró fosc i té els ulls grossos amb reflexos verdosos.