Argot culinari i gastronòmic

Porc acabat de néixer fins que el desmamen o fins que és mig fet, que es cou sencer al forn. És el plat estrella de les províncies castellanes. Segons les comarques el nom pot canviar molt.

Salsa feta de nous i espècies que s'utilitza en alguns guisats de peix, sobretot de bacallà salat. També hi ha una salsa de nous amb la qual es napa tota mena de carn rostida, un cop cuita, abans de gratinar-la.

Dolç fet a base de sucre, mel i fruites seques. L'origen d'aquesta preparació és tan antic com discutit, però es correspon amb els nostres torrons d'Agramunt i d'Alacant. El nom de nogat li ve de les nous que, en principi, eren el principal ingredient d'aquesta llaminadura, que s'ha convertit en una de les postres tradicionals de les nostres festes nadalenques.

Cuiner medieval suposadament nascut a Catalunya. Se sap que fou cuiner major del rei Ferran I de Nàpols. Va redactar en català un famós llibre de cuina titulat Llibre del coch, que es va editar a Barcelona l'any 1520, i que tingué almenys cinc edicions catalanes. La primera traducció al castellà es va editar a Toledo l'any 1525, i se'n varen fer set edicions, la major part (quatre) al mateix lloc que la primera. És el llibre de cuina més antic que es coneix en castellà. En català, però, hi ha texts anteriors. El més antic és El llibre de Sent Soví, de 1324. El llibre de Nola és un compendi, no solament de receptes i de l'art de cuinar, sinó també de la vida cortesana de la seva època.

Mot que serveix per a designar una persona, un animal, una mercaderia o una cosa, i per a distingir-la dels éssers de la mateixa espècie.

Regla per a l'execució d'alguna cosa, a què una persona ha de subjectar el seu capteniment, etc.

Sistema de la llengua que és sentit com a comú per a tots els parlants. És un concepte intermedi entre llengua i parla que reflecteix la influència de factors geogràfics i socials en l'ús de la llengua. L'alteració de la norma, a diferència de la que afecta la llengua, no impedeix la comprensió del missatge.

Procés sociocultural a través del qual una llengua no cultivada, o un parlar, s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normalització o estandardització) i, al mateix temps, accedeix a àmbits d'ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o a una varietat d'aquella.

Allò que amb la seva presència dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon funcionament o l'arranjament d'alguna cosa, etc. És un fet que ocorre en alguns llocs.

Fruit de la noguera (arbre originari de l'Índia). Coberta per un embolcall verd, la nou està formada per una clova dura que conté una ametlla dividida en dues parts de carn que tenen forma d'hemisferis cerebrals. La carn de la nou pot representar entre el 35% i el 50% del seu pes total. La nou és notablement energètica, 650 cal per 100 g, i molt rica en lípids i pròtids, així com en fòsfor i vitamines V, B i D. La nou intervé àmpliament en pastisseria, ja sigui com a ingredient o com a decoració, però també s'utilitza molt en cuina: amanides compostes, preparacions de carns, aviram o peixos (sobretot en pollastre, bacallà i cargols). Condimenta també algunes salses (nogada) i alguns farciments per a patés o crestes. També es fa amb les nous (com amb altres fruites seques) una mantega composta, i es confita en vinagre. L'oli de nous, de sabor molt afruitat, es reserva per a l'assaonament d'algunes amanides. La clova verda i la carn serveixen per a preparar ratafies i licors.