pellofa
pellofa
- ca pellofa, n f
- ca pellerofa, n f sin. compl.
- es cascarilla
- es vaina
- fr cosse
Definición
Pell de certes fruites o tavella dels llegums. Les pellofes dels agres, com ara la taronja o la llimona, tallades a la juliana o en bocinets, s'empren per a perfumar cremes, pastes i pastissos. També es poden confitar, ja sigui amb sucre o amb vinagre. S'utilitzen també ratllades i revestides de xocolata, especialment en pastisseria.
pellofa
pellofa
- ca pellofa, n f
- es hollejo
- es vaina
- fr cosse
- fr peau
Definición
Beguda elaborada a base de gin de Maó i pell de llimona.
pelussa
pelussa
- ca pelussa, n f
- es pelusilla
- fr velours
Definición
Pèl curt i suau que recobreix algunes fruites i plantes.
Nota
- Per exemple, els préssecs i els xiulets.
penca
penca
- ca penca, n f
- ca morro, n m sin. compl.
Definición
Ventre del bacallà salat, que és la part situada a cada costat del llom del peix.
penca
penca
- ca penca, n f
- es penca
- fr feuille charnue
Definición
Part comestible de les fulles del card o de les bledes. Les penques són una verdura molt apreciada en certes regions europees. Cuites en aigua, els cal una salsa ben condimentada per a realçar-ne el gust neutre.
Penedès
Penedès
- ca Penedès, n m
Definición
Regió catalana que ocupa el sud-oest de la província de Barcelona i el nord-est de la de Tarragona. Inclou les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Té una important indústria vitivinícola (elaboració de cava), sobretot a Sant Sadurní d'Anoia. Els vins del Penedès tenen la seva denominació d'origen, la gran avançada en l'aplicació de les tecnologies més modernes del vi ibèric. S'hi fan bons vins negres, rodons i equilibrats, de graduació moderada. També amb el mètode champenoise (adjectiu francès per a referir-se a la Xampanya) elaboren molts vins escumosos de cava, alguns d'ells excel·lents.
penegal
penegal
- ca penegal, n m
- ca rufina, n f sin. compl.
- ca serrà imperial, n m sin. compl.
- ca serrà penegal, n m sin. compl.
- es gallineta
- fr sébaste
Definición
Peix d'un color roig viu amb reflexos platejats i l'interior de la boca de color negre o roig molt viu. Són més carnosos que les escórpores i deixen menys deixalles (del 40 al 50%). La seva carn és magra i molt saborosa. Indicada per a suquets, però sobretot per a sopes de peix i arròs a banda, com fan a València, Alacant, etc.
penegal
penegal
- ca penegal, n m
- es gallineta
- fr sébaste
Definición
Peix teleosti, semblant a l'escórpora, de 20 a 30 cm de llargària. Admet les mateixes preparacions que tots els escorpènids.
penjar
penjar
- ca penjar, v tr
- es colgar
- fr suspendre
Definición
Fer aguantar una cosa per la part superior sense que res la sostingui per sota.
Nota
- Per exemple, el pernil es penja al sostre, és millor penjar les paelles, els fruits pengen de l'arbre.
penjoll
penjoll
- ca penjoll, n m
- es colgajo
- fr lambeau
Definición
Grup de fruits o de flors que pengen plegats i formen un pom o un ramell.
Nota
- Per exemple, un penjoll de raïms, de cireres, etc.