Argot culinari i gastronòmic

Bolet de 8 cm d'alçada i 6 d'amplada. Barret campanulat i aplanat de color marró ataronjat. Làmines amples, blanques o tenyides del color del barret. Peu prim i llarg, rosat, i beina blanca amb taques fosques. Carn blanca. De bona qualitat. Temporada: estiu-tardor.

Peix de la família dels tríglids, a la qual pertanyen el garneu i la lluerna. A part d'utilitzar-lo per a sopes o fumets, també es prepara amb patates i un sofregit.

Llavor d'alguns fruits, com ara la carabassa, el meló o la síndria, que, igual que les llavors del gira-sol, són molt energètiques i com les ametlles i avellanes seques es mengen com a entreteniment.

Fruit de la perera, en forma de pom i de figura turbinada característica. Les peres utilitzades com a postres i en dolços, intervenen en cuina, en confiteria i en destil·leria. Les varietats destinades a ser cuites gairebé han desaparegut, però les postres a base de peres són nombroses i refinades. En els plats cuinats acompanyen de guarnició integrada totes les aus, i especialment l'ànec salvatge i la llebre.

Bullir un aliment de nou, per segona vegada.

Peix d'aigua dolça que viu en aigües tranquil·les o de poc corrent. Normalment mesura de 25 a 35 cm, però es troben exemplars de 50 i 60 cm, i que pesen fins a tres quilos. D'aspecte corbat, amb un dors verdós-terrós, marcada amb algunes ratlles fosques, té dues aletes dorsals també terroses-verdoses, mentre que les altres són roges. La primera aleta dorsal és espinosa, així com les ganyes. La perca s'ha d'escatar de seguida que es pesca, sinó l'operació és impossible. Si el peix és petit es fregeixen; de mida mitjana, a la molinera; i, si la mida és prou grossa, es poden farcir com la saboga.

Crustaci cirrípede, típicament atlàntic, caracteritzat per un peduncle carnós mitjançant el qual s'adhereix a un substrat variable i per unes plaques calcàries que formen la cuirassa que protegeix el cos, d'un gris fosc i apergaminat. El peduncle està ple d'una matèria rosada que cuita té sabor de gamba. Si no es consumeixen crus, la manera més corrent és bullits amb aigua salada a gran foc (com els musclos al vapor). Se serveixen ben calents amb rodanxes de llimona, vinagreta, romesco, etc. Viuen en grans colònies enganxats a les roques. La seva recerca és tan difícil com exposada al risc de tenir un greu accident, per la qual cosa el seu preu al mercat és molt alt.

Perdiu jove.

Femella de l'ànec d'ulls grocs.

Pollet de la perdiu quan té menys d'un any. El perdigó, de carn tendra i fundent, s'ha de coure a poc foc, albardat amb llenques fines de cansalada o embolicat amb fulles de cep. Sol rostir-se amb baies de ginebró o amb raïms, i de vegades farcit.