Argot culinari i gastronòmic

Menjada de plaer a l'aire lliure o durant una excursió (generalment en un jardí, un camp o una arbreda) amb provisions ja preparades, com ara els aplecs que es fan a Catalunya, en els quals cada comensal paga a escot el que li toca, o bé aporta el seu menjar i les seves begudes i coberts, així com els estris i el mobiliari necessaris per a celebrar l'àpat. O com les romeries a la resta d'Espanya.

Maça (generalment de fusta) més ample d'un extrem que de l'altre, que fa de mànec. S'empra per a picar i maçolar ingredients manualment dins el morter (sobretot alls, fruita seca, bitxos, safrà, herbes aromàtiques, etc.).

Estri manual o elèctric destinat a la carn, el peix, les hortalisses i les herbes. La picoladora tradicional, també anomenada mitja lluna, està constituïda per una ganiveta ampla i proveïda a cada extremitat d'un mànec vertical. Tenint-lo amb les dues mans, se li imprimeix un moviment basculant damunt la fusta de picar. És especialment adient per als espinacs, les agrelles, les amanides cuites i les fines herbes. Avui gairebé s'ha substituït pels ganivets, que a la vegada piquen cebes, alls, etc. També hi ha la picoladora mecànica, exclusivament destinada a la carn, però les picoladores més emprades avui són les elèctriques.

Tallar un aliment en trossos molt petits. Per capolar els tomàquets, primer s'han d'escaldar, pelar i treure'ls les llavors. El julivert, el cerfull i l'estragó es capolen en pla damunt del tallador amb alguns cops de ganivet ràpids. Els ossos de carnisseria, els d'aviram, els de caça i les espines grans de peix, es tallen esbocinant-los per preparar un fons de carn, de caça o un fumet de peix. Així mateix, es capola el pebre, el gel, els fruits secs, etc.

Bolet de 3 cm d'alçada i 3 d'amplada, de color ataronjat o vermellós. Barret irregularment convex, groc rogenc. Agullons sota el barret, del mateix color. Cama gruixuda i molsuda. Carn molt fràgil, un xic amarga. Temporada: hivern.

Postres compostes de diversos ingredients dolços, com ara gelats, nata, préssec en almívar i flam. En acabar la cartillla de racionament de la postguerra eren les postres de luxe, que no faltaven en cap banquet o àpat festiu.

Post de fusta més o menys gruixuda damunt la qual es talla la carn, la verdura i altres coses. Antigament el tallador estava muntat sobre tres potes; avui sol ésser un tros de fusta molt dura, incorporat als elements de l'equipament de la cuina, a la manera dels talladors dels carnissers.

Bola de carn o de peix capolada molt finament, treballada amb molla de pa i remullada amb llet, ous batuts, alls, julivert i espècies. Les mandonguilles es preparen per a coure-les arrebossades a l'anglesa (farina, ou i pa ratllat) o simplement enfarinades. Es poden fregir, saltar o bullir amb algun brou de carn si són de carn, o amb fumet si són de peix. En els dos casos s'afegeixen al plat a què vagin destinades: amb salsa (sèpia, calamar, peix, etc.) o simplement en un estofat de patates, pèsols, etc. Segons la mida que fan, van de base d'un plat de resistència o de guarnició d'una sopa, d'una carn, d'una peça d'aviram o d'un peix (en aquest últim cas les mandonguilles seran de peix o de marisc). Per a les que es fan de carn s'utilitzen indistintament el vedell i el porc, però surten amb una textura millor si es barregen les dues carns. També se'n fan amb altres carns. Una vegada feta la preparació, la carn picada es passa ràpidament; per tant, si no es cou per consumir-la el mateix dia, és millor congelar-la per a una altra ocasió.

Massa de carn picolada i pastada amb ou batut, molles de pa, alls, julivert, pebre, etc. La preparació és igual que per a fer mandonguilles, però la forma és molt més grossa i allargada. Forma part dels ingredients d'una bona escudella i carn d'olla.

Bola de carn o de peix capolada molt finament, treballada amb molla de pa i remullada amb llet, ous batuts, alls, julivert i espècies. Les mandonguilles es preparen per a coure-les arrebossades a l'anglesa (farina, ou i pa ratllat) o simplement enfarinades. Es poden fregir, saltar o bullir amb algun brou de carn si són de carn, o amb fumet si són de peix. En els dos casos s'afegeixen al plat a què vagin destinades: amb salsa (sèpia, calamar, peix, etc.) o simplement en un estofat de patates, pèsols, etc. Segons la mida que fan, van de base d'un plat de resistència o de guarnició d'una sopa, d'una carn, d'una peça d'aviram o d'un peix (en aquest últim cas les mandonguilles seran de peix o de marisc). Per a les que es fan de carn s'utilitzen indistintament el vedell i el porc, però surten amb una textura millor si es barregen les dues carns. També se'n fan amb altres carns. Una vegada feta la preparació, la carn picada es passa ràpidament; per tant, si no es cou per consumir-la el mateix dia, és millor congelar-la per a una altra ocasió.