Argot culinari i gastronòmic

Vi que, a causa de l'elevada riquesa en sucre dels mostos, es queda dolç de forma natural. Segons el percentatge de sucre que tenen es poden obtenir vins abocats, semisecs, dolços, licorosos, etc. Són vins amb una personalitat forta i un destí molt específic, com ara acompanyar postres, per al final dels àpats o per a prendre entre hores. Els moscatells són extraordinaris vins de postres, perfectes per als nostres dolços a base de mel, ous i ametlles, amb els quals tenen la màxima expressió.

Vi que ha sofert una segona fermentació dels sucres naturals que conté un cop embotellat. Els vins escumosos, per les seves característiques, constitueixen una singular representació d'alegria, benaurança i bons desitjos. Per això s'han convertit en vins propis per a qualsevol ocasió. S'aconsellen vins escumosos secs com a aperitiu per a acompanyar entrants i plats a base de marisc, peixos o clova. A Catalunya, el vi escumós per excel·lència és el cava, que va néixer a Sant Sadurní d'Anoia, lloc que n'és actualment el màxim exponent, on la vintena de productors que hi ha comercialitzen 155 milions d'ampolles cada any. Antany el més consumit era l'escumós dolç, que avui gairebé no s'elabora, sinó que el semisec és el més demanat, tot i que el brut nature és el més pur i de millor qualitat. Pel que fa a la temperatura, s'han de servir freds, entre 6 i 8º, i mai no s'han de posar al congelador o guardar a la nevera, sinó que s'han de refredar en un cubell, amb la meitat d'aigua i l'altra de gel. N'hi ha prou amb 20 minuts.

Vi molt ric en alcohol i èsters, més anyenc i de més graduació que el corrent, obtingut per addició d'alcohol al most de raïm fresc.

Vi sec produït amb varietats de raïm selectes seguint normes tradicionals i particulars, amb graduacions alcohòliques entre els 14 i els 23º. Serveix sobretot per a prendre l'aperitiu, les postres i amb certs aliments, com ara embotits i mariscos. Respecte al color, alterna entre el groc palla clar i l'ambre o el caoba. Les seves aromes són extraordinàries i recorden la fruita seca, però també les herbes seques. Resulten saborosos per la seva salinitat i prolongats en el postgust.

Vi amb un cert envelliment o criança (generalment és la imatge que es té del vi negre). A través d'aquests procediments es pretén que es produeixin en el seu interior, al llarg del temps i en presència o no d'alguna quantitat d'oxigen, una sèrie de transformacions que el facin més rodó i també més grat per als sentits. En funció dels anys que cada vi romandrà en bota de fusta o en ampolla, reben noms descriptius d'aquesta característica. És l'origen dels criança, els vins de reserva i els vins de gran reserva. S'han de servir a una temperatura d'entre 15 i 17º i són el complement ideal per a tot tipus de plats de carn, caça o ocells, no és necessari que siguin els més contundents, i també per a moltes verdures, hortalisses, llegums i peixos grassos, salmó i tonyina.

Vi que té un període de criança en roure d'almenys dos anys i un període d'envelliment en ampolla durant la resta del temps fins a completar els cinc anys. Aquests vins, servits entre 16 i 18º, són molt escaients per a acompanyar plats de rostits, caça major i nombrosos guisats de la nostra geografia.

Vi que procedeix de most de raïms negres amb el pertinent procés d'elaboració que permet difondre la matèria colorant continguda a les pellofes. Una vegada aquests vins han estat elaborats no se sotmeten a processos d'envelliment, de manera que en poc temps estan disponibles per a ser embotellats i sortir els primers al mercat. Resulten molt adients per a acompanyar plats forts amb contingut de greix, com ara els guisats de carn, les pastes i els formatges forts.

Vi que ha estat almenys un any en bota i la resta del temps en ampolla fins a completar els tres anys.

Vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables.

Vi de color rosat obtingut amb raïms negres per extracció directa del most o després d'una lleugera maceració de la verema, per tal de permetre la difusió dels colorants de la pellofa dels grans de raïm. Es tracta de vins amb una adaptació òptima a plats concrets difícil, ja que la bona taula sempre sembla que demana un blanc o un negre que s'adapti a les diferents receptes. No obstant això, els vins rosats sintonitzen molt bé amb gran part del menjar mediterrani basat en plats que comportin all, fins i tot amb allioli, i són adequats per als arrossos.