Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  trastorn explosiu intermitent, n m
  • es  trastorno explosivo intermitente, n m
  • fr  trouble explosif intermittent, n m
  • en  intermittent explosive disorder, n
  • de  intermittierende explosible Störung, n f

Psiquiatria

Definición
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per l'aparició recurrent d'episodis sobtats i aïllats d'agressivitat desproporcionada respecte de l'esdeveniment desencadenant, amb atacs verbals i físics o amb comportaments destructius.
  • ca  trastorn factici, n m
  • es  trastorno facticio, n m
  • fr  trouble factice, n m
  • en  factitious disorder, n
  • de  vorgetäuschte Störung, n f

Psiquiatria

Definición
Trastorn en què la persona es provoca de manera intencionada i repetida l'aparició de símptomes físics o psicològics de caràcter aparentment greu, que comporten nombroses consultes mèdiques, ingressos hospitalaris o intervencions quirúrgiques, amb l'únic objectiu d'assumir el paper de malalt.

Nota

  • Són subtipus del trastorn factici la síndrome de Münchhausen i la síndrome de Münchhausen per poders.
  • ca  trastorn fonològic, n m
  • es  trastorno fonológico, n m
  • fr  trouble phonologique, n m
  • en  phonological disorder, n
  • de  phonologische Störung, n f

Psiquiatria

Definición
Trastorn de la comunicació caracteritzat per un fracàs persistent en l'articulació correcta dels sons del llenguatge oral.

Nota

  • Clàssicament, el trastorn fonològic es designava amb la denominació trastorn del desenvolupament en l'articulació.
  • ca  trastorn generalitzat del desenvolupament, n m
  • es  trastorno generalizado del desarrollo
  • en  pervasive developmental disorder

Neurociència

Definición
Trastorn que s'inicia en la infància caracteritzat per un deteriorament qualitatiu en el desenvolupament de la interacció social i de les habilitats comunicatives.
  • ca  trastorn generalitzat del desenvolupament, n m
  • es  trastorno generalizado del desarrollo, n m
  • fr  trouble envahissant du développement, n m
  • en  pervasive developmental disorder, n
  • de  tiefgreifende Entwicklungsstörung, n f

Psiquiatria

Definición
Trastorn d'inici en la infància caracteritzat per un deteriorament qualitatiu en el desenvolupament de la interacció social i de les habilitats comunicatives.
  • ca  trastorn hemorràgic minoritari per un defecte adquirit dels factors de coagulació, n m
  • es  trastorno hemorrágico raro por un defecto adquirido de factores de coagulación, n m
  • fr  maladie hémorragique rare par déficit acquis en facteurs de coagulation, n f
  • en  rare hemorrhagic disorder due to an acquired coagulation factor defect, n
  • cod  166775

Malalties minoritàries

  • ca  trastorn hemorràgic minoritari per un defecte constitucional de factors de coagulació, n m
  • es  trastorno hemorrágico raro por un defecto constitucional de factores de coagulación, n m
  • fr  maladie hémorragique rare par déficit constitutionnel en facteurs de coagulation, n f
  • en  rare hemorrhagic disorder due to a constitutional coagulation factors defect, n
  • cod  68334

Malalties minoritàries

  • ca  trastorn hemorràgic minoritari per un trastorn plaquetari qualitatiu, n m
  • es  trastorno hemorrágico raro por un defecto plaquetario cualitativo, n m
  • es  trastorno hemorrágico raro por un defecto cualitativo de las plaquetas, n m sin. compl.
  • fr  maladie hémorragique rare par défaut qualitatif des plaquettes, n f
  • en  rare hemorrhagic disorder due to a qualitative platelet defect, n
  • cod  275736

Malalties minoritàries

  • ca  trastorn hemorràgic minoritari per una trombocitopènia constitucional, n m
  • es  trastorno hemorrágico raro por una trombocitopenia constitucional, n m
  • fr  maladie hémorragique rare par thrombocytopénie constitutionnelle, n f
  • en  rare hemorrhagic disorder due to a constitutional thrombocytopenia, n
  • cod  275729

Malalties minoritàries

  • ca  trastorn d'ansietat per malaltia, n m
  • ca  hipocondria, n f sin. compl.
  • ca  trastorn hipocondríac, n m sin. compl.
  • es  hipocondría, n f
  • es  trastorno de ansiedad por enfermedad, n m
  • es  trastorno hipocondríaco, n m
  • fr  hypocondrie, n f
  • fr  trouble anxieux dû à une maladie, n m
  • fr  trouble hypocondriaque, n m
  • en  hypochondriacal disorder, n
  • en  hypochondriasis, n
  • en  illness anxiety disorder, n
  • de  Hypochondrie, n f
  • de  Krankheitsangststörung, n f

Psiquiatria

Definición
Trastorn somatomorf caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris, que no respon a una patologia orgànica real sinó a interpretacions poc realistes i exagerades de les sensacions o els signes físics.