Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cromatografia per elució, n f
  • es  cromatografía de elución
  • en  elution chromatography

Química analítica

Definición
Cromatografia en què la separació té lloc fent circular eluent al llarg del llit cromatogràfic després de la introducció de la mostra fins que totes les zones degudes als diferents components de la mostra han sortit per l'extrem inferior de la columna. Si la separació és eficaç, les diferents zones es troben separades entre si.

Nota

  • graf_QA1. OAA:ok
  • ca  cromatografia plana, n f
  • ca  cromatografia en llit obert, n f sin. compl.
  • es  cromatografía en columna abierta
  • es  cromatografia plana
  • en  flat-bed chromatography
  • en  open column chromatography
  • en  planar chromatography

Química analítica

Definición
Cromatografia en què la fase estacionària esta dipositada sobre una superfície plana. Es diferencia entre la cromatografia en paper i la cromatografia en capa prima. A diferència de la cromatografia en columna, en la cromatografia plana la fase mòbil sempre és un líquid, en canvi, la fase estacionària pot ser un líquid suportat per un sòlid (en la cromatografia de partició) o bé un sòlid (en la cromatografia d'adsorció). Cronològicament, uns quaranta anys abans que Twsett desenvolupés la cromatografia d'adsorció, ja s'havia observat que diferents soluts es desplaçaven, per capil·laritat, a través d'un paper de filtre amb velocitats diferents. Malgrat tot, la cromatografia en paper tal com es coneix actualment no és més que una extensió dels mètodes de cromatografia de partició en columnes de cel·lulosa que Consden, Gordon i Martin van desenvolupar a mitjan segle XX. Pel que fa a la cromatografia en capa prima, els primers experiments daten dels anys trenta del segle XX, quan Izmailov i Shraiber van començar a desenvolupar separacions cromatogràfiques en làmines d'òxid d'alumini, per bé que va ser Egon Stahl qui a mitjans de la dècada dels anys cinquanta va aconseguir separar el contingut de glàndules capil·lars vegetals en capes de gel de sílice i, encoratjat per aquest èxit, va desenvolupar la cromatografia en capa prima. La manera habitual com es desenvolupa la resolució d'una mescla mitjançant la cromatografia plana és dipositant una gota de la mescla molt a prop d'un dels extrems del full de paper (cromatografia en paper) o de la placa (cromatografia en capa prima). A continuació s'elueix la fase mòbil per capil·laritat i els diferents anàlits es separen al llarg de la fase estacionària en forma de taques. A diferència de la cromatografia en columna, en la cromatografia plana no té cap mena d'importància que algun component de la mostra no es desplaci, ja que tant les plaques com el paper només es fan servir una vegada. De manera anàloga a la cromatografia en columna, els paràmetres emprats per a determinar la bondat d'una separació son la selectivitat, l'eficàcia, la resolució, la capacitat i la reproductibilitat. En cromatografia plana, la selectivitat depèn de la interacció entre la fase estacionària i la fase mòbil. La quantificació d'aquest paràmetre es determina mitjançant el ^factor de retard^. Ara bé, si el què es fa és escollir un solut qualsevol com a referència, el desplaçament de la resta de soluts al llarg de la fase estacionària s'expressa mitjançant el ^factor de retard relatiu^.
  • ca  cromatografia preparativa, n f
  • es  cromatografía preparativa
  • en  preparative chromatography

Química analítica

Definición
Cromatografía, en particular la cromatografia de líquids, que s'utilitza per aïllar un compost de la mescla de reacció o una substància d'un producte natural i obtenir-lo en quantitats elevades. Aquests procediments es porten a terme en columnes cromatogràfiques grans per tal d'obtenir des d'uns cents de miligrams fins a bastants grams.
  • ca  cromatograma, n m
  • es  cromatograma
  • en  chromatogram

Química analítica

Definición
Representació gràfica que resulta d'una cromatografia, la qual s'obté de la resposta del detector en funció del temps o bé en funció del volum d'eluent en circulació. Aquestes representacions són útils tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu. Així, la posició de cada pic cromatogràfic en l'eix d'abscisses pot servir per a identificar cadascun dels components de la mostra i l'àrea sota cada pic cromatogràfic proporciona una mesura quantitativa de cada component.
  • ca  cromatoplaca, n f
  • ca  cromatofoli, n m sin. compl.
  • es  cromatofolio
  • es  cromatoplaca
  • en  chromatoplate

Química analítica

Definición
Làmina d'alumini o de material plàstic, relativament rígida i inert, que serveix de suport a l'adsorbent en la tècnica de cromatografia de capa prima. El cromatofoli més habitual és d'alumini, amb un gruix de 0,1 mm, i cobert amb una capa de gel de sílice o bé d'òxid d'alumini d'entre 0,1 mm i 0,2 mm de gruix.
  • ca  cromel, n m
  • es  cromel
  • en  cromel
  • sbl  Cr/Ni/Fe

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge de crom, níquel i ferro, resistent a l'oxidació fins i tot a alta temperatura, que és emprat principalment com a element positiu en els termoparells.
  • ca  cromòfor, n m
  • es  cromóforo
  • en  chromophore

Química analítica

Definición
Part d'una molècula responsable de l'absorció de radiació visible o radiació ultraviolada d'una determinada freqüència. Generalment, es tracta d'un grup funcional orgànic, anomenat grup cromòfor, amb electrons de valència d'energies relativament baixes, com ara el doble enllaç, el triple enllaç, el grup carbonil, el grup carboxil, el grup amida, el grup azo, el grup nitro o el grup nitrós. En compostos inorgànics, sol coincidir amb un metall de transició d'un ^complex^ en un estat d'oxidació específic i que els lligands n'alteren en major o menor grau les propietats electròniques i en modifiquen la longitud d'ona específica d'absorció.
  • ca  cronoamperometria, n f
  • es  cronoamperometría
  • en  chronoamperometry

Electroquímica

Definición
Tècnica electroquímica que estudia la cinètica d'un procés electròdic a partir de la variació temporal del corrent que circula a través de l'elèctrode de treball estacionari en una cel·la de tres elèctrodes quan és sotmès a un potencial constant. El cronoamperograma o corba entre el corrent (o la densitat de corrent) i el temps s'enregistra a un potencial controlat per un potenciòstat. Per això, se sol aplicar un pols de potencial des d'un valor inicial on no té lloc el procés electròdic fins al valor fixat on ja es produeix. L'ajust del cronoamperograma obtingut a les equacions teòriques previstes per als diferents processos electròdics permet discernir el tipus de procés i conèixer els seus paràmetres cinètics. Per exemple, un procés sota control per difusió vé regit per l'equació de Cottrell. Es pot també utilitzar la cronoamperometria de doble pols de potencial per a estudiar el procés invers o el d'algun intermedi de la reacció directa, tot invertint el potencial que s'aplica a l'elèctrode després d'un cert temps i enregistrant el seu corrent de resposta amb el temps a partir d'aquell moment.

Nota

  • Imatges_electroquímica 034 (cronoamperigrama d'un procés sota control per difusió)
  • ca  cronocoulombimetria, n f
  • es  cronoculombimetría
  • en  chronocoulometry

Electroquímica

Definición
Tècnica electroquímica que mesura el canvi de la càrrega produïda per un procés electròdic d'una espècie electroactiva amb el temps en aplicar a un elèctrode estacionari un sobrepotencial prou elevat perquè s'assoleixi el seu corrent límit. Si el procés és sota control de difusió bescanviant-se un total de n electrons, la càrrega difusiva Qd obtinguda després d'un temps t d'aplicar el potencial constant s'expressa com Qd = 2 n F A Di1/2 ciS t1/2 /1/2, on F és la constant de Faraday, A és la superfície de l'elèctrode, Di és el coeficient de difusió de l'espècie electroactiva i ciS és la seva concentració en el si de la dissolució. En la majoria de casos, però, s'obtenen relacions més complexes perquè la càrrega total Q del procés contempla d'altres termes, com ara la càrrega Qdc deguda al corrent capacitiu i la càrrega Qads associada a la reacció electròdica de l'espècie electroactiva adsorbida sobre l'elèctrode; és a dir, s'acompleix que Q = Qdif + Qdc + Qads. Això fa que aquesta tècnica sigui particularment d'utilitat per a l'estudi d'un procés d'adsorció.
  • ca  cronopotenciometria, n f
  • es  cronopotenciometría
  • en  chronopotentiometry

Electroquímica

Definición
Tècnica electroquímica que estudia la cinètica d'un procés electròdic a partir de la variació temporal del potencial de l'elèctrode de treball estacionari en una cel·la de tres elèctrodes quan és sotmès a un corrent controlat. S'obté així un cronopotenciograma o corba entre el potencial de l'elèctrode de treball i el temps t. En la cronopotenciometria de corrent constant s'aplica un corrent controlat a través de l'elèctrode de treball i de l'elèctrode auxiliar, tot mesurant el potencial de l'elèctrode de treball E respecte a l'elèctrode de referència en funció del temps. En reduir catòdicament a corrent constant una espècie oxidada Ox en dissolució quan el seu transport només té lloc per difusió, el potencial de l'elèctrode es desplaça ràpidament en el sentit negatiu fins a un valor característic del parell redox associat a la reacció electròdica Ox + n e Red. A la figura es veu com el potencial varia lentament conforme van canviant les concentracions de l'espècie oxidada i la reduïda sobre l'elèctrode, però quan l'espècie oxidada s'exhaureix sobre l'elèctrode i el seu transport des de la dissolució fins a l'elèctrode és insuficient per tal de mantenir el corrent imposat, el potencial es desplaça ràpidament cap a valors més negatius per tal de produir la reducció d'una altra espècie en dissolució o del propi dissolvent. El temps transcorregut des que s'aplica el corrent fins que el potencial es desplaça ràpidament per a descarregar una altra espècie es coneix com temps de transició . Sota control per difusió, l'equació de Sand preveu que depèn de la concentració de l'espècie electroactiva Ox en el si de la dissolució i del seu coeficient de difusió. Per a un procés reversible, el potencial d'elèctrode en V i a 25°C ve donat per l'expressió E = E/4 + (0,0592/n) log [(1/2 t1/2)/ t1/2], on E/4 és el potencial de quart d'ona, a un temps igual a la quarta part del temps de transició, el qual és característic de cada substància. Altres tècniques derivades són la cronopotenciometria de corrent programat (en què el corrent varia de forma programada, com ara de forma lineal amb el temps), la cronopotenciometria amb inversió del sentit del corrent (en què es canvia el sentit del corrent després d'un cert temps) i la cronopotenciometria cíclica (en què s' inverteix el sentit de corrent justament en el temps de transició, tot repetint l'operació continuadament). En utilitzar aquesta tècnica s'ha de tenir en compte que part del corrent s'empra en la càrrega de la doble capa electroquímica; aquest inconvenient s'evita en la cronopotenciometria de doble pols de corrent, on el primer pols de corrent és més gran i de durada més curta i permet la càrrega de la doble capa. Es pot emprar la cronopotenciometria en l'anàlisi d'ions metàl·lics en dissolució i de substàncies orgàniques oxidables anòdicament, amb una sensibilitat de detecció semblant a la de la polarografia. També s'usa per a la mesura dels gruixos de capes protectores sobre metalls.

Nota

  • Imatges_electroquímica 035 (cronopotenciograma a corrent constant per a la reducció d'una substància en dissolució)