Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  electrohidrodimerització, n f
  • ca  electrodimerització sin. compl.
  • es  electrodimerización
  • es  electrohidrodimerización
  • en  electrodimerization
  • en  electrohydrodimerization

Electroquímica

Definición
Reacció de reducció catòdica d'un compost orgànic A en aigua o en un medi hidroorgànic per donar el seu hidrodímer AH2. La reacció catòdica global es formula com 2 A + 2 H+ + 2 e AH2. És una reacció característica dels compostos carbonílics i dels compostos olefínics activats amb grups electró-acceptors. L'aplicació industrial més important és la conversió catòdica de l'acrilonitril (CH2=CHCN) en adiponitril (CN(CH2)4CN), el qual és un precursor dels components necessaris per a la preparació del niló 66. L'electrohidrodimerització de l'acrilonitril es duu a terme amb el procés Monsanto, en què s'utilitza una cel·la bipolar no dividida constituïda per un conjunt de fulles d'acer paral·leles, separades 0,8 cm i amb un electrodipòsit de Cd sobre cadascuna de les cares alternades. La mateixa fulla, doncs, actua per una cara d'ànode (la d'acer) i per l'altra, de càtode (la de Cd). Entre elles es fa circular la dissolució electrolítica amb l'acrilonitril i s'aplica a la cel·la una densitat de corrent de 0,2 A cm2 amb un voltatge de cel·la de 3,8 V fins assolir una selectivitat de reacció del 88%, cosa que suposa un consum energètic de 2.500 kWh per tona d'adiponitril produït.

Nota

  • Imatges_electroquímica 007 (cel·la bipolar emprada per a l'electrohidrodimerització de l'acrilonitril en el procés Monsanto)
  • ca  electrodipòsit, n m
  • es  electrodepósito
  • en  electrodeposit

Electroquímica

Definición
Capa fina de material orgànic, inorgànic o metàl·lic dipositada sobre un elèctrode per electrodeposició.
  • ca  electroerosió, n f
  • es  electroerosión
  • en  electrospark erosion

Metal·lúrgia

Definición
Procés de mecanització d'un metall, el qual té lloc a través del desgast produït elèctricament en saltar una guspira entre la peça treballada i l'elèctrode.
  • ca  electroextracció, n f
  • ca  extracció electrolítica, n f sin. compl.
  • es  electroextracción
  • es  extracción electrolítica
  • en  electrowinning

Electroquímica

Definición
Procés d'obtenció dels metalls purs per electrodeposició a partir d'electròlits que contenen una concentració elevada dels seus ions. És una de les etapes del procés global d'extracció del metall a partir dels seus minerals i es realitza en una cel·la electrolítica amb un ànode insoluble sobre el que es desprèn oxigen i un càtode de grafit, de titani o d'alumini, els quals queden ràpidament recoberts d'una capa de metall electrodepositat que es retira després d'un cert temps. La majoria dels metalls es poden obtenir de forma electrolítica, però sol ser més econòmic emprar la reducció pel sodi o pel carboni. S'utilitza l'electròlisi a gran escala per a extreure metalls molt electropositius, com ara l'Al, el Na, el Li i el Mg, d'un l'electròlit que és una sal fosa. La producció de l'alumini es realitza segons el procés de Hall-Héroult, en què una de les etapes és l'electròlisi d'una mescla fosa de criolita i d'òxid d'alumini (alúmina) a alta temperatura en una cel·la tipus tanc amb ànodes i càtodes de carbó horitzontals, tot obtenint-se alumini en forma líquida per electrodeposició, com es mostra a la figura. També s'empra aquest mètode quan la producció química dels metalls presenta problemes mediambientals o quan el procés electrolític condueix a metalls més purs, tal com succeeix en el cas del Cu, del Zn i del Ni. Els metalls principals que són produïts per electròlisi en medi aquós són el Cu (un 10% del total produït) i el Zn (un 50% del total produït). També s'obtenen electrolíticament en medi aquós, a més petita escala, el Ni, el Co, el Cr, el Mn, el Ga, el Cd, el Tl, l'In, l'Ag i l'Au. Una altra forma d'obtenir metalls electroquímicament és la cementació, en què no cal aplicar cap corrent elèctric. Vegeu també ^electrometal·lúrgia^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 068 (esquema de la cel·la tipus tanc corresponent a l'electroextracció de l'Al en el procés de Hall-Héroult)
  • ca  electròfil, n m
  • ca  reactiu electròfil, n m sin. compl.
  • es  electrófilo
  • es  reactivo electrófilo
  • en  electrophile
  • en  electrophilic reagent

Química orgànica

Definición
Reactiu que forma un enllaç acceptant un parell d'electrons a l'altre reactiu.

Nota

  • Els electròfils són cations o espècies neutres. En són exemples els àcids de Lewis i els carbocations. Pel que fa als àcids de Lewis, un cas molt conegut és el triclorur d'alumini, un compost emprat com a catalitzador en l'^halogenació^ de substrats aromàtics en la qual l'alumini té tendència a acceptar electrons per tal de complir la ^regla de l'octet^. Quant al carbocatió, es caracteritza per tenir una càrrega positiva sobre un àtom de carboni, la qual cosa fa que es comporti com un electròfil fort. El que caracteritza el comportament d'un electròfil és l'existència d'un àtom amb una deficiència electrònica, que pot ser parcial (δ+) o total (càrrega neta positiva). Aquest àtom és el que té tendència a reaccionar amb ^nucleòfils^. Vegeu també ^substitució electròfila^.
  • ca  electròfil -a, adj
  • es  electrofílico
  • es  electrófilo
  • en  electrophilic

Química orgànica

Definición
Relatiu o pertanyent a un electròfil.
  • ca  electrofiltre, n m
  • ca  filtre electrostàtic, n m sin. compl.
  • es  electrofiltro
  • es  filtro electrostático
  • en  electro-filter
  • en  electrostatic precipitator

Medi ambient

Definición
Filtre que consta d'un elèctrode emissor en forma de reixa connectat al pol negatiu i de dos elèctrodes receptors consistents en unes xarxes de fils metàl·lics tensos fixats en uns marcs, disposats a banda i banda de l'anterior i connectats al pol positiu d'un generador d'alta tensió (d'uns 40 a 50 kV). Els electrofiltres es basen en l'electricitat estàtica induïda en les partícules de la pols; en passar el fluid entre els elèctrodes les partícules de pols es carreguen i es dipositen en els elèctrodes receptors. Els electrofiltres s'utilitzen per a tractar corrents de gas que continguin partícules sòlides en suspensió d'entre 0,05 μm i 200 μm de diàmetre, i assoleixen eficàcies d'eliminació d'entre el 80% i el 99%.

Nota

  • XF18
  • ca  electroflotació, n f
  • es  electroflotación
  • en  electroflotation

Electroquímica

Definición
Separació de les partícules orgàniques sòlides o líquides d'una suspensió col·loidal o d'una emulsió aquosa sota l'acció dels gasos generats als elèctrodes d'una cel·la electrolítica. Les partícules s'adhereixen a les bombolles dels gasos O2 i H2 produïts a l'ànode i al càtode, respectivament, de la cel·la i són arrossegades cap a la superfície de la suspensió o emulsió, on s'acumulen, com es mostra a la figura. S'aplica en el tractament d'aigües residuals, en substitució del métode de flotació, en què es dispersen bombolles d'aire. L'aigua residual es fa circular lentament a través de la cel·la, constituïda per un tanc d'acer o plàstic, un ànode insoluble de Ti platinitzat o de PbO2 sobre Ti, i un càtode d'acer, tot decantant l'escuma orgànica de la part superior de la cel·la i recollint l'aigua purificada de la part inferior. A vegades s'usa conjuntament amb l'electrocoagulació.

Nota

  • Imatges_electroquímica 069 (esquema d'una cel·la tipus tanc per a descontaminar efluents per electroflotació)
  • ca  electroforesi, n f
  • es  electroforesis
  • en  electrophoresis

Electroquímica, Química analítica

Definición
Fanomen electrocinètic, usat com a mètode de separació d'espècies iòniques en solució, basat en les seves diferents velocitats de migració en ser sotmesa la solució a l'acció d'un camp elèctric. La velocitat de migració depèn de la dimensió i la càrrega de la partícula. Les tècniques electroforètiques es divideixen entre l'electroforesi en fase lliure, o electroforesi de gradient mòbil, (tècnica en desús), en què les espècies iòniques estan presents en tota la solució i se'n determina la posició en funció del temps, i l'electroforesi de zona, en la que la mostra s'aplica com una banda i les espècies iòniques migren a través d'un dissolvent que es manté sobre un suport. Un cop acabat el procés de separació, les bandes dels anàlits es poden localitzar pel seu color o fluorescència o utilitzant diversos mètodes de tinció. L'electroforesi és una de les tècniques analítiques de més abast, sobretot en bioquímica; és emprada tant en l'anàlisi qualitativa com en l'anàlisi quantitativa de proteïnes, àcids nucleics, polisacàrids, enzims i altres. El fenomen electrocinètic invers a l'electroforesi és el ^potencial de sedimentació^.
  • ca  electroforesi capil·lar, n f
  • ca  CE, n f sigla
  • es  electroforesis capilar
  • es  CE sigla
  • en  capillary electrophoresis
  • en  CE sigla

Electroquímica, Química analítica

Definición
Electroforesi a l'interior d'un tub capil·lar. L'ús de tubs capil·lars com a canals de migració permet treballar amb camps elèctrics elevats, ja que l'elevada relació àrea superficial/volum afavoreix la dissipació de la calor per transferència. D'aquesta manera s'aconsegueix millorar l'eficàcia de la separació respecte l'electroforesi clàssica. Un dels principals avantatges de l'electroforesi capil·lar és que requereix una instrumentació relativament simple; una font d'alt voltatge; un tub capil·lar els extrems del qual es troben submergits, juntament amb dos elèctrodes, en dos vials que contenen l'electròlit; un injector i un detector. La font d'alt voltatge és una font de corrent continu connectada a dos elèctrodes inerts, normalment de platí, que és capaç de proporcionar entre 0 i 100 kV. La intensitat de corrent màxima s'estableix entre 0,5 i 1 mA per raons de seguretat. Els tubs capil·lars són de sílice fosa, amb longituds d'entre 10 i 100 cm i diàmetres interns d'entre 10 i 100 μm, recoberts amb poliimida per tal de donar-li flexibilitat i disminuir-ne la fragilitat. Durant la separació, els extrems del tub capil·lar estan submergits en dos recipients que contenen una solució d'electròlit. Els diferents injectors es basen en aplicar un gradient de voltatge (mitjançant injecció electrocinètica) o bé de pressió (mitjançant injecció hidrodinàmica) entre els dos extrems del tub capil·lar. En tots els casos, per tal d'introduir la mostra dins del tub capil·lar es canvia el vial d'entrada per un vial amb mostra i s'aplica la injecció durant 10-30 segons, que injecta un volum de mostra de l'ordre de nanolitres. El detector més habitual és el detector d'absorció ultraviolada. El detector de fluorescència és el segon més emprat. El major repte en el desenvolupament de detectors electroquímics és aïllar-los de l'elevada diferència de potencial present en la columna capil·lar, mentre que la detecció per espectrometria de masses es troba en creixent desenvolupament. Les dues modalitats bàsiques de treball són l'^electroforesi capil·lar de zona^ i la ^cromatografia electrocinètica micel·lar^.