Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  electroquímica industrial, n f
  • es  electroquímica industrial
  • en  industrial electrochemistry

Electroquímica

Definición
Àrea que engloba el conjunt de processos industrials en què al menys hi intervé una etapa electroquímica. Hi ha indústries pròpiament electroquímiques, com la indústria cloro-àlcali, les de galvanotècnia basades en l'electrodeposició, l'electroxapatge i l'electroformació, altres d'electrometal·lúrgia que usen els processos d'electroextracció, d'electromecanització i d'electrorefinament, i les que fabriquen piles, bateries, acumuladors, sensors electroquímics, etc. D'altres indústries, com ara les farmacèutiques i de química fina, aprofiten l'electrosíntesi orgànica i/o l'electrosíntesi inorgànica per a la preparació d'alguns dels seus productes. Moltes indústries descontaminen les seves aigües residuals fent servir la degradació electroquímica, l'electrocoagulació o l'electroflotació, o bé poden reutilitzar molts productes sobrants dels seus processos gràcies a la recuperació electrolítica de metalls, la cementació, l'electrodiàlisi i l'electrohidròlisi. En tots els casos, el disseny de les cel·les mitjançant l'enginyeria electroquímica resulta vital per a obtenir un bon rendiment i selectivitat del procés industrial. Vegeu també ^reactor electroquímic^.
  • ca  electroquímica inorgànica, n f
  • es  electroquímica inorgánica
  • en  inorganic electrochemistry

Electroquímica

Definición
Ciència interdisciplinar entre l'electroquímica i la química inorgànica que estudia les característiques i el mecanisme de reacció electròdica del procés d'oxidació o de reducció de substàncies inorgàniques, inclosos els metalls i els seus ions, i els complexos dels metalls de transició. L'electroquímica inorgànica incideix en els processos de producció i de reducció o d'oxidació de gasos, com ara la producció catòdica de l'hidrogen, la producció anòdica de l'oxigen, la reducció catòdica de l'oxigen i la producció anòdica de l'ozó, en la producció de clor i d'hidròxid de sodi en la indústria cloro-àlcali, i en l'electrosíntesi de sals i òxids metàl·lics. També considera l'oxidació anòdica dels metalls, l'electrodeposició dels seus ions i l'electrorefinat per a l'obtenció de metalls d'alta puresa. L'estudi dels complexos dels metalls de transició per polarografia i la voltamperometria cíclica ha permès d'establir les seves característiques redox i determinar les seves fórmules amb les corresponents constants d'estabilitat.
  • ca  electroquímica iònica, n f
  • ca  iònica, n f sin. compl.
  • es  electroquímica iónica
  • es  iónica
  • en  ionic electrochemistry
  • en  ionics

Electroquímica

Definición
Branca de l'electroquímica que estudia el comportament dels electròlits en dissolució i en estat fos. Considera la solvatació iònica, la interacció iònica i l'associació iònica, a partir de les quals s'estableix l'equilibri iònic, i també s'ocupa del transport de matèria.
  • ca  electroquímica orgànica, n f
  • es  electroquímica orgánica
  • en  organic electrochemistry

Electroquímica

Definición
Ciència interdisciplinar entre l'electroquímica i la química orgànica que estudia les característiques i el mecanisme de reacció electròdica d'un procés electroorgànic. Per a la dilucidació d'una reacció electròdica utilitza les tècniques electroquímiques, mentre que els seus productes són normalment obtinguts mitjançant una electròlisi a potencial controlat. Les reaccions de reducció catòdica més estudiades han estat les dels hidrocarburs, compostos orgànics halogenats, compostos carbonílics, nitrocompostos i àcids carboxílics, així com els processos d'electrohidrodimerització. D'altra banda, s'han considerat les reaccions d'oxidació anòdica dels hidrocarburs, àcids carboxílics (la reacció de Kolbe, per exemple), compostos nitrogenats (com amines i anilines), fenols, alcohols, éters, tiols, sulfurs i sulfòxids. Aquests estudis han permès d'establir molts mètodes d'electrosíntesi directa de compostos orgànics. Paral·lelament, s'han desenvolupat mètodes d'electrosíntesi indirecta i un cert nombre de processos aplicables a l'electrodegradació de contaminants en efluents aquosos. També s'han dedicat molts esforços a l'estudi de l'electropolimerització i, en particular, a la síntesi electroquímica de polímers conductors.
  • ca  electroquimioadsorció, n f
  • es  electroquimioadsorción
  • en  electrochemisorption

Electroquímica

Definición
Adsorció d'una espècie química sobre un elèctrode amb transferència de càrrega a la interfase entre l'adsorbent i l'adsorbat, cosa que la diferencia de l'electroadsorció.
  • ca  electroquimioluminescència, n f
  • es  electroquimiluminiscencia
  • en  electrochemiluminescence

Electroquímica

Definición
Fenomen fotoelectroquímic consistent en la quimioluminescència de substàncies produïdes per la reacció entre espècies químiques electrogenerades. Es produeix normalment en una cel·la electroquímica amb dissolucions desoxigenades d'espècies orgàniques en dimetilformamida en aplicar potencials diferents a un mateix elèctrode durant temps curts, o bé potencials diferents als dos elèctrodes d'un elèctrode de disc-anell rotatori. Els diferents ions radicalaris orgànics així electrogenerats poden reaccionar entre si segons una reacció redox homogènia per a produir noves espècies que emeten llum, anomenades quimioluminescents. L'enregistrament dels espectres de llum emesos permet identificar les espècies emissores i estudiar el mecanisme del procés.
  • ca  recuperació electrolítica de metalls, n f
  • ca  electrorecuperació de metalls, n f sin. compl.
  • es  electrorecuperación de metales
  • es  recuperación electrolítica de metales
  • en  metal recovery

Electroquímica

Definición
Separació dels ions metàl·lics de dissolucions diluïdes, amb concentracions típicament entre 1 mg dm3 i 1 g dm3, per electrodeposició sobre un càtode d'una cel·la electrolítica, per tal de descontaminar aigües residuals i efluents i, a la vegada, obtenir els metalls corresponents. Aquests valors tan minsos de concentració contrasten amb els utilitzats en l'electroextracció, l'electrorefinament o l'electroxapatge, que són més grans de 50 g dm3. Es pot realitzar la recuperació d'ions metàl·lics d'efluents industrials, de dissolucions procedents del netejament metàl·lic o del mordentat, de banys d'electroxapatge contaminats, etc., tot fent ús d'un càtode de gran superfície respecte el volum de la dissolució tractada, com pot ser l'elèctrode de llit empaquetat, l'elèctrode de llit fluiditzat o l'elèctrode porós.
  • ca  reducció catòdica, n f
  • ca  electroreducció, n f sin. compl.
  • ca  reducció electroquímica, n f sin. compl.
  • es  electrorreducción
  • es  reducción catódica
  • es  reducción electroquímica
  • en  cathodic reduction
  • en  electrochemical reduction
  • en  electroreduction

Electroquímica

Definición
Guany d'electrons d'una espècie química en reaccionar al càtode d'una cel·la electroquímica. Per exemple, quan s'electrodiposita Zn sobre Fe a partir d'una dissolució aquosa de Zn2+, té lloc la reacció Zn2+(aq) + 2 e Zn i es forma un recobriment de Zn sobre el Fe per electrodeposició.
  • ca  electrorefinatge, n m
  • es  electrorrefinado
  • en  electrorefining

Electroquímica

Definición
Procediment electrolític de purificació d'un metall impur, el qual és dissolt en el medi per oxidació anòdica en actuar com a ànode, mentre que els seus cations són depositats al càtode on es recull el metall d'elevada puresa. Les impureses es perden, doncs, en el pas del metall M des de l'ànode fins al càtode. La reacció anòdica del metall és M Mz+ + z e, i la reacció catòdica del seu catió és Mz+ + z e M. Els metalls que se solen obtenir per electrorefinatge en medi aquós són el Cu, Ni, Co, Pb, Sn, Ag i Au. El més característic és l'electrorefinatge del Cu, en què s'utilitza un medi amb 100-140 g l1 de CuSO4 i 180-250 g l1 de H2SO4 a 60°C i es fa circular una densitat de corrent de 10-20 mA cm2 amb un voltatge de cel·la de 0,15-0,30 V per tal d'obtenir un 95% d'eficiència de corrent amb una puresa de Cu superior al 99,9%. El principal metall electrorefinat en un medi de sal fosa és l'alumini, el qual es pot arribar a obtenir en el càtode fins a una puresa del 99,999% en emprar una mescla fosa de Na3AlF6 i BaF2.
  • ca  electrorevestiment, n m
  • es  electrorrecubrimiento
  • en  electroplating

Metal·lúrgia

Definición
Deposició d'un metall en una superfície metàl·lica o metal·litzada, que actua de càtode, a partir d'una dissolució iònica i mitjançant l'aplicació d'un corrent elèctric continu.