Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear de polsos, n f
  • es  espectroscopia de resonancia magnética nuclear de pulsos
  • en  pulsed nuclear magnetic resonance spectroscopy

Química física

Definición
Espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear en què l'espectre s'enregistra a partir de la transformada de Fourier de la radiació electromagnètica que emeten els nuclis d'una mostra en funció del temps en què tornen a l'estat d'equilibri, després d'haver estat sotmesos a un pols de radiació electromagnètica. S'apliquen, successivament, polsos de durada, freqüència i direcció de polarització adients, separats per intervals de temps en què la mostra evoluciona lliurement. És una tècnica molt sensible que permet simplificar la interpretació dels espectres de ressonància magnètica nuclear complexos eliminant certs desdoblaments dels senyals o transferint la intensitat dels senyals més intensos als més febles per tal que aquests es puguin detectar.
  • ca  espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica, n f
  • ca  espectroscòpia de ressonància de spin electrònic, n f sin. compl.
  • es  espectroscopia de resonancia de spin electrónico
  • es  espectroscopia de resonancia paramagnética electrónica
  • en  electron paramagnetic resonance spectroscopy
  • en  electron spin resonance spectroscopy

Química física

Definición
Tècnica espectroscòpia en què una radiació electromagnètica de freqüència de la regió de les microones s'irradia sobre molècules o àtoms amb electrons desaparellats i que, alhora, estan sotmesos a la influència d'un camp magnètic extern. Si se suposa un electró perfectament aïllat, en aplicar un camp magnètic, els dos estats de spin, α i β, en què es pot trobar l'electró deixen d'estar degenerats. L'energia de cadascun d'ells adopta l'expressió E−1/2 = gµB Hms (amb ms = 1/2 en l'estat α i ms = − 1/2 en l'estat β), on g és el ^factor g^, una constant típica de l'electró, µB és el magnetó de Bohr (µB = 9,27•10−21 erg / gauss) i H és el camp magnètic en gauss. Un dels aspectes més importants de l'expressió és el significat del valor del factor g. Es pot definir intuïtivament com la magnitud de separació entre les energies −1/2gµB H i 1/2gµB H en aplicar el camp magnètic. El factor g de Landé l'electró lliure té un valor de g = 2,0023, però per a cada electró desaparellat en qualsevol altra circumstància aquest valor varia. Trobar aquesta variació és la tasca fonamental de l'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica. Per a calcular el valor del factor g cal tenir presents alguns postulats. En primer lloc, la mecànica estadística demostra que l'estat més estable és més poblat que l'estat superior. Per tant, quan s'aplica una radiació electromagnètica de microones, per a cada camp magnètic hi haurà una freqüència determinada que permetrà el salt des de ms = −1/2 a ms = 1/2, que equival a la freqüència de ressonància. Experimentalment se sol fer a l'inrevés; es fixa la freqüència i es varia el camp magnètic fins a trobar la ressonància. Tenint en compte les ^regles de selecció^ de la tècnica, ∆ms = 1, i per tant, es dedueix que hν = gµB H i g = hν/(µB H) = 714,6•A(GHz)/B(gauss). La interacció entre els moments magnètics de spin d'un electró desaparellat i un nucli o més origina un desdoblament de nivells d'energia en produir-se un ^acoblament hiperfí^. Això dóna una mesura de la covalència de l'espècie estudiada. Tota espècie, orgànica o inorgànica, amb electrons desaparellats és idònia per a l'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica, que en permet extreure dos tipus d'informació; el valor del factor g (contribució orbital i simetria) i l'acoblament hiperfí sobre altres nuclis (deslocalització de l'electró o covalència). L'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica és d'una gran sensibilitat. Cal disposar de poca mostra per a poder dur a terme els experiments corresponents. Per tant, és una tècnica molt útil especialment en la química dels elements de transició, i en la biologia, ja que permet estudiar molècules biològiques amb metalls de transició en molt poca quantitat.

Nota

  • graf_QF2. OAA: ok, però apliqueu-hi les cursives indicades (bàsicament tot menys els subíndexs): Ep, ms, S, E = 1/2gµB H, ∆E = hν = gµB H, H... Fixeu-vos que β canvia a µB.
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X, n f
  • ca  espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques, n f sin. compl.
  • ca  ESCA, n f sigla
  • ca  XPES, n f sigla
  • es  espectroscopia electrónica para análisis químico
  • es  espectroscopia fotoelectrónica de rayos X
  • es  ESCA sigla
  • es  XPES sigla
  • en  electron spectroscopy for chemical applications
  • en  X-ray photoelectron spectroscopy
  • en  ESCA sigla
  • en  XPES sigla

Química física

Definición
Espectroscòpia fotoelectrònica en què s'arrenquen els electrons interns mitjançant raigs X. L'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X constitueix una eina excel•lent per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels elements que formen una mostra (i d'aquí en deriva la denominació espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques). Això es deu al fet que l'energia necessària per a arrencar els electrons més interns d'un àtom depèn essencialment de la càrrega nuclear de l'àtom en qüestió i no de l'entorn molecular en què es troba aquest àtom. Aquesta tècnica s'empra molt, per exemple, en l'estudi i la caracterització de les superfícies usades en ^catàlisi heterogènia^.
  • ca  espectroscòpia electroquímica d'impedàncies, n f
  • ca  EIS, n f sigla
  • es  EIS
  • es  espectroscopia electroquímica de impedancias
  • en  EIS
  • en  electrochemical impedance spectroscopy

Electroquímica

Definición
Tècnica electroquímica que permet determinar la impedància d'una interfase electroquímica en funció de la freqüència del corrent altern aplicat, tot interpretant els resultats en funció d'un circuit equivalent. La impedància es mesura mitjançant un potenciòstat i un analitzador de resposta de freqüència, en aplicar una petita pertorbació sinusoïdal del corrent o del potencial a l'elèctrode de treball d'una cel·la de tres elèctrodes, de freqüència entre 1 MHz i 0,1 mHz, superposada a un corrent directe o potencial base. Quan la pertorbació del potencial E amb el temps t és E = Eo sin (2 t), on Eo és l'amplitud de la pertorbació, el corrent mesurat I s'expressa com I = Io sin (2 t + ), on Io és l'amplitud del corrent de resposta i és la diferència de fase entre E i I. La impedància es determina com Z = E/I i és, en general, una magnitud complexa funció de la freqüència, la qual se sol representar en un diagrama d'Argand amb la seva component imaginària Z'', que varia amb sin (2 t + /2), davant la component real Z', que varia amb sin (2 t). En electroquímica, aquesta representació rep diferents noms, com diagrama de Nyquist, diagrama de Cole-Cole o diagrama de Sluyters. Altres diagrames que també donen informacions rellevants són els de Bode, que mostren la impedància i l'angle de fase en front de la freqüència, i els d'admitància. La interpretació de tots els diagrames es fa amb un circuit equivalent, com ara el circuit de Randles. Normalment, es comença considerant un circuit simple i es van introduint elements fins que s'aconsegueix simular les dades experimentals. L'etapa final és interpretar els valors dels components del circuit en termes de paràmetres físics per a obtenir coeficients de difusió, constants cinètiques de reaccions de transferència de càrrega, capacitats de la doble capa, el gruix de pel·lícules, etc. L'espectroscòpia electroquímica d'impedàncies té aplicacions importants en els estudis dels elèctrodes porosos, recobriments, corrosió, membranes, sòlids iònics, electròlits sòlids, polímers conductors, interfases líquid-líquid, etc.

Nota

  • Imatges_electroquímica 047 (diagrama de Nyquist corresponent al circuit de Randles)
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica, n f
  • ca  PES, n f sigla
  • es  espectroscopia fotoelectrónica
  • es  PES sigla
  • en  photoelectron spectroscopy
  • en  PES sigla

Química física

Definición
Tècnica espectroscòpica basada en transicions electròniques en la qual la mostra s'excita mitjançant una radiació electromagnètica aproximadament monocromàtica de freqüència suficient per a produir la ionització dels seus àtoms o molècules. Si la radiació electromagnètica que s'usa per a produir la ionització de la mostra és la ultraviolada, es fa referència a l'espectroscòpia fotoelectrònica ultraviolada (UPES, de l'anglès ultraviolet photoelectron spectroscopy), mentre que, si la irradiació es duu a terme amb raigs X, es tracta d'^espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X^. Aquestes dues tècniques permeten arrencar els electrons de valència i els electrons interns, respectivament. L'objectiu de l'espectroscòpia fotoelectrònica és determinar l'^energia d'ionització^ d'àtoms o molècules. Per fer-ho, s'ha de mesurar la freqüència de la radiació electromagnètica incident i l'energia cinètica dels fotoelectrons (1/2me ν2), és a dir, dels electrons expulsats. La relació entre aquestes dues variables i l'energia d'ionització és hν = 1/2me ν2 + Ei. La resolució de l'espectroscòpia fotoelectrònica no és molt bona perquè els sistemes de què es disposa per a mesurar l'energia cinètica dels electrons tenen una precisió baixa. La tècnica d'espectroscòpia fotoelectrònica d'energia cinètica nul•la constitueix una variant de l'espectroscòpia fotoelectrònica amb una resolució molt millor, atès que tan sols es detecten aquells electrons que tenen una energia cinètica nul•la. Vegeu també ^espectre fotoelectrònic^.
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X, n f
  • ca  espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques, n f sin. compl.
  • ca  ESCA, n f sigla
  • ca  XPES, n f sigla
  • es  espectroscopia electrónica para análisis químico
  • es  espectroscopia fotoelectrónica de rayos X
  • es  ESCA sigla
  • es  XPES sigla
  • en  electron spectroscopy for chemical applications
  • en  X-ray photoelectron spectroscopy
  • en  ESCA sigla
  • en  XPES sigla

Química física

Definición
Espectroscòpia fotoelectrònica en què s'arrenquen els electrons interns mitjançant raigs X. L'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X constitueix una eina excel•lent per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels elements que formen una mostra (i d'aquí en deriva la denominació espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques). Això es deu al fet que l'energia necessària per a arrencar els electrons més interns d'un àtom depèn essencialment de la càrrega nuclear de l'àtom en qüestió i no de l'entorn molecular en què es troba aquest àtom. Aquesta tècnica s'empra molt, per exemple, en l'estudi i la caracterització de les superfícies usades en ^catàlisi heterogènia^.
  • ca  espectroscòpia làser, n f
  • es  espectroscopia láser
  • en  laser spectroscopy

Química física

Definición
Tècnica espectroscòpica que deriva de l'aplicació del làser a la detecció i l'anàlisi de la radiació electromagnètica absorbida o emesa per una substància. Les propietats especials de la radiació làser són molt útils en espectroscòpia. En primer lloc, l'elevada ^intensitat radiant^ permet, entre altres coses, l'estudi de ^processos multifotònics^ i la millora de la sensibilitat de les tècniques espectroscòpiques. En segon lloc, el seu caràcter essencialment monocromàtic en fa possible la millora de la resolució. La seva direccionalitat, d'altra banda, es pot usar també n'augmenta la sensibilitat. Finalment, el seu caràcter polsant ha permès desenvolupar l'^espectroscòpia de femtosegon^ i l'^espectroscòpia resolta en el temps^. L'aplicació del làser a l'espectroscòpia s'ha aprofitat molt en l'^espectrometria Raman^.
  • ca  espectroscòpia resolta en el temps, n f
  • es  espectroscopia resuelta en el tiempo
  • en  time-resolved spectroscopy

Química física

Definición
Espectroscòpia que permet fer un seguiment en el temps dels processos químics. Basada en l'actualitat en l'^espectroscòpia de femtosegon^, permet obtenir espectres d'absorció i espectres d'emissió dels reactius, productes, intermedis de reacció i, fins i tot, dels estats de transició dels processos estudiats. També permet fer un seguiment dels processos de transferència d'energia, de les vibracions i rotacions moleculars i de la conversió d'un mode de moviment molecular en un altre.
  • ca  hematites, n f
  • ca  especularita, n f sin. compl.
  • ca  estronca-sang, n m sin. compl.
  • ca  ferro lluent, n m sin. compl.
  • ca  oligist, n m sin. compl.
  • es  hematites
  • es  oligisto
  • en  bloodstone
  • en  hematite
  • en  oligist

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Fe2O3, que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color variable (de gris acer a negre) i diafanitat opaca, excepte en làmines primes, té una lluïssor metàl·lica (de vegades mat), una duresa d'1,5 (5-6 en les formes no terroses) i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és vermell. Presenta una densitat alta de 5,2-5,3 g/cm3, una fractura desigual i fràgil i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels òxids. És un mineral accessori comú en nombroses roques eruptives, en especial en laves; és rar en les plutonites i, en canvi, és comú en les pegmatites i en els filons hidrotermals. També es troba en els productes de sublimació de les exhalacions volcàniques. S'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de ferro, com a pigment i, en forma de pols, com a abrasiu.

Nota

  • La forma hematites prové del grec haima (en català, 'sang') i descriu el color que té aquest mineral quan és en pols.
  • ca  espessidor, n m
  • es  espesante
  • en  thickener

Química industrial

Definición
Component d'un ^producte formulat^ que en modifica les característiques de fluïdesa, n'augmenta la viscositat o li dóna un comportament viscoelàstic. Normalment són productes d'alt pes molecular, que afegits a una dissolució absorbeixen bona part del dissolvent; formen una ^dispersió col•loïdal^, i augmenten així la viscositat del sistema. S'apliquen en molts camps industrials, com en la preparació de determinats banys tèxtils, en la indústria cosmètica i farmacèutica, o en l'alimentària. Com a additius alimentaris del grup dels estabilitzants, molts aliments preparats en contenen, com sopes, salses, brous o certes begudes. Els additius espessidors més usats són derivats d'algues, com els carragenats, els alginats o l'agar; diverses farines i midons; pectines extretes de fruites i tubèrculs, i diverses gomes, com l'aràbiga, el tragacant, el guar o el garrofí.