estat singlet
estat singlet
Química teòrica
- ca estat singlet, n m
- es estado singlete
- en singlet state
Química teòrica
Definición
Estat electrònic d'un àtom o una molècula que té un moment angular de spin total igual a zero. És un estat que pertany a un terme espectral singlet. En un sistema de dos electrons l'estat singlet correspon a un estat amb els dos electrons aparellats i, per tant, amb els seus spins antiparal·lels. En general, el moment angular de spin total és zero quan tots els electrons de l'àtom o la molècula estan aparellats entre si. L'estat electrònic fonamental de la gran majoria de molècules són estats singlets. Per la seva part, els àtoms tenen un estat fonamental singlet només quan la seva configuració electrònica fonamental és de capes o subcapes tancades. Tant en àtoms com en molècules existeixen també estats singlets excitats. Vegeu també ^configuració electrònica^.
estat sòlid
estat sòlid
Química física
- ca estat sòlid, n m
- es estado sólido
- en solid state
Química física
Definición
Estat d'agregació que es caracteritza per tenir forma i volum propis. Vegeu també ^sòlid^.
estat termodinàmic
estat termodinàmic
Química física
- ca estat termodinàmic, n m
- es estado termodinámico
- en thermodynamic state
Química física
Definición
Comportament d'un sistema termodinàmic que es caracteritza per un conjunt de variables d'estat associades a propietats observables i mesurables experimentalment. El fet d'assignar valors a un conjunt suficient d'aquestes variables significa fixar un estat del sistema.
estat triplet
estat triplet
Química teòrica
- ca estat triplet, n m
- es estado triplete
- en triplet state
Química teòrica
Definición
Estat electrònic d'un àtom o una molècula pel qual el nombre quàntic de spin total és S = 1 i, per tant, el mòdul del seu moment angular de spin és ħ21/2, en què ħ és la constant de Planck reduïda. És un estat que pertany a un terme espectral triplet. Un sistema de dos electrons desaparellats presenta un estat singlet (S = 0) i tres estats triplet (S = 1) que es corresponen amb els valors de MS = 1, 0 i −1, els quals determinen les tres possibles orientacions del vector moment angular de spin total respecte d'un eix cartesià. Els àtoms i molècules amb una configuració electrònica que té un nombre parell d'electrons desaparellats presenten, entre d'altres, estats triplet. El cas més senzill es dóna quan hi ha dos electrons de valència desaparellats per sobre d'una configuració electrònica de capes tancades. Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l'estat triplet i el caràcter diradicalari. Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet, i les que ho fan mostren una reactivitat molt elevada.
estaurolita
estaurolita
Geologia
- ca estaurolita, n f
- es estaurolita
- en cross-stone
- en fairy stone
- en staurolite
Geologia
Definición
Mineral de fórmula química Fe2Al9O6(SiO4)4(O,OH)2 que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color bru, amb tons de vermellós a negre i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 7-7,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,65-3,77 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. És un mineral metamòrfic típic d'ambient de temperatura mitjana i està associat a granats i també a cianita. De manera excepcional es troba en pegmatites de secreció i en metamorfites de contacte. Donada la seva duresa i resistència als agents atmosfèrics, es localitza freqüentment en les arenes d'al·luvió. Té aplicació com a material refractari, gràcies al seu alt contingut en alúmina.
Nota
- La forma estaurolita prové del grec staurós (en català, 'creu') i líthos (en català, 'pedra'), en referència a les seves formes.
estearat de zinc
estearat de zinc
Metal·lúrgia
- ca estearat de zinc, n m
- es estearato de zinc
- en zinc stearate
Metal·lúrgia
Definición
Lubricant sòlid molt poc dens i molt emprat en la barreja de pols metàl·lica.
estequiometria
estequiometria
Termes generals
- ca estequiometria, n f
- es estequiometría
- en stoichiometry
Termes generals
Definición
Branca de la química que estudia les relacions numèriques segons les quals reaccionen els elements o els compostos per a formar una nova combinació.
èster
èster
Química inorgànica, Química orgànica
- ca èster, n m
- es éster
- en ester
Química inorgànica, Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos que deriven formalment de la unió d'un oxoàcid i un alcohol amb pèrdua formal d'aigua.
Nota
- Els èsters d'àcids orgànics tenen la fórmula general RCOOR'. En els èsters d'àcids inorgànics, l'^alquil^ està lligat al residu d'àcid mineral (−NO2, −SO3H, −PO3H2). L'^esterificació^ és la reacció més comuna per obtenir èsters, tot i que per hidròlisi els èsters regeneren l'àcid i l'alcohol. Aquest fet és important sobretot per als èsters naturals com les ceres, els olis i els greixos. En el cas dels dos darrers, si la hidròlisi és bàsica s'obtenen els sabons. Els èsters de baixa massa molar s'utilitzen sovint com a dissolvents, com ara l'acetat de metil, l'acetat d'etil i l'acetat de butil, mentre que els èsters nítrics tenen importància com a explosius. Els èsters d'àcids no saturats, com els de l'àcid acrílic i l'àcid metacrílic, es polimeritzen amb facilitat i donen matèries plàstiques d'un gran consum. Alguns èsters també tenen interès en la composició de perfums sintètics a causa de la seva peculiar olor de plàtan (acetat d'isoamil), pinya (butirat de butil) o rom (propionat d'isobutil). Els èsters fosfòrics i èsters tiofosfòrics han adquirit importància com a insecticides.
esterasa
esterasa
Bioquímica
- ca esterasa, n f
- es esterasa
- en esterase
Bioquímica
Definición
Enzim de la classe de les hidrolases que hidrolitza enllaços èster, segons la reacció següent: <EXPRESSIÓ 2>. Un grup d'esterases comprèn les que actuen sobre els èsters carboxílics dels triglicèrids (lipases), fosfolípids (fosfolipases), acetilcolina (acetilcolinesterasa), o sobre els èsters del colesterol (colesterol esterasa) o d'alcohols simples. N'hi ha unes altres que són actives sobre els èsters d'àcids inorgànics, com l'àcid fosfòric (fosfomonoesterasa, fosfodiesterasa, nucleasa) o l'àcid sulfúric (sulfatasa). En general participen en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari.
estereocentre
estereocentre
Química orgànica
- ca centre quiral, n m
- ca estereocentre, n m
- ca centre asimètric, n m sin. compl.
- ca centre estereogènic, n m sin. compl.
- es centro asimétrico
- es centro estereogénico
- es centro quiral
- es estereocentro
- en asymmetric centre
- en centre of chirality
- en chiral center
- en chirality centre
- en stereocenter
- en stereogenic center
Química orgànica
Definición
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.
Nota
- Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni asimètric i, en molt menor grau, de nitrogen. La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'^enantiòmer^ que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiomer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira. En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'^estereoisòmers^ diferents és 2n. S'han adoptat les ^regles de la seqüència^ per poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol (R) (del llatí rectus, 'dreta') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units és en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloro-1-propanol. El símol (S) (del llatí sinister, 'esquerra') és oposat a (R), de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units és en sentit invers a les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloro-1-propanol.
