Diccionari de química (històric complet)

ca estat d'oxidació, n m
es estado de oxidación
en oxidation state

Química inorgànica

Definición

Número d'electrons que ha guanyat o perdut cada àtom d'un compost, de manera total o parcial, en passar-hi a formar part.

Nota

En el cas dels ^compostos iònics^ senzills, el seu estat d'oxidació coincideix amb la seva càrrega elèctrica, positiva o negativa. N'és un exemple el clorur de sodi en què el sodi està com a ió Na+, és a dir, amb estat d'oxidació +1, Na(I). Normalment, l'estat d'oxidació s'indica amb un número romà entre parèntesis, mentre que la càrrega iònica real s'indica amb un signe positiu o negatiu, i si cal amb un número àrab, com a superíndex. Així, en l'anió permanganat, MnO4<signe menys>, el manganès té un estat d'oxidació +7, Mn(VII), però no es pot parlar de l'existència d'un ió Mn7+. D'altra banda, en el cas de compostos covalents, per determinar l'estat d'oxidació d'un àtom cal seguir una sèrie de regles. La suma dels estats d'oxidació de tots els àtoms que formen part d'un compost neutre és zero; per exemple, H2O amb 2 H(I) i O(<signe menys>II); H2Ca amb 2 H(<signe menys>I) i Ca(II). L'estat d'oxidació de qualsevol element en estat lliure és zero, encara que en l'estat elemental es trobi formant molècules biatòmiques; per exemple, Cu, Au, H2, Br2. Els enllaços entre els àtoms de carboni en els compostos orgànics presenten un estat d'oxidació zero. En els compostos hidrogenats, l'estat d'oxidació de l'hidrogen és +1; només en el cas dels hidrurs dels metalls alcalins i metalls alcalinoterris, com l'hidrur de sodi (HNa) o l'hidrur de calci (H2Ca), l'estat d'oxidació de l'hidrogen és <signe menys>1. En els compostos oxigenats, l'estat d'oxidació de l'oxigen és <signe menys>2; només en el cas dels peròxids, com el peròxid d'hidrogen (H2O2), els dos àtoms d'oxigen presenten un estat d'oxidació <signe menys>1. En tots els halurs, ionitzables o no, l'estat d'oxidació de l'halogen és <signe menys>1. En tots els sulfurs, ionitzables o no, l'estat d'oxidació del sofre és <signe menys>2. Finalment, la formació de complexos no altera l'estat d'oxidació; tant en [Ni(NH3)6]2+ com en [Ni(CN)4]2<signe menys> el níquel té un estat d'oxidació +2. Cal esmentar que poden presentar-se dificultats per assignar un estat d'oxidació quan es consideren enllaços entre elements amb electronegativitats similars o bé en el cas d'enllaços múltiples. D'altra banda, cal diferenciar la ^valència^ de l'estat d'oxidació. Així, en els següents compostos orgànics, CH4, CH3Cl, CH2I2, CHBr3 i CCl4, el carboni es tetravalent en tots ells, per bé que el seu estat d'oxidació passa de <signe menys>4 a +4. De fet, l'estat d'oxidació no sempre té sentit químic, sinó que és un concepte convencional, però molt útil a l'hora de formular.

ca estat de referència, n m
es estado de referencia
en reference state

Química física

Definición

Estat d'un sistema termodinàmic, habitualment el més simple, que permet assignar valors relatius a una ^magnitud termodinàmica^ difícil de mesurar experimentalment. Es tracta de l'estat termodinàmic d'un sistema de comportament ideal assolible experimentalment. En els gasos, és l'estat de comportament de gas ideal que s'assoleix a pressió molt baixa, p → 0. per a mescles sòlides o líquides o per al dissolvent d'una solució, tant en fase líquida com sòlida, és l'estat de fase pura en què el component de la mescla o el dissolvent es troba en excés (fracció molar unitat: x_i → 1). Les magnituds termodinàmiques en aquest estat es representen amb el superíndex de fase pura (*). Per als soluts d'una solució, és l'estat de comportament de solució diluïda ideal que s'assoleix a dilució infinita (molalitat o molaritat negligible: m_i = c_i → 0). Les magnituds termodinàmiques en aquest estat es representen amb el superíndex de dilució infinita (^∞).

ca estat de transició, n m
es estado de transición
en transition state

Química física

Definición

Estat del màxim d'energia de Gibbs de reacció estàndard en la transformació de reactius a productes en l'estudi de reaccions elementals. Es produeix en l'instant en què es trenquen i es formen els enllaços en el transcurs de la reorganització atòmica. La identificació de l'estat de transició va ser cabdal per al desenvolupament del coneixement detallat dels processos químics. Les magnituds termodinàmiques en aquest estat es representen amb el superíndex d'estat de transició (‡).

ca estat doblet, n m
es estado doblete
en doublet state

Química teòrica

Definición

Estat electrònic d'un àtom o una molècula pel qual el nombre quàntic de spin total és S = 1/2 i, per tant, el mòdul del seu moment angular de spin és ħ/2^1/2, en què ħ és la constant de Planck reduïda. És un estat que pertany a un terme espectral doblet. Un sistema amb un electró té dos estats doblet (s = 1/2), els quals es corresponen amb els valors de ms = +1/2 i −1/2 que determinen les dues possibles orientacions del vector moment angular de spin. Els àtoms i molècules amb una configuració electrònica que té un nombre senar d'electrons desaparellats presenten, entre d'altres, estats doblet. El cas més senzill es dóna quan només hi ha un electró de valència per sobre d'una configuració electrònica de capes tancades.

ca estat electrònic, n m
es estado electrónico
en electronic state

Química teòrica

Definición

Estat en què es troba el sistema d'electrons d'un àtom o d'una molècula. Segons la química quàntica, aquest estat ve descrit per la funció d'ona electrònica, la qual depèn de les coordenades de posició i de spin dels electrons i s'obté resolent l'equació de Schrödinger electrònica.

ca estat estable, n m
es estado estable
en stable state

Química física

Definición

Estat d'un sistema termodinàmic que es troba en ^equilibri estable^.

ca estat estacionari, n m
es estado estacionario
en stationary state

Química teòrica

Definición

Estat d'un sistema mecanicoquàntic que no evoluciona amb el temps. Ve descrit per una funció d'ona que és funció pròpia del seu operador hamiltonià. Les funcions d'ona dels estats estacionaris són les solucions de l'equació de Schrödinger independent del temps. Quan un sistema es troba en un estat estacionari, les propietats següents es mantenen constants al llarg del temps: la probabilitat de trobar el sistema amb una configuració determinada, i el valor promig i les probabilitats dels valors propis dels operadors que representen observables independents del temps.

ca estat estacionari, n m
es estado estacionario
en stationary state
en steady state

Química física

Definición

Estat d'un sistema en què les concentracions es mantenen constants. En un mecanisme de reacció complex, s'assumeix que, després d'un període d'inducció inicial, existeix un interval de temps en què la formació i l'eliminació dels intermedis de reacció es compensen i, per tant, la variació de la concentració dels intermedis de reacció és nul·la: <expressió 1>. És la base de l'^aproximació de l'estat estacionari^.

ca estat estàndard, n m
ca estat normal, n m sin. compl.
es estado estándar
es estado normal
en standard state

Química física

Definición

Estat de referència que s'introdueix de forma arbitrària. Habitualment es tracta d'un estat hipotètic, en condicions de pressió i composició unitat i a la temperatura de treball. La IUPAC estableix tres casos de comportament prou diferenciat. Per als gasos, s'agafa el comportament hipotètic del gas ideal a pressió estàndard (pº = 1 bar). Per a mescles sòlides o líquides o per al dissolvent d'una solució, tant en fase líquida com sòlida, s'agafa el comportament de ^mescla ideal^, o de ^solució diluïda ideal^ per al dissolvent, donat per la llei de Raoult, a la temperatura de treball, pressió estàndard i composició de fase pura (fracció molar unitat, x_i = 1). Per als soluts d'una solució, s'agafa el comportament hipotètic de solució diluïda ideal, donat per la llei de Henry, a la temperatura de treball, pressió estàndard i composició unitat. Per a descriure la concentració del solut es pot utilitzar l'escala de molalitats (mº = 1 mol kg⁻¹), o bé l'escala de concentracions molars (cº = 1 mol l⁻¹). Les magnituds termodinàmiques en aquest estat es designen amb el superíndex d'estàndard (º).

ca estat estàndard bioquímic, n m
es estado estándar bioquímico
en biochemical standard state

Química física

Definición

Estat estàndard dels soluts en bioquímica que transcorren a valors de pH, pMg i força iònica especificats i constants durant una reacció. La Comissió de Biotermodinàmica, creada conjuntament per la IUPAC i les societats equivalents per a la biologia (IUB) i la bioquímica (IUPAB), va acordar, el 1976, fixar l'estat estàndard bioquímic dels soluts a pH = 7, de forma que fos el més semblant possible a les condicions fisiològiques. Això fa que els ions en solució aquosa tinguin una ^energia de Gibbs de formació estàndard^ i una ^entalpia de formació estàndard^ diferents de les definida per l'estat estàndard químic. Es recomana utilitzar un apòstrof abans del superíndex d'estat estàndard ('º) en l'estat estàndard bioquímic per a distingir-lo del químic (º). L'any 1994 aquesta recomanació es va ampliar als valors de la força iònica (I = 0,25 M) i del pMg (pMg = 3). A tall d'exemple, per al protó en solució, a 25 ºC, tant l'entalpia de formació estàndard com l'energia de Gibbs de formació estàndard tenen el valor ∆_f Hº = ∆_f Gº = 0,0 kJ mol⁻¹ segons l'estat estàndard químic, però, segons l'estat estàndard bioquímic, valen ∆_f H'º = 0,41 kJ mol⁻¹ i ∆_f G'º = −0,81 kJ mol⁻¹. En bioquímica, en especificar les condicions fisiològiques, les espècies es denoten de forma global i es tenen en compte tots els equilibris acidobàsics i de reaccions de complexació amb el Mg⁺². Així, per exemple, es parla de fosfat inorgànic per a indicar totes les espècies derivades de l'àcid fosfòric que reaccionen amb el medi àcid (pH indicat) i amb el Mg⁺² (pMg indicat), per al qual ∆_f H'º = −1,299,13 kJ mol⁻¹ i ∆_f G'º = −1,059,55 kJ mol⁻¹.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición