Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  polar, adj
  • es  polar
  • en  polar

Química teòrica

Definición
Dit de l'enllaç covalent, molècula o sistema en general que presenta un dipol permanent. Per tant, un sistema polar té un moment dipolar no nul. Un enllaç covalent és polar quan els àtoms enllaçats tenen electronegativitats diferents. En conseqüència, totes les molècules diatòmiques heteronuclears són polars, i el seu moment dipolar és més gran com major sigui la diferència entre les electronegativitats dels dos àtoms. En general, una molècula poliatòmica és polar quan la suma vectorial dels moments dipolars dels seus enllaços no és nul·la.
  • ca  polaritat de l'elèctrode, n f
  • es  polaridad del electrodo
  • en  electrode polarity

Electroquímica

Definición
Propietat d'un elèctrode en una cel·la electroquímica que ens indica si es troba a un potencial elèctric més alt o més baix que un altre, o altres elèctrodes o altres punts, de la mateixa cel·la. En una cel·la de dos elèctrodes, el de potencial més alt és l'elèctrode positiu (pol positiu) i el de potencial més baix, l'elèctrode negatiu (pol negatiu). S'estableix el conveni que el corrent circula des del pol positiu al negatiu, és a dir, en el sentit de les càrregues positives, malgrat que en els conductors electrònics només hi circulin els electrons i, a més, ho facin en sentit contrari. La circulació d'una càrrega negativa en un sentit equival a la circulació d'una càrrega positiva d'igual valor absolut en sentit contrari. En una pila galvànica, el càtode és el pol positiu i, l'ànode, el pol negatiu, de manera que el corrent circula des del càtode a l'ànode pel circuit exterior al dispositiu. Contràriament, en una cel·la electrolítica, l'ànode és el pol positiu i, el càtode, el pol negatiu, i el corrent circula des de l'ànode al càtode per l'interior de la cel·la. Normalment els elèctrodes d'una cel·la electroquímica tenen una sola polaritat, però n'hi ha que tenen polaritat oposada a les dues cares. Vegeu també ^elèctrode bipolar^.
  • ca  polaritzabilitat, n f
  • es  polarizabilidad
  • en  polarizability

Química teòrica

Definición
Capacitat que té un ió que el seu núvol de densitat electrònica sigui distorsionat per un altre ió. En general, els anions grans són força polaritzables, ja que el seu núvol de densitat electrònica és més dispers i és fàcil de distorsionar, mentre que els cations petits i amb càrrega gran, que tenen una relació càrrega elèctrica/radi iònic elevada, són força polaritzants, amb una gran capacitat de distorsionar el núvol electrònic d'un ió veí, generalment un anió. En general hi ha una relació entre la polaritzabilitat i el percentatge d'enllaç iònic-covalent d'un compost: com més polaritzable sigui l'anió i més polaritzant sigui el catió, més percentatge d'enllaç covalent tindrà el compost.
  • ca  polaritzabilitat elèctrica d'una molècula, n f
  • es  polarizabilidad eléctrica de una molécula
  • en  electric polarizability of a molecule
  • sbl  α

Química teòrica

Definición
Magnitud que caracteritza la tendència de la distribució de càrrega elèctrica d'una molècula a deformar-se quan se sotmet a un camp elèctric extern. La polaritzabilitat elèctrica d'una molècula és una magnitud característica de cada sistema i determina el mòdul i l'orientació del moment dipolar que el camp elèctric indueix. Com que segons la geometria molecular la deformació de la distribució de càrrega elèctrica pot ser més favorable en unes direccions que en d'altres, la polaritzabilitat elèctrica d'una molècula es representa amb una matriu quadrada de dimensió 3 que té en compte aquesta anisotropia. Només en molècules amb elevada simetria la polaritzabilitat elèctrica d'una molècula es pot tractar com una magnitud escalar. El valor de la polaritzabilitat elèctrica d'una molècula es dóna molt sovint dividit pel factor 4πε0, i així s'expressa en unitats de volum. El valor que en resulta és, normalment, próxim al volum molecular. Vegeu ^polarització^ i ^moment dipolar induït^.
  • ca  polarització d'un elèctrode, n f
  • es  polarización de un electrodo
  • en  electrode polarization

Electroquímica

Definición
Fenomen que succeeix en un elèctrode en contacte amb una dissolució electrolítica quan circula un corrent elèctric a través d'ell en produir-se una reacció electròdica. Representa tot el conjunt d'efectes originats pel pas de corrent, els quals es palesen en un canvi del potencial de l'elèctrode respecte del seu valor d'equilibri. Això fa que l'elèctrode assoleixi un sobrepotencial, el qual és una mesura de la seva polarització. Es parla de polarització anòdica en polaritzar-se l'ànode d'una cel·la electroquímica, i de polarització catòdica en polaritzar-se el seu càtode. Quan el potencial de l'elèctrode no varia amb el pas de corrent, es diu que l'elèctrode és no polaritzable i equival a que posseeixi una resistència zero, mentre que si el canvi del potencial no origina un pas de corrent apreciable, es diu que l'elèctrode és polaritzable i equival a que posseeixi una resistència infinita.
  • ca  polarització dielèctrica, n f
  • es  polarización dieléctrica
  • en  dielectric polarization
  • sbl  P

Química teòrica

Definición
Redistribució de la càrrega elèctrica en un medi dielèctric neutre a causa de l'acció d'un camp elèctric extern de manera que es produeix una separació dels centres de càrrega elèctrica positiva i de càrrega elèctrica negativa. La polarització dielèctrica pot tenir lloc per distorsió o per orientació. Si el dielèctric està constituït només per àtoms o molècules apolars, es produeix per distorsió, és a dir, per la deformació dels núvols electrònics d'àtoms i molècules. El camp elèctric provoca un desplaçament del núvol electrònic en un sentit i un desplaçament, molt menor, dels nuclis atòmics en el sentit oposat. Aquest desplaçament de càrrega elèctrica ve caracteritzat per un moment dipolar induït que és proporcional a la intensitat del camp elèctric i a la polaritzabilitat de l'àtom o de la molècula. En canvi, si el dielèctric conté molècules polars, la polarització dielèctrica es produeix principalment per l'orientació de les molècules respecte el camp elèctric extern, encara que també la polarització dielèctrica per distorsió és important. La polarització dielèctrica es representa amb un vector, P, que segueix la direcció del dipol elèctric que s'ha creat i que té un mòdul igual al seu moment dipolar dividit pel volum total del dielèctric.
  • ca  polarografia, n f
  • es  polarografía
  • en  polarography

Electroquímica

Definición
Tècnica electroquímica que estudia la cinètica d'un procés electròdic en un elèctrode de gotes de mercuri en aplicar-li una velocitat d'escandall del potencial constant i molt petita, normalment inferior a 1 mV s1. La corba corrent-potencial mesurada s'anomena polarograma i pot contenir una o diverses ones polarogràfiques, una per a cada espècie electroactiva continguda en la dissolució o generada en l'ona precedent. Una ona polarogràfica comprèn, normalment, quatre zones ben definides: a) el corrent residual abans de produir-se el procés electròdic; b) el peu d'ona o corrent faradaic fins al 5% de l'ona, degut només a la reacció de transferència de càrrega o a la reacció electròdica; c) el corrent de creixement entre el 10 i el 90% de l'ona o zona de control mixt entre el transport de l'espècie des del si de la dissolució cap a l'elèctrode i la seva reacció electròdica; d) el corrent límit Il o corrent màxim de l'ona. L'anàlisi fins al 5% de l'ona permet determinar el pendent de Tafel de la reacció i l'ordre de reacció electroquímica de l'espècie electroactiva i d'altres reactius en variar les seves concentracions, la qual cosa dóna informació sobre el seu mecanisme. L'anàlisi d'Il (valor mitjà durant el temps de vida de la gota t1) en funció de l'alçada de la reserva de mercuri h o de t1 permet d'esbrinar si és un corrent de difusió, un corrent cinètic, un corrent catalític o un corrent d'adsorció. Per al corrent de difusió s'acompleix l'equació d'Ilkovic, on Il (o Id) varia linealment amb la concentració ciS d'espècie electroactiva i amb t11/6 o amb h1/2. També s'obté informació mecanística de l'anàlisi semilogarítmica de l'ona o representació del potencial E davant log [I /(Il I)], on I és el corrent en la zona de control mixt. Per a un procés reversible d'una reacció catòdica de transferència de càrrega d'un parell redox Ox/Red amb bescanvi de n electrons a 25°C s'acompleix que E = E1/2 (0,0592/n) log [I /(Il I)], on E1/2 (aproximadament igual al potencial estàndard del parell E°(Ox/Red)) és el potencial de semiona, expressat en volts. La seva anàlisi semilogarítmica dóna un pendent de (0,0592/n) i E1/2 és independent de ciS i t1. Si el procés és irreversible, resulta que E = E1/2 (0,0542/) log [I /(Il I)], on és el factor de simetria de la reacció, de manera que el pendent obtingut de l'anàlisi semilogarítmica és més gran que el corresponent a un procés reversible, i E1/2 és independent de ciS però varia linealment amb log t1 amb un pendent igual a 0,0296/n. La polarografia s'aplica a molts processos de reducció d'espècies electroactives que donen corrents de difusió, perquè el seu Il és proporcional a la concentració de l'espècie d'acord amb l'equació d'Ilkovic, tot permetent la seva electroanàlisi amb un límit de detecció de l'ordre de 5 105 mol dm3. El mètode és d'utilitat per a la determinació de traces de metalls en aliatges, minerals i materials orgànics. També s'usa per a determinar l'estructura i la constant d'estabilitat dels complexos dels metalls de transició.

Nota

  • Imatges_electroquímica 019 (ona polarogràfica d'un procés reversible (___) i d'un procés irreversible (- - - -)). Taules_electroquímica 1.
  • ca  polarografia d'impulsos, n f
  • es  polarografía de impulsos
  • en  pulse polarography

Electroquímica

Definición
Tècnica electroquímica derivada de la polarografia en què s'aplica un impuls de potencial constant a prop del final de la vida de la gota de l'elèctrode de gotes de mercuri. L'impuls de potencial dura uns 60 ms i s'enregistra el corrent que hi circula durant els últims 15 ms de l'impuls, quan la gota ja és a punt de caure. En anar augmentant lentament l'amplada de l'impuls de potencial, s'acaba mesurant una corba corrent-potencial o polarograma de forma semblant al de l'ona obtinguda per polarografia. Tot i que ambdues ones poseeixen el mateix valor del potencial de semiona E1/2, el corrent límit de l'ona de la polarografia d'impulsos és uns deu cops més gran, com es mostra a la figura. Això és degut a la reducció del temps d'electròlisi de l'espècie electroactiva durant la vida de la gota, cosa que comporta un augment del corrent en haver menys disminució del seu gradient de concentració en la interfase electroquímica com a resultat de la seva difusió convectiva no estacionària. La sensibilitat de la polarografia d'impulsos per a l'electroanàlisi d'espècies en dissolució és uns dos ordres de magnitud superior al de la polarografia, amb un límit de detecció d'uns 107 mol dm3.

Nota

  • Imatges_electroquímica 017 (corbes comparatives corrent-potencial obtingudes per a la reducció d'un compost en dissolució mitjançant (a) polarografia de polsos i (b) polarografia)
  • ca  polarografia diferencial d'impulsos, n f
  • es  polarografía diferencial de impulsos
  • en  differential pulse polarography

Electroquímica

Definición
Tècnica electroquímica derivada de la polarografia d'impulsos en què se superimposa un impuls de potencial a una rampa de voltatge de creixement lineal. L'amplitud de l'impuls de potencial és molt petit (de 10 a 100 mV) i s'imposa, com en el cas de la polarografia d'impulsos, uns 60 ms a prop del final de la vida de la gota de mercuri. El corrent per a cada impuls de potencial es calcula com la diferència entre els corrents mesurats uns 15 ms abans de finalitzar l'impuls i uns 15 ms abans d'aplicar-lo. Aquesta diferència és més gran en la part creixent de l'ona obtinguda en polarografia al voltant del seu potencial de semiona E1/2, on el petit canvi de l'impuls de potencial provoca una gran variació del corrent. Això fa que s'obtengui un pic en lloc d'una ona, amb un potencial de pic Ep de valor semblant al potencial de semiona polarogràfic. Per a un corrent difusiu, l'àrea del pic i, en molts casos, el corrent de pic Ip són directament proporcionals a la concentració ciS de l'espècie electroactiva, cosa aplicable a l'electroanàlisi d'espècies en dissolució amb un límit de detecció d'uns 108 mol dm3. La sensibilitat de la tècnica de polarografia diferencial d'impulsos és d'un ordre de magnitud major que la de la polarografia d'impulsos i de tres ordres de magnitud superior al de la polarografia.

Nota

  • Imatges_electroquímica 018 (corbes comparatives corrent-potencial corresponents a a la reducció d'una espècie en dissolució obtingudes per (a) polarografia i (b) polarografia diferencial de polsos)
  • ca  poli-
  • es  poli-
  • en  poly-

Química orgànica

Definición
Prefix que significa 'molts' i que es fa servir per indicar repetició d'un grup en un compost o en una reacció.

Nota

  • En una polisubstitució tenen lloc successives substitucions. Els polímers es formen per polimerització de monòmers. En són alguns exemples el ^polietilè^ o bé la ^poliamida^.