plutoni
plutoni
Química inorgànica
- ca plutoni, n m
- es plutonio
- en plutonium
- sbl Pu
Química inorgànica
Definición
Element cinquè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 94 i massa atòmica 244.
Nota
- Se'n coneixen fins a vint isòtops, tots ells inestables. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 640 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.230 ºC. Encara que en la natura es troben traces de <sup>239</sup>Pu, totes les quantitats apreciables de l'element han estat obtingudes artificialment a partir de les reaccions nuclears d'altres elements. És bastant reactiu en condicions ambientals i presenta principalment els estats d'oxidació +3, +4, +5 i +6. El seu ús principal és el de l'isòtop <sup>239</sup>Pu, com a combustible nuclear i en la fabricació d'armes nuclears.
pM
pM
Química analítica
- ca pM, n m
- es pM
- en pM
Química analítica
Definición
Logaritme decimal canviat de signe de la concentració d'un ió metàl·lic en una solució. pM = −log M, essent M la concentració d'un catió metàl·lic.
població
població
Química teòrica
- ca població, n f
- es población
- en population
Química teòrica
Definición
Nombre de partícules d'un sistema que comparteixen una característica determinada. La població d'estats indica el nombre de partícules que es troben en un estat determinat. A cada estat de la partícula li correspon una població, i es distingeix entre la població mitjana i la població instantània. La població mitjana és la que es pot mesurar externament i és la mitjana de les poblacions instantànies que se succeeixen en el sistema degut a les fluctuacions microscòpiques. La població de nivells d'energia indica el nombre de partícules que estan en un nivell energètic determinat. S'estudia la població dels estats i els nivells energètics d'àtoms i molècules i també la població dels seus estats i nivells d'energia vibracional, d'energia rotacional i d'energia electrònica. El valors d'aquestes poblacions es posen de manifest en els espectres atòmics i els espectres moleculars ja que afecten la intensitat de les línies espectrals.
poder calorífic
poder calorífic
Termes generals
- ca poder calorífic, n m
- es poder calorífico
- en calorific value
- en heating value
Termes generals
Definición
Calor que es desprèn en la combustió completa d'una unitat de massa d'un combustible quan la combustió es produeix de manera que tot el carboni es converteix en CO<sub>2</sub>, tot l'hidrogen en H<sub>2</sub>O i tot el sofre, en cas que n'hi hagi, en SO<sub>2</sub>.
poder calorífic inferior
poder calorífic inferior
Termes generals
- ca poder calorífic inferior, n m
- ca PCI, n m sigla
- es poder calorífico inferior
- es PCI sigla
- en lower heating value
- en LHV sigla
Termes generals
Definición
^Poder calorífic^ d'un combustible quan l'aigua generada en el procés de combustió es manté en fase vapor.
poder calorífic superior
poder calorífic superior
Termes generals
- ca poder calorífic superior, n m
- ca PCS, n m sigla
- es poder calorífico superior
- es PCS sigla
- en higher heating value
- en HHV sigla
Termes generals
Definición
^Poder calorífic^ d'un combustible quan l'aigua generada en el procés de combustió s'ha condensat a fase líquida.
poder de penetració d'un bany
poder de penetració d'un bany
Electroquímica
- ca poder de penetració d'un bany, n m
- es poder de penetración de un baño
- en throwing power of a bath
Electroquímica
Definición
Capacitat que té un bany d'electrodeposició metàl·lica per a produir dipòsits d'igual gruix en tots els punts de la peça recoberta. Quan s'electrodeposita un metall sobre un càtode d'estructura complexa, hi ha punts més propers i punts més distants a l'ànode que fan variar la caiguda òhmica; això origina un potencial diferent sobre cada punt del càtode, i, per tant, un gruix diferent de metall electrodipositat. Aquest problema es pot resoldre, en part, emprant ànodes addicionals de titani platinitzat que se situen a prop dels llocs poc accessibles del càtode. També pot succeir que en alguns punts la densitat de corrent sigui massa alta i produeixi un electrodipòsit defectuós, la qual cosa es pot solucionar amb l'apantallament d'aquests punts o amb càtodes auxiliars. El poder de penetració d'un bany es pot determinar fent ús de la cel·la de Haring-Blum. Es pot augmentar el poder de penetració dels banys: a) augmentant la seva conductivitat perquè disminueixi la caiguda òhmica; b) afegint agents complexants perquè el potencial d'electrodeposició esdevingui més negatiu; c) addicionant agents anivelladors i abrillantadors que hi són adsorbits; d) afavorint reaccions paral·leles com l'evolució d'hidrogen, que té lloc als punts de potencial elevat, on s'electrodiposita menys metall.
poder de resolució
poder de resolució
Química analítica
- ca poder de resolució, n m
- ca resolució, n f
- es poder de resolución
- es resolución
- en resolution
- en resolving power
Química analítica
Definición
Capacitat d'un instrument, d'un detector o d'un procediment analítics per a distingir dos anàlits que produeixen senyals molt pròxims o molt semblants.
poder edulcorant
poder edulcorant
Química industrial
- ca poder edulcorant, n m
- es poder edulcorante
- en sweetening power
Química industrial
Definición
Nombre adimensional que compara la capacitat edulcorant d'una substància i la dolçor d'una dissolució de 30 g/L de sacarosa en aigua a 20ºC, a la qual s'atribueix el valor unitat. El poder edulcorant d'una substància és el quocient entre el valor 30 i la concentració en g/L de la substància, que dóna el mateix gust dolç que la dissolució de referència. Vegeu també ^edulcorant^.
poder rotatori òptic específic
poder rotatori òptic específic
Química orgànica
- ca poder rotatori òptic específic, n m
- ca rotació específica, n f
- es poder rotatorio óptico específico
- es rotación específica
- en specific optical rotatory power
- en specific rotation
- sbl [α]<θ sobre λ>
Química orgànica
Definición
Constant que mesura la rotació del pla de la llum polaritzada que provoca una determinada molècula.
Nota
- L'angle de rotació òptica, α, que s'observa és el producte del poder rotatori òptic específic per la concentració, c, en el compartiment de la mostra i per la longitud del trajecte, l, segons α = [α]<θ sobre λ>cl. Únicament els compostos quirals manifesten poder rotarori òptic específic.