Diccionari de química (històric complet)

ca rotor asimètric, n m
es rotor asimétrico
en asymmetric rotor

Química teòrica

Definición

Rotor rígid que té els tres moments d'inèrcia principals diferents entre si. Són rotors asimètrics els cossos i, en particular, les molècules que no presenten cap eix de simetria d'ordre superior a dos. En són exemples les molècules d'aigua (H₂O) i metanol (CH₃OH). No es disposa d'una expressió analítica per a les energies rotacionals dels rotors asimètrics, però la seva equació de Schrödinger rotacional es pot resoldre de forma matricial utilitzant com a funcions de base les funcions rotacionals del rotor simètric.

ca rotor esfèric, n m
es rotor esférico
en spherical rotor

Química teòrica

Definición

Rotor rígid que té els tres moments d'inèrcia principals iguals entre si. Són rotors esfèrics els cossos i, en particular, les molècules que pertanyen als grups puntuals de simetria cúbic o icosaèdric. En són exemples les molècules del metà (CH₄) i l'hexafluorur de sofre (SF₆). El hamiltonià del rotor esfèric és <EXPRESSIÓ 37>, en què <J amb circumflex> és l'operador moment angular i I, el moment d'inèrcia de la molècula. Les corresponents energies rotacionals depenen només del nombre quàntic J que determina la magnitud del moment angular: <EXPRESSIÓ 38>, en què h és la constant de Planck i ħ és la constant de Planck reduïda. L'expressió de l'energia se simplifica introduint el factor B, el qual s'anomena constant rotacional, i es defineix com h/(8π² I). La degeneració de cada nivell energètic és (2J + 1)². Vegeu també ^rotació molecular^.

ca rotor lineal, n m
es rotor lineal
en linear rotor

Química teòrica

Definición

Rotor rígid que té un dels seus moments d'inèrcia principals igual a zero. Són rotors lineals els cossos i, en particular, les molècules de simetria lineal. En són exemples les molècules del diòxid de carboni (CO₂) i el clorur d'hidrogen (HCl). Un rotor lineal és un cas particular de rotor simètric allargat amb un valor del nombre quàntic K igual a 0. L'expressió del seu hamiltonià és formalment idèntica a la del rotor rígid d'una partícula i, en conseqüència, l'expressió de les seves energies rotacionals és també coincident: EJ = J(J + 1)hB amb J = 0, 1, 2..., en què h és la constant de Planck i B, la constant rotacional definida en funció del moment d'inèrcia I de la molècula (h/(8π² I)). Els seus estats rotacionals també vénen descrits pels harmònics esfèrics i els seus nivells energètics tenen una degeneració de 2J + 1.

ca rotor rígid, n m
es rotor rígido
en rigid rotor

Química teòrica

Definición

Cos continu o bé format per un conjunt discret de partícules separades entre si per distàncies fixes que gira sobre si mateix sense experimentar cap deformació en la seva geometria sigui quina sigui la velocitat de rotació. És un sistema model de la mecànica quàntica que serveix per estudiar el moment angular i per interpretar els espectres de rotació de les molècules. El cas més senzill és el constituït per una partícula de massa m girant a una distància constant, d, al voltant d'un punt de referència.El hamiltonià del rotor rígid d'una partícula té la forma <expressió40>, en què <L amb circumflex> és l'operador moment angular i I és el moment d'inèrcia. Les funcions pròpies d'aquest operador són les funcions harmòniques esfèriques, les quals es classifiquen segons els nombre quàntic orbital, l, i el nombre quàntic magnètic, m. El nombre quàntic orbital, que adquireix els valors 0, 1, 2..., és el que determina la quantització del quadrat del mòdul del moment angular (l (l + 1)ħ²) i també els valors de l'energia del rotor rígid: <expressió41>. El nombre quàntic m, que per a cada valor de l pot prendre 2l + 1 valors diferents (l, l − 1..., 0, ..., −l + 1, −l), determina la projecció d'aquest moment angular sobre l'eix z però no afecta a l'energia. Això fa que cada nivell energètic del rotor rígid presenti una degeneració de 2l + 1. Una molècula girant sobre si mateixa és també un rotor rígid si se suposa que les seves longituds d'enllaç i els seus angles d'enllaç es mantenen constants durant la rotació. El seu hamiltonià així com els seus estats i nivells rotacionals depenen del nombre de punts de massa que conté i de la seva disposició geomètrica. Segons això, una molècula i, en general, un rotor rígid pot ser un rotor esfèric, un rotor simètric, un rotor lineal o un rotor asimètric. Vegeu també ^rotació molecular^.

ca rotor simètric, n m
es rotor simétrico
en symmetric rotor

Química teòrica

Definición

Rotor rígid que té dos moments d'inèrcia principals iguals entre si, essent el tercer diferent d'aquests dos. Quan aquest tercer moment d'inèrcia és més gran que els altres dos es té un rotor simètric aplanat i quan és més petit es té un rotor simètric allargat. Són rotors simètrics els cossos i, en particular, les molècules que presenten un eix de simetria d'ordre tres o superior. En són exemples les molècules d'amoníac (NH₃) i de clorur de metil (CH₃Cl). L'energia del rotor simètric depèn del nombre quàntic J, que determina la magnitud del moment angular, i del nombre quàntic K, que dóna la projecció d'aquest moment angular sobre un eix extern a la molècula: EJ_, _K = J(J + 1)hB + K² h(A - B), amb J = 0, 1, 2… i K = J, J - 1, …, -J; en què h és la constant de Planck, B, la constant rotacional associada al moment principal d'inèrcia repetit (h/(8π² I_B)) i A, la constant rotacional corresponent al moment d'inèrcia principal diferent (h/(8π² I_A)). La degeneració de cada nivell és 2(2J + 1) quan K <no igual> 0 i 2J + 1 quan K = 0. Vegeu també ^rotació molecular^.

ca rovell, n m
es herrumbre
es óxido
en rust

Metal·lúrgia

Definición

Capa d'òxid de color vermellós, contínua o discontínua, que l'oxigen de l'aire humit origina en la superfície d'un acer al carboni.

ca elèctrode de disc-anell rotatori, n m
ca RRDE, n m sigla
es electrodo de disco-anillo rotatorio
es RRDE
en rotating ring-disc electrode
en RRDE

Electroquímica

Definición

Elèctrode hidrodinàmic doble consistent en un cilindre normalment de tefló que conté dos elèctrodes de treball aïllats, el primer exposat a la dissolució electrolítica en forma de disc, i el segon, en forma d'anell de radis interior i exterior més grans que el primer i a una petita distància l'un de l'altre. Els potencials d'ambdós elèctrodes són controlats per un bipotenciòstat. En girar l'elèctrode, l'espècie electroactiva flueix cap a ell per difusió convectiva estacionària, com en el cas de l'elèctrode de disc rotatori. Les espècies produïdes al disc o elèctrode generador són transportades ràpidament per convecció a l'anell o elèctrode detector, on poden ser oxidades o reduïdes segons el potencial aplicat, fet que permet detectar els intermedis de la reacció i estudiar la cinètica de reaccions de transferència de càrrega consecutives i paral·leles, i amb reaccions químiques homogènies acoblades a elles. La tècnica electroquímica que utilitza aquest elèctrode per a l'estudi de tots aquests processos també es coneix com voltamperometria d'elèctrode de disc-anell rotatori.

Nota

Imatges_electroquímica 040 (representació del moviment de l'electròlit a l'elèctrode de disc-anell rotatori)

ca termoresistència, n f
ca RTD, n f sigla
es termorresistencia
es RTD sigla
en resistance temperature detector
en resistance thermometer
en thermoresistance
en RTD sigla

Enginyeria química

Definición

Sensor per mesurar temperatura, que consisteix en una bobina de cable que presenta resistència elèctrica variable en funció de la temperatura. Per a la seva construcció s'utilitzen metalls com coure i níquel o bé alliatges com níquel-ferro, per bé que el que presenta un comportament més lineal, repetitiu i estable és el construït amb platí. Una termoresistència molt habitual és la Pt100, que presenta una resistència de 100 ohm a 0ºC.

Nota

La sigla RTD prové de l'anglès resistance temperature detector.

ca rubidi, n m
es rubidio
en rubidium
sbl Rb

Química inorgànica

Definición

Element quart del grup 1 del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 37 i massa atòmica 85,468.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-dos isòtops, dels quals dos són estables, 85Rb i 87Rb (radioactiu amb una vida mitjana de 5,7 <aspa> 1010 anys). Es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 39 ºC i un punt d'ebullició de 688 ºC. És relativament abundant a l'escorça terrestre, on generalment es troba associat amb liti, potassi o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en una proporció superior a l'1,5 %. S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur fos en atmosfera inert o mitjançant la reducció d'aquest mateix clorur amb calci. És un element extraordinàriament reactiu enfront de l'aire i la humitat. Presenta les propietats químiques generals dels metalls alcalins, accentuades respecte dels elements de nombre inferior, i és el tercer dels elements més ^electropositius^. Presenta l'estat d'oxidació +1. S'amalgama amb facilitat i forma aliatges amb molts altres metalls. Les seves aplicacions principals són en la indústria electrònica.

ca rugositat, n f
es rugosidad
en roughness
en rugosity

Indústria paperera

Definición

Característica de la superfície d'un paper determinada per la presència de prominències respecte del pla de la superfície. La validesa de la mesura de la rugositat s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57080:1974.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición