Vocabulari de la música

Mecanisme de palanques d'accionament dels martellets d'un piano que permet que el martellet es retire una vegada ha tocat la corda, deixant-la vibrar lliurement.

Instrument musical de cordes percudides amb teclat, consistent en una caixa rectangular en l'interior de la qual sonen les cordes quan són colpejades per martells o llengüetes de coure.

En una obra escènica, subdivisió d'un acte en què es desenrotlla una situació, que en l'òpera seriosa coincidia amb l'entrada o l'eixida d'un personatge.

Instrument musical de percussió, compost per dos peces de fusta dura o d'un altre material, tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l'orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga, se subjecta al dit gros o al del mig i es repica amb els altres dits.

Conjunt de característiques comunes que definixen l'actuació d'un grup artístic determinat.

Xiquet que forma part d'una escolania.

Cor de xiquets vinculat a una església o a una institució religiosa, que participa de manera activa en el culte.

Conjunt de tiges metàl·liques en forma de ventall unides a un mànec retràctil, que s'usa per a tocar la caixa i els platerets.

Sistema d'escriptura que, per mitjà de signes convencionals, ajuda a precisar l'altura absoluta o relativa dels sons, la duració d'estos i la duració dels silencis.

Separació existent entre les línies del pentagrama.