Vocabulari de la música

Gènere teatral musical típicament nord-americà, molt popular entre els anys 1840 i 1900, en què intèrprets blancs es pintaven la cara i interpretaven cançons i balls on caricaturitzaven els negres.

Composició musical purament instrumental, en compàs ternari i moviment moderat, que s'intercalava entre els temps d'una sonata, un quartet o una simfonia.

Instrument musical idiòfon que consistix en un tub de canya o de cartó, tancat en un dels extrems amb una membrana de paper fi o d'un altre material semblant, que vibra quan es canta en l'altre extrem.

Composició musical pròpia del segle XII, basada en la musicalització del salm 51 (50) de l'Antic Testament.

Composició i gènere de la música vocal religiosa que apareix en l'Edat Mitjana, i en què el text està constituït per les diferents parts de l'ordinari de la missa.

Conjunt de peces d'orgue per a ser tocades totes durant una missa resada.

Drama litúrgic medieval al qual s'incorporaren la polifonia i l'acompanyament instrumental durant el Renaixement.

Representació sacra els orígens de la qual se situen al segle XV, que es representa els dies 14 i 15 d'agost en l'església de Santa Maria d'Elx, i que consta de dos parts amb 26 fragments musicals diferents en què es recreen la mort, l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu.

Disc que conté una mescla de diferents músiques o cançons, generalment ballables.

Conjunt de diverses fileres de l'orgue que, en cada nota d'un joc, inserixen harmònics complementaris als sons fonamentals.