Back to top
mobilitat no ocupacional mobilitat no ocupacional

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

  • ca  mobilitat no ocupacional, n f
  • es  movilidad no ocupacional, n f

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

Definición
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme d'una manera no repetida entre el lloc de residència i el lloc on es desenvolupen activitats desvinculades de la feina i l'estudi, generalment relacionades amb el lleure, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.

Nota

  • La mobilitat no ocupacional i la mobilitat ocupacional constitueixen la mobilitat quotidiana des del punt de vista de la repetició dels desplaçaments, i les persones que es desplacen d'acord amb l'esquema de la mobilitat no ocupacional són viatgers no ocupacionals o viatgeres no ocupacionals.
mobilitat obligada mobilitat obligada

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

  • ca  mobilitat obligada, n f
  • es  movilidad obligada, n f
  • en  journey to work, n
  • en  work-related trips, n pl

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

Definición
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme entre el lloc de residència i el lloc on es desenvolupen activitats desvinculades del lleure, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.

Nota

  • 1. La mobilitat obligada i la mobilitat no obligada constitueixen la mobilitat quotidiana des del punt de vista de la voluntarietat dels desplaçaments, i les persones que es desplacen d'acord amb l'esquema de la mobilitat obligada són viatgers obligats o viatgeres obligades.
  • 2. La distinció entre mobilitat obligada (com a conjunt de desplaçaments de feina o estudi) i mobilitat ocupacional (com a conjunt de desplaçaments repetits deguts a la feina) és pròpia de l'àmbit acadèmic; en l'àmbit tècnic, en canvi, se sol donar a mobilitat obligada el mateix significat que té mobilitat ocupacional.
  • 3. En francès i en anglès, les formes corresponents a mobilitat obligada i a mobilitat pendular es consideren sinònimes.
mobilitat ocupacional mobilitat ocupacional

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

  • ca  mobilitat ocupacional, n f
  • es  movilidad ocupacional, n f

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

Definición
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme d'una manera repetida entre el lloc de residència i el lloc on es desenvolupen activitats habituals desvinculades del lleure, generalment de tipus laboral o d'estudi, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.

Nota

  • 1. L'anàlisi de la mobilitat ocupacional permet ajustar l'oferta de transport públic a les necessitats majoritàries de la població, especialment en les hores punta.
  • 2. La mobilitat ocupacional i la mobilitat no ocupacional constitueixen la mobilitat quotidiana des del punt de vista de la repetició dels desplaçaments, i les persones que es desplacen d'acord amb l'esquema de la mobilitat ocupacional són viatgers ocupacionals o viatgeres ocupacionals.
  • 3. La distinció entre mobilitat ocupacional (com a conjunt de desplaçaments repetits deguts a la feina) i mobilitat obligada (com a conjunt de desplaçaments de feina o estudi) és pròpia de l'àmbit acadèmic; en l'àmbit tècnic, en canvi, se sol donar a mobilitat ocupacional el mateix significat que té mobilitat obligada.
mobilitat pendular mobilitat pendular

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

  • ca  mobilitat pendular, n f
  • es  migración pendular, n f
  • es  movilidad pendular, n f
  • fr  migration pendulaire, n f
  • fr  mobilité alternante, n f
  • fr  mobilité pendulaire, n f
  • fr  navettage, n f
  • it  pendolarismo, n m
  • en  commuter traffic, n
  • en  commuting, n

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

Definición
Conjunt dels desplaçaments d'anada i tornada que es porten a terme d'una manera repetida entre el nucli de població on resideixen els viatgers i un nucli de població diferent on desenvolupen una determinada activitat, generalment de tipus laboral o d'estudi.

Nota

  • 1. En francès i en anglès, les formes corresponents a mobilitat pendular i a mobilitat obligada es consideren sinònimes; en el nostre context, però, la mobilitat pendular es considera una part de la mobilitat ocupacional.
  • 2. Les persones que es desplacen d'acord amb aquest esquema són viatgers pendulars o viatgeres pendulars.
mobilitat quotidiana mobilitat quotidiana

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

  • ca  mobilitat quotidiana, n f
  • ca  mobilitat diària, n f sin. compl.
  • es  movilidad cotidiana, n f
  • fr  mobilité quotidienne, n f
  • it  mobilità quotidiana, n f
  • en  daily commuting, n

Desplaçaments > Tipus de desplaçaments

Definición
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme cada dia entre el lloc de residència i un altre lloc, amb independència de la causa i tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.

Nota

  • 1. La mobilitat quotidiana, que cobreix totes les franges horàries del dia, s'estructura d'una manera molt diversa segons si es tracta de dies laborables o de dies del cap de setmana, com a conseqüència dels canvis que es produeixen en les ocupacions laborals, els estudis i el lleure.
  • 2. Segons el punt de vista de la repetició, la mobilitat quotidiana es divideix en mobilitat ocupacional i mobilitat no ocupacional; segons el punt de vista de la voluntarietat, en mobilitat obligada i mobilitat no obligada, i, segons el punt de vista del tipus de dia, en mobilitat en dia feiner i mobilitat en cap de setmana.
mobilitat sostenible mobilitat sostenible

Conceptes generals

  • ca  mobilitat sostenible, n f
  • es  movilidad sostenible, n f
  • fr  écomobilité, n f
  • fr  mobilité durable, n f
  • fr  éco-mobilité, n f var. ling.
  • it  mobilità sostenibile, n f
  • en  sustainable mobility, n

Conceptes generals

Definición
Conjunt d'infraestructures, disposicions i mesures que permeten als individus i les mercaderies d'una comunitat desplaçar-se al llarg del seu àmbit geogràfic d'una manera eficient i amb el mínim impacte possible sobre el medi.

Nota

  • Per exemple, formen part de la mobilitat sostenible la conducció eficient, el transport sostenible i la micromobilitat.
mobilitat suau mobilitat suau

Conceptes generals

  • ca  mobilitat tova, n f
  • ca  mobilitat suau, n f sin. compl.
  • es  movilidad blanda, n f
  • es  movilidad suave, n f
  • fr  mobilité douce, n f
  • it  mobilità dolce, n f
  • en  soft mobility, n

Conceptes generals

Definición
Conjunt dels desplaçaments, sovint individuals, que tenen l'esforç del viatger com a font d'energia única o principal, de vegades complementada amb un motor respectuós amb el medi ambient.

Nota

  • 1. Per exemple, es consideren mobilitat tova el desplaçament a peu, la bicicleta, el patinet i els esquís (exclusivament basats en l'esforç del viatger) i també la bicicleta de pedaleig assistit. En un ús més ampli, que pràcticament l'equipara a mobilitat sostenible, de vegades també s'hi inclouen el transport públic i els vehicles elèctrics de petites dimensions no pertanyents al transport actiu, com ara els vehicles elèctrics autoequilibrats, els patinets elèctrics i les bicicletes elèctriques en què el motor elèctric és la font d'energia única.
  • 2. No es consideren integrats en la mobilitat tova els desplaçaments efectuats com a activitat esportiva o de lleure amb valor per ells mateixos, sinó únicament els desplaçaments en què el viatger vol desenvolupar una activitat en el punt de destinació.
mobilitat tova mobilitat tova

Conceptes generals

  • ca  mobilitat tova, n f
  • ca  mobilitat suau, n f sin. compl.
  • es  movilidad blanda, n f
  • es  movilidad suave, n f
  • fr  mobilité douce, n f
  • it  mobilità dolce, n f
  • en  soft mobility, n

Conceptes generals

Definición
Conjunt dels desplaçaments, sovint individuals, que tenen l'esforç del viatger com a font d'energia única o principal, de vegades complementada amb un motor respectuós amb el medi ambient.

Nota

  • 1. Per exemple, es consideren mobilitat tova el desplaçament a peu, la bicicleta, el patinet i els esquís (exclusivament basats en l'esforç del viatger) i també la bicicleta de pedaleig assistit. En un ús més ampli, que pràcticament l'equipara a mobilitat sostenible, de vegades també s'hi inclouen el transport públic i els vehicles elèctrics de petites dimensions no pertanyents al transport actiu, com ara els vehicles elèctrics autoequilibrats, els patinets elèctrics i les bicicletes elèctriques en què el motor elèctric és la font d'energia única.
  • 2. No es consideren integrats en la mobilitat tova els desplaçaments efectuats com a activitat esportiva o de lleure amb valor per ells mateixos, sinó únicament els desplaçaments en què el viatger vol desenvolupar una activitat en el punt de destinació.
modalitat elèctrica modalitat elèctrica

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

  • ca  mode elèctric, n m
  • ca  modalitat elèctrica, n f sin. compl.
  • es  modalidad eléctrica, n f
  • es  modo eléctrico, n m
  • fr  mode électrique, n m
  • it  modalità elettrica, n f
  • en  all-electric mode, n
  • en  pure electric mode, n

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

Definición
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix únicament amb el motor elèctric, sense l'auxili del motor de combustió interna.

Nota

  • El mode elèctric actua sobretot mentre encara hi ha càrrega de bateria i, a més, a velocitats baixes o mitjanes; la durada d'aquest mode és molt curta en els vehicles microhíbrids (fins i tot pot ser inexistent), curta en els vehicles híbrids convencionals (entre 2 i 5 km) i força llarga en els vehicles híbrids endollables (almenys entre 40 i 50 km).
modalitat híbrida modalitat híbrida

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

  • ca  mode híbrid, n m
  • ca  modalitat híbrida, n f sin. compl.
  • es  modalidad híbrida, n f
  • es  modo híbrido, n m
  • fr  mode hybride, n m
  • it  modalità ibrida, n f
  • en  hybrid mode, n

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

Definición
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix amb el treball conjunt del motor elèctric i el motor de combustió interna.

Nota

  • 1. El mode híbrid actua sobretot en situacions d'exigència elevada, com ara un avançament o una pujada forta, a partir del moment que la bateria elèctrica ja no pot actuar per si sola.
  • 2. De vegades també es denomina mode híbrid el mode de conducció en què és el mateix sistema el que selecciona quin ha de ser el funcionament dels motors, d'acord amb les característiques del trajecte i les exigències d'energia de cada moment.