Back to top
matèria particulada matèria particulada

Conceptes generals

  • ca  partícules en suspensió, n f pl
  • ca  matèria particulada, n f sin. compl.
  • es  material particulado, n m
  • es  partículas en suspensión, n f pl
  • fr  matière particulaire, n f
  • fr  particules en suspension, n f pl
  • it  particellato, n m
  • it  particolato, n m
  • en  particulates, n pl
  • en  suspended particulate matter, n
  • sbl  PM

Conceptes generals

Definición
Conjunt de partícules sòlides o líquides de substàncies orgàniques i inorgàniques amb un diàmetre inferior a 30 micres que estan disperses en l'atmosfera, sovint en zones urbanes.

Nota

  • 1. L'exposició a partícules en suspensió es relaciona amb processos cancerígens, afeccions respiratòries i cardiovasculars i problemes d'embaràs i de desenvolupament infantil.
  • 2. Les partícules en suspensió es poden deure a causes naturals (sobretot erupcions volcàniques, erosió del terreny o núvols de pols dels deserts) o a causes humanes (per exemple, combustió de llenya o carbó, motors de combustió i processos industrials).
  • 3. En l'àmbit de la mobilitat, les partícules en suspensió es classifiquen, segons el seu diàmetre, en partícules grosses, partícules fines i partícules ultrafines.
metro metro

Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles

  • ca  ferrocarril metropolità, n m
  • ca  metro, n m
  • es  ferrocarril metropolitano, n m
  • es  ferrocarril subterráneo, n m
  • es  metro, n m
  • fr  chemin de fer métropolitain, n m
  • fr  métro, n m
  • it  metro, n f
  • it  metrò, n m
  • it  metropolitana, n f
  • en  subway [EU], n
  • en  tube [GB], n
  • en  undeground railway, n

Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles

Definición
Sistema de transport del mode ferroviari, de tracció elèctrica i propi d'entorns urbans, que es caracteritza per una instal·lació segregada del trànsit, sovint subterrània, de gran capacitat, ràpid i amb una alta freqüència de pas, destinat exclusivament al transport de passatgers.

Nota

  • 1. En algunes ciutats la instal·lació de ferrocarril metropolità no és subterrània sinó de superfície o elevada, especialment en determinats trams del recorregut.
  • 2. A l'interior d'una mateixa ciutat i del seu entorn, el ferrocarril metropolità sol configurar-se com una xarxa d'estacions disposades més o menys regularment i pertanyents a línies diverses, que permeten transbordar de l'una a l'altra en determinades estacions compartides o situades molt a la vora entre si.
  • 3. Històricament el ferrocarril metropolità va començar a funcionar amb locomotores de vapor, però la necessitat de ventilació dels trams subterranis va portar a l'electrificació ja des de principis del segle XX.
  • 4. Els vehicles d'un ferrocarril metropolità són els metros.
metro metro

Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles, Z. Fitxes il·lustrades

  • ca  metro, n m
  • ca  metropolità, n m sin. compl.
  • es  metro, n m
  • es  metropolitano, n m
  • fr  métro, n m
  • fr  métropolitain, n m
  • it  metro, n f
  • it  metrò, n m
  • it  metropolitana, n f
  • en  metro, n
  • en  subway [EU], n
  • en  tube [GB], n
  • en  underground, n

Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles, Z. Fitxes il·lustrades

Definición
Vehicle ferroviari que circula per un sistema de ferrocarril metropolità, constituït generalment per una o més unitats de tren.
metropolità metropolità

Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles, Z. Fitxes il·lustrades

  • ca  metro, n m
  • ca  metropolità, n m sin. compl.
  • es  metro, n m
  • es  metropolitano, n m
  • fr  métro, n m
  • fr  métropolitain, n m
  • it  metro, n f
  • it  metrò, n m
  • it  metropolitana, n f
  • en  metro, n
  • en  subway [EU], n
  • en  tube [GB], n
  • en  underground, n

Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles, Z. Fitxes il·lustrades

Definición
Vehicle ferroviari que circula per un sistema de ferrocarril metropolità, constituït generalment per una o més unitats de tren.
mobilitat accessible mobilitat accessible

Desplaçaments > Conceptes generals

  • ca  mobilitat accessible, n f
  • es  movilidad accesible, n f
  • fr  mobilité accessible, n f
  • it  mobilità accessibile, n f
  • en  accessible mobility, n

Desplaçaments > Conceptes generals

Definición
Conjunt d'infraestructures, disposicions i mesures que permeten als individus d'una comunitat desplaçar-se per l'espai públic i fer ús del transport públic en condicions de seguretat i comoditat, amb independència de quines seguin les seves condicions físiques.
mobilitat suau mobilitat suau

Conceptes generals

  • ca  mobilitat tova, n f
  • ca  mobilitat suau, n f sin. compl.
  • es  movilidad blanda, n f
  • es  movilidad suave, n f
  • fr  mobilité douce, n f
  • it  mobilità dolce, n f
  • en  soft mobility, n

Conceptes generals

Definición
Conjunt dels desplaçaments, sovint individuals, que tenen l'esforç del viatger com a font d'energia única o principal, de vegades complementada amb un motor respectuós amb el medi ambient.

Nota

  • 1. Per exemple, es consideren mobilitat tova el desplaçament a peu, la bicicleta, el patinet i els esquís (exclusivament basats en l'esforç del viatger) i també la bicicleta de pedaleig assistit. En un ús més ampli, que pràcticament l'equipara a mobilitat sostenible, de vegades també s'hi inclouen el transport públic i els vehicles elèctrics de petites dimensions no pertanyents al transport actiu, com ara els vehicles elèctrics autoequilibrats, els patinets elèctrics i les bicicletes elèctriques en què el motor elèctric és la font d'energia única.
  • 2. No es consideren integrats en la mobilitat tova els desplaçaments efectuats com a activitat esportiva o de lleure amb valor per ells mateixos, sinó únicament els desplaçaments en què el viatger vol desenvolupar una activitat en el punt de destinació.
mobilitat tova mobilitat tova

Conceptes generals

  • ca  mobilitat tova, n f
  • ca  mobilitat suau, n f sin. compl.
  • es  movilidad blanda, n f
  • es  movilidad suave, n f
  • fr  mobilité douce, n f
  • it  mobilità dolce, n f
  • en  soft mobility, n

Conceptes generals

Definición
Conjunt dels desplaçaments, sovint individuals, que tenen l'esforç del viatger com a font d'energia única o principal, de vegades complementada amb un motor respectuós amb el medi ambient.

Nota

  • 1. Per exemple, es consideren mobilitat tova el desplaçament a peu, la bicicleta, el patinet i els esquís (exclusivament basats en l'esforç del viatger) i també la bicicleta de pedaleig assistit. En un ús més ampli, que pràcticament l'equipara a mobilitat sostenible, de vegades també s'hi inclouen el transport públic i els vehicles elèctrics de petites dimensions no pertanyents al transport actiu, com ara els vehicles elèctrics autoequilibrats, els patinets elèctrics i les bicicletes elèctriques en què el motor elèctric és la font d'energia única.
  • 2. No es consideren integrats en la mobilitat tova els desplaçaments efectuats com a activitat esportiva o de lleure amb valor per ells mateixos, sinó únicament els desplaçaments en què el viatger vol desenvolupar una activitat en el punt de destinació.
modalitat elèctrica modalitat elèctrica

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

  • ca  mode elèctric, n m
  • ca  modalitat elèctrica, n f sin. compl.
  • es  modalidad eléctrica, n f
  • es  modo eléctrico, n m
  • fr  mode électrique, n m
  • it  modalità elettrica, n f
  • en  all-electric mode, n
  • en  pure electric mode, n

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

Definición
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix únicament amb el motor elèctric, sense l'auxili del motor de combustió interna.

Nota

  • El mode elèctric actua sobretot mentre encara hi ha càrrega de bateria i, a més, a velocitats baixes o mitjanes; la durada d'aquest mode és molt curta en els vehicles microhíbrids (fins i tot pot ser inexistent), curta en els vehicles híbrids convencionals (entre 2 i 5 km) i força llarga en els vehicles híbrids endollables (almenys entre 40 i 50 km).
modalitat híbrida modalitat híbrida

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

  • ca  mode híbrid, n m
  • ca  modalitat híbrida, n f sin. compl.
  • es  modalidad híbrida, n f
  • es  modo híbrido, n m
  • fr  mode hybride, n m
  • it  modalità ibrida, n f
  • en  hybrid mode, n

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

Definición
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix amb el treball conjunt del motor elèctric i el motor de combustió interna.

Nota

  • 1. El mode híbrid actua sobretot en situacions d'exigència elevada, com ara un avançament o una pujada forta, a partir del moment que la bateria elèctrica ja no pot actuar per si sola.
  • 2. De vegades també es denomina mode híbrid el mode de conducció en què és el mateix sistema el que selecciona quin ha de ser el funcionament dels motors, d'acord amb les característiques del trajecte i les exigències d'energia de cada moment.
modalitat tèrmica modalitat tèrmica

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

  • ca  mode tèrmic, n m
  • ca  modalitat tèrmica, n f sin. compl.
  • es  modalidad térmica, n f
  • es  modo térmico, n m
  • fr  mode thermique, n m
  • it  modalità termica, n f
  • en  thermic mode, n

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

Definición
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix únicament amb el motor tèrmic, sense l'auxili del motor elèctric.

Nota

  • El mode tèrmic actua sobretot en situacions de velocitat elevada sostinguda, a partir del moment que la bateria elèctrica ja no pot actuar per si sola.