Back to top
huitoto meneca huitoto meneca

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

  • ca  huitoto meneca
  • ca  meneca sin. compl.
  • ca  meneka sin. compl.
  • ca  minica sin. compl.
  • ca  mïnïka sin. compl.
  • cod  meneca
  • ar  الهويتوتو مينيكا
  • cy  Huitoto meneca
  • cy  Meneca sin. compl.
  • cy  Meneka sin. compl.
  • cy  Mïnïca sin. compl.
  • cy  Mïnïka sin. compl.
  • de  Huitoto Meneca
  • de  Meneca sin. compl.
  • de  Meneka sin. compl.
  • de  Minica sin. compl.
  • de  Mïnïka sin. compl.
  • en  Minica Witoto
  • en  Meneca sin. compl.
  • en  Meneka sin. compl.
  • en  Minica sin. compl.
  • en  Minica Huitoto sin. compl.
  • en  Mïnïka sin. compl.
  • es  huitoto meneca
  • es  meneca sin. compl.
  • es  meneka sin. compl.
  • es  minica sin. compl.
  • es  mïnika sin. compl.
  • eu  minika huitotera
  • eu  meneca sin. compl.
  • eu  meneka sin. compl.
  • eu  minica sin. compl.
  • eu  mïnïka sin. compl.
  • fr  huitoto minica
  • fr  meneca sin. compl.
  • fr  meneka sin. compl.
  • fr  minica sin. compl.
  • fr  mïnïka sin. compl.
  • gn  huitoto meneka
  • gn  meneca sin. compl.
  • gn  meneka sin. compl.
  • gn  minica sin. compl.
  • gn  mïnïka sin. compl.
  • it  huitoto meneca
  • it  meneca sin. compl.
  • it  meneka sin. compl.
  • it  minica sin. compl.
  • it  mïnïka sin. compl.
  • ja  ウィトト・メネカ語
  • ja  ミニカ語 sin. compl.
  • nl  Huitoto Meneca
  • nl  Meneca sin. compl.
  • nl  Meneka sin. compl.
  • nl  Minica sin. compl.
  • nl  Mïnïka sin. compl.
  • pt  huitoto meneca
  • pt  meneca sin. compl.
  • pt  meneka sin. compl.
  • pt  minica sin. compl.
  • pt  mïnïka sin. compl.
  • ru  Уитото-мыныка
  • ru  Менека sin. compl.
  • ru  Миника sin. compl.
  • ru  Мыныка sin. compl.
  • zh  胡伊托托-梅内卡语
  • zh  梅内加 sin. compl.
  • zh  梅内卡 sin. compl.
  • zh  米尼加 sin. compl.
  • zh  米尼卡 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

Definició
Els huitoto meneca del Perú viuen integrats a la comunitat huitoto murui. Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.

Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.

Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
huitoto muinane huitoto muinane

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

  • ca  huitoto muinane
  • ca  huitoto sin. compl.
  • ca  nipode sin. compl.
  • ca  nïpode sin. compl.
  • cod  muinane
  • ar  هويتوتو مويناني
  • cy  Huitoto muinane
  • cy  Huitoto sin. compl.
  • cy  Nipode sin. compl.
  • cy  Nïpode sin. compl.
  • de  Huitoto Muinane
  • de  Huitoto sin. compl.
  • de  Muinane sin. compl.
  • de  Nipode sin. compl.
  • de  Nïpode sin. compl.
  • en  Muinane Witoto
  • en  Muinane huitoto sin. compl.
  • en  Nipode Witoto sin. compl.
  • en  Nüpode Witoto sin. compl.
  • es  huitoto muinane
  • es  huitoto sin. compl.
  • es  nipode sin. compl.
  • es  nïpode sin. compl.
  • eu  muinane huitotera
  • eu  huitoto sin. compl.
  • eu  nipode sin. compl.
  • eu  nïpode sin. compl.
  • fr  huitoto muinane
  • fr  huitoto sin. compl.
  • fr  nipode sin. compl.
  • fr  nïpode sin. compl.
  • gn  huitoto muinane
  • gn  huitoto sin. compl.
  • gn  nipode sin. compl.
  • gn  nïpode sin. compl.
  • it  huitoto muinane
  • it  huitoto sin. compl.
  • it  nipode sin. compl.
  • it  nïpode sin. compl.
  • ja  ウィトト・ ムイナネ語
  • ja  ニポデ語、ウィトト語 sin. compl.
  • nl  Huitoto Muinane
  • nl  Huitoto sin. compl.
  • nl  Nipode sin. compl.
  • nl  Nïpode sin. compl.
  • pt  huitoto muinane
  • pt  huitoto sin. compl.
  • pt  nipode sin. compl.
  • pt  nïpode sin. compl.
  • ru  Уитото-муйнане
  • ru  Витото sin. compl.
  • ru  Ниподе sin. compl.
  • ru  Ныподе sin. compl.
  • zh  胡伊托托-穆伊纳内语
  • zh  尼波德 sin. compl.
  • zh  尼泼德、胡伊托托 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

Definició
No s'ha de confondre amb el muinane de la sabana. Els huitoto muinane del Perú viuen integrats a la comunitat huitoto murui. Gràcies a la convivència, els huitoto muinane entenen la llengua huitoto murui.

Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.

Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.

Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
huitoto murui huitoto murui

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

  • ca  huitoto murui
  • ca  bue sin. compl.
  • ca  murai sin. compl.
  • ca  murui sin. compl.
  • cod  murui
  • ar  هويتوتو مورواي
  • cy  Huitoto murui
  • cy  Bue sin. compl.
  • cy  Murai sin. compl.
  • cy  Murui sin. compl.
  • de  Huitoto Murui
  • de  Bue sin. compl.
  • de  Murai sin. compl.
  • de  Murui sin. compl.
  • en  Murui Witoto
  • en  Bue sin. compl.
  • en  Murai sin. compl.
  • en  Murui sin. compl.
  • en  Murui Huitoto sin. compl.
  • es  huitoto murui
  • es  bue sin. compl.
  • es  murai sin. compl.
  • es  murui sin. compl.
  • eu  murui huitotera
  • eu  bue sin. compl.
  • eu  murai sin. compl.
  • eu  murui sin. compl.
  • fr  huitoto murui
  • fr  bue sin. compl.
  • fr  murai sin. compl.
  • fr  murui sin. compl.
  • gn  huitoto murui
  • gn  bue sin. compl.
  • gn  murai sin. compl.
  • gn  murui sin. compl.
  • it  huitoto murui
  • it  bue sin. compl.
  • it  murai sin. compl.
  • it  murui sin. compl.
  • ja  ウィトト・ ムルイ語
  • ja  ムライ語、ブエ語 sin. compl.
  • nl  Huitoto Murui
  • nl  Bue sin. compl.
  • nl  Murai sin. compl.
  • nl  Murui sin. compl.
  • pt  huitoto murui
  • pt  bue sin. compl.
  • pt  murai sin. compl.
  • pt  murui sin. compl.
  • ru  Уитото-муруи
  • ru  Буэ sin. compl.
  • ru  Буи sin. compl.
  • ru  Мураи sin. compl.
  • zh  胡伊托托-穆鲁伊语
  • zh  布艾 sin. compl.
  • zh  穆拉伊 sin. compl.
  • zh  穆鲁伊 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

Definició
Els huitoto muinane, huitoto murui i huitoto meneca del Perú viuen integrats en una sola comunitat. Gràcies a la convivència, els huitoto murui entenen la llengua huitoto muinane. És possible que al Brasil ja no hi quedin parlants.

Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.

Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.

Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
hunzib hunzib

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Rússia

  • ca  hunzib
  • cod  Гьонкьос мыц (Hontłos mits)
  • ar  الهونزيبية
  • cy  Hunzib
  • de  Hunsibisch
  • de  Hunsibisch sin. compl.
  • en  Hunzib
  • es  hunzib
  • eu  hunzibera
  • fr  hunzib
  • gn  hunsiv
  • it  hunzib
  • ja  グンジブ語
  • nl  Hunzib
  • pt  hunzib
  • ru  Гунзибский язык
  • ru  Гунзальский sin. compl.
  • ru  Нахадинский sin. compl.
  • ru  Хунзальский sin. compl.
  • tmh  Tahunzibt
  • zh  罕兹布语
  • scr  Sense tradició escrita

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Rússia

Definició
Els hunzibs constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del Daguestan, a la frontera amb Geòrgia, tot i que avui dia, per motius econòmics, molts viuen també a les planes del centre del Daguestan (districte de Kizilyurt) i al nord-est de Geòrgia (districte de Kvareli). El poble hunzib té relacions històriques polítiques i socials estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, des del segle XVI.

L'hunzib no té dialectes. L'idioma ha rebut moltes influències d'altres llengües. Al llarg del temps ha incorporat manlleus de l'àvar, el georgià, el turc, l'àrab, i del rus en l'etapa soviètica.

La llengua hunzib no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, han fet servir històricament la llengua àvar. L'hunzib tampoc s'ensenya a l'escola: durant els primers cinc anys d'ensenyament primari els infants hunzibs aprenen àvar i, posteriorment, rus.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'hunzib presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
hupa-chilula-whilkut hupa-chilula-whilkut

Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Califòrnia, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  hupa-chilula-whilkut
  • ca  hoopa sin. compl.
  • cy  Hupa-Chilula-Whilkut
  • cy  Hoopa sin. compl.
  • de  Hupa-Chilula-Whilkut
  • de  Hoopa sin. compl.
  • en  Hupa-Chilula-Whilkut
  • en  Hoopa sin. compl.
  • es  hupa-Chilula-Whilkut
  • eu  hupera-chilulera-whilkutera
  • fr  hupa
  • fr  hoopa-chilula sin. compl.
  • fr  hupa-chilula-whilkut sin. compl.
  • gl  hupa-chilula-whilkut
  • gl  hoopa sin. compl.
  • gn  hupa-chilula-whilkut
  • gn  hoopa sin. compl.
  • it  hupa-chilula-whilkut
  • it  hoopa sin. compl.
  • pt  hupa-chilula-whilkut
  • pt  hoopa sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Califòrnia, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic s'estenien des del sud d'Oregon fins al nord de Califòrnia. Se'n distingeixen dos grups: les llengües d'Oregon i les de Califòrnia. Les dues que han arribat als nostres dies, el hupa i el tolowa, estan pràcticament extingides.

No hi ha cap nom comú que aplegui les varietats hupa, chilula i whilkut, que estan íntimament relacionades. Els hupa habiten la vall Hoopa al llarg del curs baix del riu Trinity. A la dècada dels noranta, una vintena d'individus d'edat avançada parlaven el hupa. Els chilula viuen més a l'oest, al curs baix del riu Redwood Creek, però ja no parlen la llengua pròpia. Els whilkut viuen al sud dels chilula i tampoc conserven la llengua.

Històricament, els hupa han format una unitat cultural amb els veïns yuroks i karuks, malgrat que les llengües de cada grup són altament divergents. Comparteixen danses i cerimònies tradicionals diverses.

Tots els parlants de hupa són adults grans i la llengua ja no es transmet a les generacions joves. Per tant, aquesta llengua es troba en un procés d'extinció molt avançat.

Hi ha projectes de preservació de la llengua i de la cultura pròpies, que consisteixen, bàsicament, en classes en horari extraescolar i en campaments d'estiu. Els resultats són merament testimonials.

A la darreria dels anys seixanta del segle XX, es va adaptar l'alfabet Unifon per al hupa. Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia (en una relació unívoca so-grafia). El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i que era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. Després d'uns decennis, finalment va ser substituït per adaptacions de l'alfabet llatí tradicional.

Els hupa s'autodenominen natinixwe. Els noms hupa i chilula són d'origen yurok.
hupda hupda

Makú, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  hupda-yuhup
  • ca  hupda sin. compl.
  • ca  makú sin. compl.
  • ca  tucano sin. compl.
  • ar  هوبدا- يوهوب
  • cy  Hupda-Yuhup
  • cy  Hupda sin. compl.
  • cy  Makú sin. compl.
  • cy  Tucano sin. compl.
  • de  Hupda-Yuhup
  • de  Hupde Makú sin. compl.
  • de  Makú de Tucano sin. compl.
  • en  Hupdë-Yuhup
  • en  Hupda sin. compl.
  • en  Makú sin. compl.
  • en  Tucano sin. compl.
  • es  hupda-yuhup
  • es  hupda sin. compl.
  • es  makú sin. compl.
  • es  tucano sin. compl.
  • eu  jupda-yujupera
  • eu  hupda sin. compl.
  • eu  makú sin. compl.
  • eu  tucano sin. compl.
  • fr  hupda-yuhup
  • fr  hupda sin. compl.
  • fr  maku sin. compl.
  • fr  tucano sin. compl.
  • gl  hupda-yuhup
  • gl  hupda sin. compl.
  • gl  makú sin. compl.
  • gl  tucano sin. compl.
  • gn  hupda-Juhup
  • gn  hupda sin. compl.
  • gn  maku sin. compl.
  • gn  tukáno sin. compl.
  • it  hupda-yuhup
  • it  hupda sin. compl.
  • it  maku sin. compl.
  • it  tucano sin. compl.
  • ja  フプダ・ユフプ語
  • ja  フプダ語、マク語、トゥカノ語 sin. compl.
  • nl  Hupda-Yuhup
  • nl  Hupda sin. compl.
  • nl  Makú sin. compl.
  • nl  Tucano sin. compl.
  • pt  hupda-yuhup
  • pt  hupda sin. compl.
  • pt  maku sin. compl.
  • pt  tucano sin. compl.
  • ru  Хупда-юхуп
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Хупда sin. compl.
  • ru  Тукано sin. compl.
  • sw  Hupda-yuhup
  • sw  Hupda sin. compl.
  • sw  Makú sin. compl.
  • sw  Tucano sin. compl.
  • tmh  Tahupda-tayuhupt
  • zh  胡普得-于胡普
  • zh  玛库 sin. compl.
  • zh  图卡诺 sin. compl.
  • zh  胡普达 sin. compl.

Makú, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definició
Els hupda i els yuhup són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua.

Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.

Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
hupda-yuhup hupda-yuhup

Makú, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  hupda-yuhup
  • ca  hupda sin. compl.
  • ca  makú sin. compl.
  • ca  tucano sin. compl.
  • ar  هوبدا- يوهوب
  • cy  Hupda-Yuhup
  • cy  Hupda sin. compl.
  • cy  Makú sin. compl.
  • cy  Tucano sin. compl.
  • de  Hupda-Yuhup
  • de  Hupde Makú sin. compl.
  • de  Makú de Tucano sin. compl.
  • en  Hupdë-Yuhup
  • en  Hupda sin. compl.
  • en  Makú sin. compl.
  • en  Tucano sin. compl.
  • es  hupda-yuhup
  • es  hupda sin. compl.
  • es  makú sin. compl.
  • es  tucano sin. compl.
  • eu  jupda-yujupera
  • eu  hupda sin. compl.
  • eu  makú sin. compl.
  • eu  tucano sin. compl.
  • fr  hupda-yuhup
  • fr  hupda sin. compl.
  • fr  maku sin. compl.
  • fr  tucano sin. compl.
  • gl  hupda-yuhup
  • gl  hupda sin. compl.
  • gl  makú sin. compl.
  • gl  tucano sin. compl.
  • gn  hupda-Juhup
  • gn  hupda sin. compl.
  • gn  maku sin. compl.
  • gn  tukáno sin. compl.
  • it  hupda-yuhup
  • it  hupda sin. compl.
  • it  maku sin. compl.
  • it  tucano sin. compl.
  • ja  フプダ・ユフプ語
  • ja  フプダ語、マク語、トゥカノ語 sin. compl.
  • nl  Hupda-Yuhup
  • nl  Hupda sin. compl.
  • nl  Makú sin. compl.
  • nl  Tucano sin. compl.
  • pt  hupda-yuhup
  • pt  hupda sin. compl.
  • pt  maku sin. compl.
  • pt  tucano sin. compl.
  • ru  Хупда-юхуп
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Хупда sin. compl.
  • ru  Тукано sin. compl.
  • sw  Hupda-yuhup
  • sw  Hupda sin. compl.
  • sw  Makú sin. compl.
  • sw  Tucano sin. compl.
  • tmh  Tahupda-tayuhupt
  • zh  胡普得-于胡普
  • zh  玛库 sin. compl.
  • zh  图卡诺 sin. compl.
  • zh  胡普达 sin. compl.

Makú, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definició
Els hupda i els yuhup són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua.

Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.

Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
hyao hyao

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

  • ca  yao
  • ca  achawa sin. compl.
  • ca  adsawa sin. compl.
  • ca  adsoa sin. compl.
  • ca  ajawa sin. compl.
  • ca  ayao sin. compl.
  • ca  ayawa sin. compl.
  • ca  ayo sin. compl.
  • ca  chiyao sin. compl.
  • ca  djao sin. compl.
  • ca  haiao sin. compl.
  • ca  hiao sin. compl.
  • ca  hyao sin. compl.
  • ca  jao sin. compl.
  • ca  veiao sin. compl.
  • ca  wajao sin. compl.
  • ar  ياو
  • cy  Yao
  • cy  Achawa sin. compl.
  • cy  Adsawa sin. compl.
  • cy  Adsoa sin. compl.
  • cy  Ajawa sin. compl.
  • cy  Ayao sin. compl.
  • cy  Ayawa sin. compl.
  • cy  Ayo sin. compl.
  • cy  Chiyao sin. compl.
  • cy  Djao sin. compl.
  • cy  Haiao sin. compl.
  • cy  Hiao sin. compl.
  • cy  Hyao sin. compl.
  • cy  Jao sin. compl.
  • cy  Veiao sin. compl.
  • cy  Wajao sin. compl.
  • de  Yao
  • de  Achawa sin. compl.
  • de  Adsawa sin. compl.
  • de  Adsoa sin. compl.
  • de  Ajawa sin. compl.
  • de  Ayao sin. compl.
  • de  Ayawa sin. compl.
  • de  Ayo sin. compl.
  • de  Chiyao sin. compl.
  • de  Djao sin. compl.
  • de  Haiao sin. compl.
  • de  Hiao sin. compl.
  • de  Hyao sin. compl.
  • de  Jao sin. compl.
  • de  Veiao sin. compl.
  • de  Wajao sin. compl.
  • en  Yao
  • en  Achawa sin. compl.
  • en  Adsawa sin. compl.
  • en  Adsoa sin. compl.
  • en  Ajawa sin. compl.
  • en  Ayao sin. compl.
  • en  Ayawa sin. compl.
  • en  Ayo sin. compl.
  • en  Chiyao sin. compl.
  • en  Ciyao sin. compl.
  • en  Djao sin. compl.
  • en  Haiao sin. compl.
  • en  Hajao sin. compl.
  • en  Hiao sin. compl.
  • en  Hyao sin. compl.
  • en  Jao sin. compl.
  • en  Veiao sin. compl.
  • en  Wajao sin. compl.
  • es  yao
  • es  achawa sin. compl.
  • es  adsawa sin. compl.
  • es  adsoa sin. compl.
  • es  ajawa sin. compl.
  • es  ayao sin. compl.
  • es  ayawa sin. compl.
  • es  ayo sin. compl.
  • es  chiyao sin. compl.
  • es  djao sin. compl.
  • es  haiao sin. compl.
  • es  hiao sin. compl.
  • es  hyao sin. compl.
  • es  jao sin. compl.
  • es  veiao sin. compl.
  • es  wajao sin. compl.
  • eu  yaoera
  • eu  achawa sin. compl.
  • eu  adsawa sin. compl.
  • eu  adsoa sin. compl.
  • eu  ajawa sin. compl.
  • eu  ayao sin. compl.
  • eu  ayawa sin. compl.
  • eu  ayo sin. compl.
  • eu  chiyao sin. compl.
  • eu  djao sin. compl.
  • eu  haiao sin. compl.
  • eu  hiao sin. compl.
  • eu  hyao sin. compl.
  • eu  jao sin. compl.
  • eu  veiao sin. compl.
  • eu  wajao sin. compl.
  • eu  yao sin. compl.
  • fr  yao
  • fr  achawa sin. compl.
  • fr  adsawa sin. compl.
  • fr  adsoa sin. compl.
  • fr  ajawa sin. compl.
  • fr  ayao sin. compl.
  • fr  ayawa sin. compl.
  • fr  ayo sin. compl.
  • fr  chiyao sin. compl.
  • fr  djao sin. compl.
  • fr  haiao sin. compl.
  • fr  hiao sin. compl.
  • fr  hyao sin. compl.
  • fr  jao sin. compl.
  • fr  veiao sin. compl.
  • fr  wajao sin. compl.
  • gl  yao
  • gl  achawa sin. compl.
  • gl  adsawa sin. compl.
  • gl  adsoa sin. compl.
  • gl  ajawa sin. compl.
  • gl  ayao sin. compl.
  • gl  ayawa sin. compl.
  • gl  ayo sin. compl.
  • gl  chiyao sin. compl.
  • gl  djao sin. compl.
  • gl  haiao sin. compl.
  • gl  hiao sin. compl.
  • gl  hyao sin. compl.
  • gl  jao sin. compl.
  • gl  veiao sin. compl.
  • gl  wajao sin. compl.
  • gn  yao
  • gn  achawa sin. compl.
  • gn  adsawa sin. compl.
  • gn  adsoa sin. compl.
  • gn  ajawa sin. compl.
  • gn  ayao sin. compl.
  • gn  ayawa sin. compl.
  • gn  ayo sin. compl.
  • gn  chiyao sin. compl.
  • gn  djao sin. compl.
  • gn  haiao sin. compl.
  • gn  hiao sin. compl.
  • gn  hyao sin. compl.
  • gn  jao sin. compl.
  • gn  veiao sin. compl.
  • gn  wajao sin. compl.
  • it  yao
  • it  achawa sin. compl.
  • it  adsawa sin. compl.
  • it  adsoa sin. compl.
  • it  ajawa sin. compl.
  • it  ayao sin. compl.
  • it  ayawa sin. compl.
  • it  ayo sin. compl.
  • it  chiyao sin. compl.
  • it  djao sin. compl.
  • it  haiao sin. compl.
  • it  hiao sin. compl.
  • it  hyao sin. compl.
  • it  jao sin. compl.
  • it  veiao sin. compl.
  • it  wajao sin. compl.
  • pt  yao
  • pt  achawa sin. compl.
  • pt  adsawa sin. compl.
  • pt  adsoa sin. compl.
  • pt  ajawa sin. compl.
  • pt  ayao sin. compl.
  • pt  ayawa sin. compl.
  • pt  ayo sin. compl.
  • pt  chiyao sin. compl.
  • pt  djao sin. compl.
  • pt  haiao sin. compl.
  • pt  hiao sin. compl.
  • pt  hyao sin. compl.
  • pt  jao sin. compl.
  • pt  veiao sin. compl.
  • pt  wajao sin. compl.
  • tmh  Tayaot
  • tmh  Achawa sin. compl.
  • tmh  adsawa sin. compl.
  • tmh  adsoa sin. compl.
  • tmh  ajawa sin. compl.
  • tmh  ayao sin. compl.
  • tmh  ayawa sin. compl.
  • tmh  ayo sin. compl.
  • tmh  chiyao sin. compl.
  • tmh  djao sin. compl.
  • tmh  haiao sin. compl.
  • tmh  hiao sin. compl.
  • tmh  hyao sin. compl.
  • tmh  jao sin. compl.
  • tmh  veiao sin. compl.
  • tmh  wajao sin. compl.
  • zh  爻语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània

Definició
El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants de yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

Els parlants de yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .

Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.