Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de criteris terminològics

Presentació
FLOP O FLOPS: SINGULAR I PLURAL (DECAFLOPS, HECTOFLOPS, KILOFLOPS, MEGAFLOPS, GIGAFLOPS, TERAFLOPS, PETAFLOPS, EXAFLOPLS, ZETAFLOPS, YOTTAFLOPS) FLOP O FLOPS: SINGULAR I PLURAL (DECAFLOPS, HECTOFLOPS, KILOFLOPS, MEGAFLOPS, GIGAFLOPS, TERAFLOPS, PETAFLOPS, EXAFLOPLS, ZETAFLOPS, YOTTAFLOPS)

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars

  • ca  FLOP O FLOPS: SINGULAR I PLURAL (DECAFLOPS, HECTOFLOPS, KILOFLOPS, MEGAFLOPS, GIGAFLOPS, TERAFLOPS, PETAFLOPS, EXAFLOPLS, ZETAFLOPS, YOTTAFLOPS)

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars

Definició
Per a la pronúncia i la grafia del singular de flop/flops (i de totes les formes que en deriven) es recomana seguir les convencions següents, aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT:
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).

Els motius d'aquesta tria són els següents:

(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Ex.: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Ex.: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]

El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.

Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de flops, decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops i yottaflops al Cercaterm i la Neoloteca.
FLOTA CAPTIVA O FLOTA GRISA? FLOTA CAPTIVA O FLOTA GRISA?

Criteris d'especialitat > Transports

  • ca  FLOTA CAPTIVA O FLOTA GRISA?

Criteris d'especialitat > Transports

Definició
Tant flota captiva com flota grisa són formes adequades per a referir-se al conjunt de vehicles que operen per a una mateixa entitat, encara que amb diferències importants segons la titularitat dels vehicles:

- Una flota captiva és el conjunt de vehicles de transport de persones o mercaderies que presten servei per a una mateixa entitat en un entorn urbà, sovint seguint rutes preestablertes.
. El fet que els vehicles estiguin en una mateixa base quan no estan de servei permet ajustar les flotes captives als criteris de mobilitat sostenible. Per exemple, optimitzant els trajectes, buscant alternatives als motors de combustió interna i planificant acuradament els punts i la durada de les recàrregues d'energia necessàries.
. L'equivalent castellà és flota cautiva; el francès, flotte captive; l'italià, flotta captiva, i l'anglès, captive fleet.

- Una flota grisa és el conjunt de vehicles particulars que els treballadors d'una entitat utilitzen per a complir les obligacions laborals pròpies d'aquesta mateixa entitat.
. La inexistència d'una base compartida (els vehicles parteixen de domicilis particulars) i l'absència d'una legislació específica fa impossible gestionar les flotes grises d'una manera unitària, ja que aquests vehicles únicament estan sotmesos als controls establerts per als vehicles particulars.
. L'equivalent castellà és flota gris; el francès flotte grise; l'italià, flotta grigia, i l'anglès, grey flotte.

Nota

FORMA PREFIXADA ANGLESA E-: TRADUCCIÓ FORMA PREFIXADA ANGLESA E-: TRADUCCIÓ

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

  • ca  FORMA PREFIXADA ANGLESA E-: TRADUCCIÓ
  • en  e- ([NOM] electrònic)
  • en  e-banking (banca electrònica) (EXEMPLE de prefix e-), n
  • en  e-book (llibre electrònic) (EXEMPLE de prefix e-), n
  • en  e-cash (diner electrònic) (EXEMPLE de prefix e-), n
  • en  e-commerce (comerç electrònic) (EXEMPLE de prefix e-), n
  • en  e-democracy (democràcia electrònica) (EXEMPLE de prefix e-), n
  • en  e-government (administració electrònica) (EXEMPLE de prefix e-), n
  • en  e-health (salut electrònica) (EXEMPLE de prefix e-), n
  • en  e-mail (adreça electrònica) (EXEMPLE de prefix e-), n
  • en  e-marketing (màrqueting electrònic) (EXEMPLE de prefix e-), n

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el prefix e- adjuntat a determinats noms se sol traduir per l'adjectiu electrònic -a, posposat al nom.

De fet, el prefix anglès e- ja és una reducció de l'adjectiu electronic, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb la comunicació i la transferència de coneixement a través de la xarxa Internet.
Ex.: e-commerce, e-marketing, e-banking, e-book, e-mail, e-cash, e-government, e-democracy, e-health

En català, la conversió de electrònic -a en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix e- es recorre a l'adjectiu electrònic -a, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç electrònic, màrqueting electrònic, banca electrònica, llibre electrònic, salut electrònica i també, com a formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, adreça electrònica, diner electrònic, administració electrònica i democràcia electrònica.
FORMA PREFIXADA ANGLESA M-: TRADUCCIÓ FORMA PREFIXADA ANGLESA M-: TRADUCCIÓ

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

  • ca  FORMA PREFIXADA ANGLESA M-: TRADUCCIÓ
  • en  m- ([NOM] mòbil)
  • en  m-administration (administració mòbil) (EXEMPLE de prefix m-), n
  • en  m-business (negocis mòbils) (EXEMPLE de prefix m-), n pl
  • en  m-commerce (comerç mòbil) (EXEMPLE de prefix m-), n
  • en  m-government (govern mòbil) (EXEMPLE de prefix m-), n
  • en  m-learning (aprenentatge mòbil) (EXEMPLE de prefix m-), n

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el prefix m- adjuntat a determinats noms se sol traduir per l'adjectiu mòbil, posposat al nom.

De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Ex.: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government

En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil

Nota

FORMA PREFIXADA PEDO- O PAIDO-? FORMA PREFIXADA PEDO- O PAIDO-?

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

  • ca  FORMA PREFIXADA PEDO- O PAIDO-?

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

Definició
Tant pedo- com paido- (del grec pais paidós, 'infant') són formants adequats en català per a crear paraules compostes, si bé es considera que generalment és preferible pedo-.

Exemples:
- pediatre | pediatra, 'metge dels infants'
- pedagogia, 'estudi de l'educació dels infants'
- pedòfil | pedòfila, 'persona que sent atracció sexual pels infants'
- pedologia (o bé paidologia), 'estudi del desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants'
- pedometria (o bé paidometria), 'mesurament de les capacitats físiques i mentals dels infants'

Els motius de la preferència de pedo- com a forma prefixada són els següents:
(1) Habitualment el català agafa els cultismes grecs a través de la forma llatina adaptada. Com que en grec hi havia més diftongs que en llatí, en aquesta evolució del grec al llatí els diftongs ai i ei se simplificaven en una sola vocal: ai > e, ei > i.
Exemple: grec eidyllion > llatí idyllium (català idil·li)
(2) En cas de paraules del català agafades directament del grec com a cultismes, se segueix la mateixa adaptació que feia el llatí.
Exemple 1: grec paidós > català pedo-
Exemple 2: grec daímonos > català demono- (demonolatria)

Tot i això, secundàriament també s'accepta paido- com a forma prefixada, per aquests motius:
(1) Evita la confusió amb dues formes prefixades més:
. pedo- procedent del llatí pes pedis, 'peu' (pediforme)
. pedo- procedent del grec pédon, 'sòl' (pedobiologia)
(2) En alguns casos, les formes amb paido- tenen força tradició en català.
Exemple: paidometria, paidologia
(3) Pot evitar la proximitat amb paraules molt connotades, com ara pedofília.

En altres llengües: En castellà es dona prioritat a pedo-, tot i que algunes paraules també accepten paido-; en francès, pédo- és forma sufixada única; en italià, com en català i castellà, es dona prioritat a pedo- i s'accepten algunes paraules amb paido-, i, en anglès, paedo- és forma sufixada única.

Nota

  • A més dels casos de monoftongació dels diftongs ai i ei del grec en què el català segueix el llatí (ai>e, ei>i), encara hi ha un tercer cas de monoftongació en què llatí i català divergeixen: grec oi > llatí oe > català e.
    Exemple: grec oinos 'vi' > llatí oeno- > català eno-

    Aquest patró oi > e se segueix també en l'adaptació directa del grec al català: ecologia (grec oikos).
FORMA SUFIXADA -GEN -GENA O -GÈNIC -GÈNICA? FORMA SUFIXADA -GEN -GENA O -GÈNIC -GÈNICA?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

  • ca  FORMA SUFIXADA -GEN -GENA O -GÈNIC -GÈNICA?
  • ex  acidogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
  • ex  al·lergogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
  • ex  cancerigen -ígena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
  • ex  endogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
  • ex  exogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
  • ex  fisiogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
  • ex  gasogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
  • ex  glucogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
  • ex  hidatogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
  • ex  iogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
  • ex  necrogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
  • ex  neurogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
  • ex  oncogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
  • ex  oncogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
  • ex  organogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
  • ex  patogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
  • ex  patogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
  • ex  piretogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
  • ex  pirogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
  • ex  terrigen -ígena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

Definició
Tant la forma sufixada -gen, -gena com la forma sufixada -gènic, -gènica es consideren adequades, encara que estrictament tenen significats diferents:

- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Ex.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.

- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Ex.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).

Tot i això, hi ha casos excepcionals que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Ex.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.

Nota

  • 1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
    - -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
    - - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique').
  • 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/114/).
FORMA SUFIXADA ANGLESA -LIKE: TRADUCCIÓ FORMA SUFIXADA ANGLESA -LIKE: TRADUCCIÓ

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

  • ca  FORMA SUFIXADA ANGLESA -LIKE: TRADUCCIÓ
  • en  -like (de tipus, d'efecte / amb efecte, adjectiu alternatiu, +forme, +oide, pseudo+, simili+)
  • en  allergy-like symptom (símptoma pseudoal·lèrgic) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb el prefix pseudo-), n sin. compl.
  • en  anaphylaxis-like (anafilactoide) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb el sufix -oide), adj sin. compl.
  • en  atropine-like activity (activitat atropínica) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb un adjectiu alternatiu), n sin. compl.
  • en  cortisone-like action (acció amb efecte cortisona) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt com 'd'efecte, amb efecte'), n sin. compl.
  • en  crater-like hole of optic disc (forat crateriforme del disc òptic) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb el sufix -forme), n sin. compl.
  • en  fungus-like organism (pseudofong) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb el prefix pseudo-), n sin. compl.
  • en  mucus-like (mucoide) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb el sufix -oide), adj sin. compl.
  • en  noggin-like protein (similinoguina) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb el prefix simili-), n sin. compl.
  • en  ring-like corneal dystrophy (distròfia corneal anular) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb un adjectiu alternatiu), n sin. compl.
  • en  tic-like pain (dolor intermitent) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb un adjectiu alternatiu), n sin. compl.
  • en  Toll-like receptor (receptor de tipus Toll) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt com 'de tipus'), n sin. compl.
  • en  virus-like particle (partícula similivírica) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb el prefix simili-), n sin. compl.
  • en  wedge-like (cuneïforme) (EXEMPLE de sufix anglès -like resolt amb el sufix -forme), adj sin. compl.

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el sufix -like adjuntat a determinats noms sovint no es tradueix literalment per 'similar a' o 'semblant a', sinó que és preferible buscar-hi solucions alternatives valorant cada cas segons l'ús, la tradició dins l'àrea, etc.

Els motius que fan desaconsellables les formes catalanes traduïdes literalment són els següents:
(1) Són molt llargues.
(2) Són poc travades.
(3) Són poc naturals o no habituals en català.

Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:
- Fórmula "x de tipus y" (Ex.: [anglès] Toll-like receptor; [català] receptor de tipus Toll)
- Fórmules "x d'efecte y", "x amb efecte y" (Ex.: [anglès] cortisone-like action; [català] acció amb efecte cortisona)
- Adjectius alternatius (Ex. 1: [anglès] ring-like corneal dystrophy; [català] distròfia corneal anular | Ex. 2: [anglès] tic-like pain; [català] dolor intermitent | Ex. 3: [anglès] atropine-like activity; [català] activitat atropínica (amb ús del sufix -ic -ica))
- Forma sufixada -forme (Ex. 1: [anglès] wedge-like; [català] cuneïforme | Ex. 2: [anglès] crater-like hole of optic disc; [català] forat crateriforme del disc òptic)
- Sufix -oide (Ex. 1: [anglès] anaphylaxis-like; [català] anafilactoide | Ex. 2: [anglès] mucus-like; [català] mucoide)
- Prefix pseudo- (Ex. 1: [anglès] fungus-like organism; [català] pseudofong | Ex. 2: [anglès] allergy-like symptoms; [català] símptomes pseudoal·lèrgics)
- Forma prefixada simili- (Ex. 1: [anglès] virus-like particle; [català] partícula similivírica | Ex. 2: [anglès] noggin-like protein; [català] similinoguina)

Nota

  • 1. El recurs a la forma prefixada simili- (del llatí similis 'semblant') ha estat adoptat recentment pel Consell Supervisor del TERMCAT per a la normalització de les formes partícula similivírica i similinoguina.

    El baix ús d'aquesta forma prefixada (als diccionaris generals, només hi ha similicadència) i la seva transparència semàntica la fan especialment idònia per a la creació de neologismes especialitzats en què les altres solucions donarien lloc a formes poc satisfactòries per als especialistes.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Traducció del sufix anglès "-like", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/103/).
FORMANT (-)CERATO(O)- O (-)QUERAT(O)-? FORMANT (-)CERATO(O)- O (-)QUERAT(O)-?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Veterinària, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

  • ca  FORMANT (-)CERATO(O)- O (-)QUERAT(O)-?
  • ex  ceratosi (EXEMPLE d'afix (-)cerato), n f
  • ex  cicloqueratitis (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f
  • ex  epiqueratofàcia (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f
  • ex  hiperqueratosi (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f
  • ex  queratitis estriada (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f
  • ex  queratoglobus (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n m
  • ex  queratosi (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Veterinària, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

Definició
Tant el formant cerato (o cerat) com el formant querato (o querat) es consideren adequats per a fer referència a l'ètim grec kéras -atos ('banya'):

- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.

La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]

Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
FORMANTS CULTES (1): NORMA GENERAL I TRIA DE VARIANTS PER A LA CREACIÓ D'UN MOT COMPLEX FORMANTS CULTES (1): NORMA GENERAL I TRIA DE VARIANTS PER A LA CREACIÓ D'UN MOT COMPLEX

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

  • ca  FORMANTS CULTES (1): NORMA GENERAL I TRIA DE VARIANTS PER A LA CREACIÓ D'UN MOT COMPLEX
  • ex  anquilosi (EXEMPLE de terme amb formants cultes triat per l'ús [B5]), n f
  • ex  cirurgia (EXEMPLE de terme amb formants cultes triat com a forma tradicional [B6]), n f
  • ex  clistocarp (EXEMPLE de terme amb formants cultes triat per adequació a la norma general [B1]), n m
  • ex  dipiràmide (EXEMPLE de terme amb formants cultes triat per homogeneïtat lingüística [B2]), n f
  • ex  econòmic -a [català] < oeconomicus [llatí] < oikonomikós [grec] (EXEMPLE de terme amb formants cultes que segueix la norma general [A]), adj
  • ex  impedància (EXEMPLE de terme amb formants cultes triat per analogia amb altres llengües [B3]), n f
  • ex  megalocèfal -a (EXEMPLE de terme amb formants cultes triat per adequació a la norma general [B1]), adj
  • ex  quirúrgic -a (EXEMPLE de terme amb formants cultes triat com a forma tradicional [B6]), adj
  • ex  somato- < sómatos [genitiu grec] (EXEMPLE de terme amb formants cultes que segueix la norma general [A]), pfx

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general (exposada en aquesta fitxa), la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant.

A. NORMA GENERAL

Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós

Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)

B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS

En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:

B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2. Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]

B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)

B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]

B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.

B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]

B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes FORMANTS CULTES (2): GRAFIA DELS FORMANTS D'UN MOT COMPLEX i FORMANTS CULTES (3): ACCENTUACIÓ D'UN MOT COMPLEX.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
FORMANTS CULTES (2): GRAFIA DELS FORMANTS D'UN MOT COMPLEX FORMANTS CULTES (2): GRAFIA DELS FORMANTS D'UN MOT COMPLEX

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

  • ca  FORMANTS CULTES (2): GRAFIA DELS FORMANTS D'UN MOT COMPLEX
  • ex  acidificació (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada amb vocal d'enllaç [D1]), n f
  • ex  angiosperm -a (EXEMPLE de terme culte amb segon formant començat amb s+CONS [E2]), adj
  • ex  asèpal -a (EXEMPLE de terme culte amb segon formant començat amb r/s+VOC [F]), adj
  • ex  cardioespasme (EXEMPLE de terme culte amb segon formant començat amb s+CONS [E1]), n m
  • ex  cardiovascular (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada amb vocal d'enllaç [D2]), adj
  • ex  megaesòfag (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada invariable [B]), n m
  • ex  termalgèsia (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada sense vocal d'enllaç [C]), n f
  • ex  termoanalgèsia (EXEMPLE de terme culte amb forma prefixada amb vocal d'enllaç [D3]), n f
  • ex  ultraatòmic -a (EXEMPLE de terme culte amb prefix [A]), adj

Criteris lingüístics > 03 Formació per composició

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte (exposada en aquesta fitxa) i l'accentuació de la paraula resultant.

A. PREFIXOS

En general els prefixos no es modifiquen quan s'adjunten a un altre formant. (Considerem prefixos els formants procedents de prefixos llatins i grecs, com ara anti-, pre-, post- i ultra-; sovint tenen un valor preposicional.)
Ex.: posttònic, antiaeri, ultraatòmic
Excepció 1: Alguns prefixos són objecte d'assimilació consonàntica. (Ex.: in- [indefinit, il·lògic, impertinent, irracional]; sin- [sincrònic, sil·logisme, simplasma])
Excepció 2: Els prefixos a- i co- afegits a un formant amb r inicial comporten la duplicació d'aquesta r. (Ex.: arrítmia, correferència) [Vegeu el punt F.]

B. FORMES PREFIXADES INVARIABLES

Una sèrie limitada de formes prefixades són invariables. (Considerem formes prefixades els formants procedents de paraules lliures del llatí o el grec que en català s'anteposen a un altre formant per a construir un compost).
Ex.: bi- (bivalve), braqui- (braquiür), hemi- (hemiplegia), mega- (megaesòfag), multi- (multiaxial), pan- (panmielitis), paqui- (paquiderm), pluri- (pluridimensional), poli- (poliartritis), taqui- (taquicàrdia), taxi- (taxidèrmia), tele- (teleassistència), tri- (triacetat)

C. FORMES PREFIXADES SENSE VOCAL D'ENLLAÇ

Quan el segon formant és d'origen culte i comença amb vocal, és habitual que el primer formant no prengui cap vocal d'enllaç.
Ex.: proteràndria, termalgèsia, osteïtis, enuràlgia
Excepció: Els formants breus que podrien resultar incomprensibles mantenen la vocal. (Ex.: iso- [isoèdric -a], bio-, eco-, neo-)

D. FORMES PREFIXADES AMB VOCAL D'ENLLAÇ

D1. Adjuntades a formes sufixades llatines començades amb consonant
Les formes prefixades que s'adjunten a una forma sufixada que ja era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant prenen la vocal d'enllaç i. (Considerem formes sufixades els formants procedents de paraules lliures que es posposen a un altre formant per a construir un compost.)
Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor, aqüífer, acidificació
Excepció: Amb -metria i -metre hi ha casos de formes prefixades amb final en -i i casos amb final en -o. (Ex.: planimetria, sacarímetre; craniometria, pluviòmetre.)

D2. Adjuntades a formants començats amb consonant diferent de r i s
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que no era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant diferent de r o s prenen la vocal d'enllaç o.
Ex.: cardiovascular, heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, pseudoscopi, psicofàrmac, neuròleg | neuròloga, biogeoquímic

D3. Adjuntades a paraules del català
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que és una paraula del català solen prendre la vocal d'enllaç o en tots els contextos.
Ex.: psicoanàlisi, microona, macroeconomia, psicoestètic, termoanalgèsia, neuroanatomia

E. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB S + [CONSONANT]

E1. És un formant coincident amb una paraula del català
Quan el segon formant d'un compost (manllevat o creat en català) coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, s'escriu una e (anomenada e protètica) com a lletra inicial d'aquest segon formant.
Ex.: cardioespasme (per coincidència amb espasme), bioespeleologia (per coincidència amb espeleologia); antiestàtic, biestable, contraespionatge, poliesportiu, subespècie, autoescola
Excepció 1: Si l'accent tònic del compost recau en el primer formant, no s'escriu la e protètica (Ex.: megàspora [malgrat espora])
Excepció 2: Si el caràcter complex no és evident, no s'escriu la e protètica. (Ex.: substrat [malgrat estrat])

E2. És un formant no coincident amb cap paraula del català
Quan el segon formant d'un compost no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, no s'escriu la e protètica davant del segon formant.
Ex.: angiosperm, microscopi

F. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB R O S + [VOCAL]

Quan s'adjunta un prefix o una forma prefixada a un segon formant començat amb r o s+[vocal], generalment no hi ha ni duplicació de r o s ni cap altre canvi gràfic.
. En la pronúncia, es considera que la r és múltiple (=rr) i la s és sorda (=ss).
Ex.: asèpal, antireumàtic, multiracial, ecosistema
Excepció 1: Amb els prefixos a- i co- es duplica la r del segon formant. (Ex.: arrítimia, correferent)]
Excepció 2: Els formants grecs ràfia, ràgia, raqui(o), reo, rexi, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o) dupliquen la r quan se'ls adjunta un primer formant acabat en vocal. (Ex.: gastrorràfia, menorràgia, cefalorraquidi, piorrea, otorrinolaringologia, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon)
Excepció 3: En paraules antigues de llengua general, hi ha duplicació de r o s. (Ex.: birrem, trirrem, pressuposar.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes FORMANTS CULTES (1): NORMA GENERAL I TRIA DE VARIANTS PER A LA CREACIÓ D'UN MOT COMPLEX i FORMANTS CULTES (3): ACCENTUACIÓ D'UN MOT COMPLEX.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.] (S'han aplicat sobre aquest criteri les modificacions ortogràfiques establertes per l'IEC l'octubre del 2016.)