Back to top
beneir beneir

Ciències de la religió

  • ca  beneir, v tr

Ciències de la religió

Definició
Invocar la protecció de Déu sobre algú o alguna cosa amb paraules o cerimònies rituals.

Nota

  • Normalment és el sacerdot qui efectua la benedicció, però també ho poden fer altres persones.
beneir beneir

Ciències de la religió

  • ca  beneir, v tr

Ciències de la religió

Definició
Lloar algú o alguna cosa pels beneficis rebuts.
  • ca  berakhà, n f

Judaisme

Definició
Benedicció que es recita en moments determinats.

Nota

  • Hi ha la berakhà del pa, del vi, de la fruita, per a la col·locació de la mezuzà, etc.
  • El plural de berakhà és berakhot.
  • ca  bet din, n m

Judaisme

Definició
Tribunal rabínic que s'ocupa de causes religioses i civils.

Nota

  • La denominació bet din significa 'casa del judici'.
Bhagavad-Gita Bhagavad-Gita

Hinduisme

  • ca  Bhagavad-Gita, n m

Hinduisme

Definició
Poema filosòfic considerat l'evangeli de l'hinduisme.

Nota

  • Bhagavad-Gita significa, literalment, 'el cant del Senyor benaurat' i representa una part (el llibre sisè) del gran poema èpic Mahabharata, escrit entre el segle V aC i el segle II dC. Al llarg dels divuit capítols del cant, l'heroi guerrer Arjuna rep de Krixna, el seu cotxer diví, un conjunt de consells fonamentals sobre la batalla que haurà de lliurar. El lloc de la batalla simbolitza la duresa de les contradiccions humanes i els enfrontaments interiors entre el bé i el mal, l'ego i la naturalesa superior de la persona humana, l'atman.
  • ca  bhajan, n m

Hinduisme

Definició
Cant líric i devocional hindú.

Nota

  • El bhajan pot ser simple, com ara el kirtan (mantra amb acompanyament musical i amb responsori) o el mantra (so o frase repetitius), o més complex com, per exemple, el dhrupad (cant vocal regulat clàssic) o kriti (estil típic de música clàssica hindú). Està basat en les clàssiques talas (ritmes de percussió) i ragas (sèrie de cinc o més notes sobre la qual es forma una melodia) —la música de moltes pel·lícules de Bollywood es fa a partir d'aquest estil clàssic. Se solen acompanyar amb una tabla o un harmònium.
  • ca  bhakti, n f

Hinduisme

Definició
Participació afectiva de l'home en el món diví, devoció emocional manifestada pel desig apassionat d'unió amb el Senyor.

Nota

  • En l'hinduisme, la religió, més enllà d'un coneixement de la divinitat o d'un culte, s'entén com una participació en el diví, de manera que el fidel arriba a Déu per amor. És una via d'alliberament (moksa) que permet romandre en societat.
  • ca  bhumi, n m

Budisme

Definició
Nivell de realització d'un bodhisattva, amb una gradació progressiva de saviesa i poders, segons deu etapes, d'acord amb les quals es comença per una preparació, i s'avança per l'aprenentatge i el coneixement fins a arribar finalment a la saviesa completa.
  • ca  Bíblia, n f

Cristianisme

Definició
Conjunt de textos sagrats del cristianisme.

Nota

  • La Bíblia consta de diversos llibres, que s'agrupen en l'Antic Testament, que recull textos de la tradició jueva, i en el Nou Testament, centrat en el ministeri de Jesucrist i les primeres comunitats cristianes. Les esglésies catòlica i ortodoxa fan servir una versió de l'Antic Testament més extensa que les protestants.
Bíblia hebrea Bíblia hebrea

Judaisme

  • ca  Tanakh, n f
  • ca  Bíblia hebrea, n f sin. compl.

Judaisme

Definició
Conjunt dels escrits sagrats del judaisme.

Nota

  • La denominació Tanakh està formada amb les inicials de les paraules hebrees Torà (Llei), Neviïm (Profetes) i Ketuvim (Escrits), amb què es designa el cànon hebreu.