Back to top
bikkhu | bikkhuni bikkhu | bikkhuni

Budisme

  • ca  bikkhu | bikkhuni, n m, f

Budisme

Definició
Monjo o monja budistes que, després d'haver passat un període d'aprenentatge, de prova o de noviciat, ha estat completament ordenat i s'ha compromès a guardar les regles de conducta que prescriuen les escriptures budistes del Vinaya Pitaka.

Nota

  • Les denominacions bikkhu i bikkhuni provenen del pali.
  • ca  bimà, n f
  • ca  tebà, n f

Judaisme

Definició
Tribuna des d'on es dirigeix el servei religiós a la sinagoga.
  • ca  diòcesi, n f
  • ca  bisbat, n m sin. compl.

Cristianisme

Definició
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.

Nota

  • La diòcesi forma part de l'organització tradicional de l'Església des dels primers temps (segles III-IV) i les seves característiques i funcions han anat evolucionant al llarg de la història.
  • ca  bisbat, n m

Cristianisme

Definició
Territori sota la jurisdicció del bisbe.
  • ca  bisbat, n m

Cristianisme

Definició
Lloc de residència del bisbe.
bisbe | bisbessa bisbe | bisbessa

Cristianisme

  • ca  bisbe | bisbessa, n m, f

Cristianisme

Definició
Clergue que ha rebut l'ordenació episcopal i que dirigeix l'església d'un determinat territori.

Nota

  • Les funcions dels bisbes són sobretot pastorals i organitzatives, si bé al llarg de la història aquesta figura ha tingut també un paper social o fins i tot polític. En les esglésies catòlica i ortodoxa es considera que l'ordenació és un sagrament i que els bisbes són els successors dels apòstols. No totes les denominacions protestants tenen bisbes i les que en tenen no consideren l'ordenació un sagrament, però generalment legitimen els seus bisbes com a successors dels apòstols. En algunes denominacions les dones poden rebre l'ordenació episcopal i assoleixen així el grau de bisbesses.
  • ca  il·luminació, n f
  • ca  bodhi, n f sin. compl.

Budisme

Definició
Alliberament del sofriment i assoliment de la felicitat màxima.

Nota

  • La il·luminació es considera un despertar del somni, el moment en què es copsa la veritable essència de la realitat. En aquest estat, que és l'experiència cabdal i el final del camí budista, s'assoleix la saviesa plena. També rep el nom de nirvana, que fa referència a l'extinció del foc del sofriment.
  • ca  bodhicitta, n m

Budisme

Definició
Desig d'assolir la il·luminació i esdevenir un bodhisattva, en el budisme Mahayana.

Nota

  • La denominació bodhicitta també es pot fer servir en femení si fa referència a la 'ment il·luminada'.
  • ca  bodhicitta, n m

Budisme

Definició
Pràctica espiritual per a arribar a realitzar el bodhicitta.
  • ca  Bodhidharma

Budisme

Definició
Monjo budista indi que es va establir al sud de la Xina, on va esdevenir el fundador i el primer patriarca del budisme Chan.

Nota

  • Segons la tradició, Bodhidharma (470-543) es va retirar a practicar la meditació de cara a la paret durant nou anys.