bikkhu | bikkhuni
bikkhu | bikkhuni
Budisme
- ca bikkhu | bikkhuni, n m, f
Budisme
Definició
Monjo o monja budistes que, després d'haver passat un període d'aprenentatge, de prova o de noviciat, ha estat completament ordenat i s'ha compromès a guardar les regles de conducta que prescriuen les escriptures budistes del Vinaya Pitaka.
Nota
- Les denominacions bikkhu i bikkhuni provenen del pali.
bimà
bimà
Judaisme
- ca bimà, n f
- ca tebà, n f
Judaisme
Definició
Tribuna des d'on es dirigeix el servei religiós a la sinagoga.
bisbat
bisbat
Cristianisme
- ca diòcesi, n f
- ca bisbat, n m sin. compl.
Cristianisme
Definició
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.
Nota
- La diòcesi forma part de l'organització tradicional de l'Església des dels primers temps (segles III-IV) i les seves característiques i funcions han anat evolucionant al llarg de la història.
bisbat
bisbat
Cristianisme
- ca bisbat, n m
Cristianisme
Definició
Territori sota la jurisdicció del bisbe.
bisbat
bisbat
Cristianisme
- ca bisbat, n m
Cristianisme
Definició
Lloc de residència del bisbe.
bisbe | bisbessa
bisbe | bisbessa
Cristianisme
- ca bisbe | bisbessa, n m, f
Cristianisme
Definició
Clergue que ha rebut l'ordenació episcopal i que dirigeix l'església d'un determinat territori.
Nota
- Les funcions dels bisbes són sobretot pastorals i organitzatives, si bé al llarg de la història aquesta figura ha tingut també un paper social o fins i tot polític. En les esglésies catòlica i ortodoxa es considera que l'ordenació és un sagrament i que els bisbes són els successors dels apòstols. No totes les denominacions protestants tenen bisbes i les que en tenen no consideren l'ordenació un sagrament, però generalment legitimen els seus bisbes com a successors dels apòstols. En algunes denominacions les dones poden rebre l'ordenació episcopal i assoleixen així el grau de bisbesses.
bodhi
bodhi
Budisme
- ca il·luminació, n f
- ca bodhi, n f sin. compl.
Budisme
Definició
Alliberament del sofriment i assoliment de la felicitat màxima.
Nota
- La il·luminació es considera un despertar del somni, el moment en què es copsa la veritable essència de la realitat. En aquest estat, que és l'experiència cabdal i el final del camí budista, s'assoleix la saviesa plena. També rep el nom de nirvana, que fa referència a l'extinció del foc del sofriment.
bodhicitta
bodhicitta
Budisme
- ca bodhicitta, n m
Budisme
Definició
Desig d'assolir la il·luminació i esdevenir un bodhisattva, en el budisme Mahayana.
Nota
- La denominació bodhicitta també es pot fer servir en femení si fa referència a la 'ment il·luminada'.
bodhicitta
bodhicitta
Budisme
- ca bodhicitta, n m
Budisme
Definició
Pràctica espiritual per a arribar a realitzar el bodhicitta.
Bodhidharma
Bodhidharma
Budisme
- ca Bodhidharma
Budisme
Definició
Monjo budista indi que es va establir al sud de la Xina, on va esdevenir el fundador i el primer patriarca del budisme Chan.
Nota
- Segons la tradició, Bodhidharma (470-543) es va retirar a practicar la meditació de cara a la paret durant nou anys.