Back to top
  • ca  samadhi, n m

Budisme

Definició
Concentració, estat de calma i estabilitat, en el budisme zen.

Nota

  • La denominació samadhi significa, en sànscrit, 'estat d'equilibri'. En japonès s'anomena zan mai.
  • ca  samadhi, n m

Hinduisme

Definició
Meditació amb el màxim grau de concentració aconseguida mitjançant tècniques de ioga.

Nota

  • El samadhi indica una fusió total amb l'objecte sobre el qual es medita i implica l'extinció de la dualitat subjecte-objecte. Si l'objecte sobre el qual es medita és Déu o l'absolut, la conseqüència és la unió amb ell, la unió d'atman (l'ànima individual) amb Brahman.
  • La denominació samadhi s'acostuma a traduir com 'fixació' (de l'esperit sobre l'objecte) o bé 'concentració profunda'.
  • ca  Sambu

Hinduisme

Definició
Un dels noms amb els quals es coneix Xiva.
  • ca  sampai, n m

Budisme

Definició
Gest del budisme zen que expressa veneració, consistent a prosternar-se tres vegades, en honor a les Tres Joies, posant el front cap a terra i els palmells de les mans dirigits al cel, un a cada costat del cap, per rebre els passos de Buda.
  • ca  samsara, n m

Budisme

Definició
Cicle de les existències, que consisteix en la seqüència de renaixements que compleix un ésser dins dels diversos modes, graus d'existència o gati, mentre no hagi assolit l'alliberament i hagi entrat en el nirvana.

Nota

  • L'empresonament en el samsara està condicionat per l'aversió (dvesa), l'apetència o "set" (trisna) i la desil·lusió o ignorància (avidya). El mode o grau d'existència en què es reneix està determinat pel karma de l'ésser. En el Mahayana la denominació samsara designa la totalitat del món fenomènic i es considera fonamentalment idèntic al nirvana.
  • ca  samsara, n m

Hinduisme

Definició
Cicle format pel naixement, la mort i el renaixement a què tot ésser humà està sotmès mentre roman en la ignorància espiritual, sense realitzar la seva identitat amb Brahman.

Nota

  • La denominació samsara significa, literalment, 'migració'.
  • ca  samu, n m

Budisme

Definició
Treball físic, que normalment forma part de la vida quotidiana dels monestirs zen.

Nota

  • El samu es duu a terme amb un esperit viu i concentrat i, per tant, és la continuació del zazen.
sanatana dharma sanatana dharma

Hinduisme

  • ca  hinduisme, n m
  • ca  sanatana dharma, n m

Hinduisme

Definició
Conjunt de les estructures i institucions tradicionals, religioses i socials de l'Índia.

Nota

  • L'hinduisme és una religió desenvolupada sobre una base mitològica, no té ni fundador ni tampoc un cànon uniforme. S'hi poden distingir nombroses tradicions locals de culte i credo, però són comunes a tot l'hinduisme la doctrina del karma i la fe en la revelació de la divinitat en els Veda, les seves escriptures sagrades. Des de la penetració a l'Índia dels pobles indoaris hi va haver vidents (rishi), sants i avatars, els descobriments espirituals dels quals van quedar registrats a la sruti i van proporcionar la base i el contingut per a la vida dels hindús. Els indoaris, en entrar en contacte amb les cultures de l'Índia meridional, es van obrir a la saviesa d'aquestes cultures, que, d'aquesta manera, van entrar també en el sanatana dharma. A grans trets, la història de l'hinduisme se sol dividir en tres grans etapes: el vedisme, un llarg període que va des del 1500 al 800 aC; el bramanisme, que s'estén durant la resta del primer mil·lenni igualment abans de Crist, i l'hinduisme pròpiament dit, plenament establert a partir del segle VI dC.
  • La denominació sanatana dharma, 'religió eterna', és la forma que s'utilitza a l'Índia per a anomenar el complex religiós de l'hinduisme, ja que es considera que en aquesta tradició s'assumeixen tots els aspectes de la veritat transmesos a través dels segles. La denominació hinduisme és pròpia d'Occident.
  • ca  sanció, n f

Islam

Definició
Càstig establert per l'Alcorà o la sunna per a alguns delictes.

Nota

  • El mot àrab, hadd, significa 'límit': el cadi ha d'aplicar les penes en els "límits" de la paraula divina. Els actes prohibits que reben una sanció són l'assassinat (crucifixió o espasa), l'apostasia (pena de mort), el robatori (amputació d'una mà), la calúmnia i l'alcoholisme (flagel·lació) i l'adulteri (lapidació, pràctica preislàmica només practicada en alguns llocs de Nigèria i d'Aràbia Saudita per castigar les dones adúlteres).
  • ca  sangha, n f

Budisme

Definició
Comunitat budista, formada originalment per Buda i els seus deixebles.

Nota

  • En sentit ampli, la sangha abasta tots els seguidors d'aquesta religió, tant monjos com laics, i constitueix una de les Tres Joies. En aquest cas, se sol escriure amb majúscula. En un sentit més restringit, es fa servir sangha per a fer referència a les comunitats monàstiques.