cultura de Thule
cultura de Thule
Antropologia
- ca cultura de Thule, n f
- es cultura de Thule, n f
- fr culture de Thulé, n f
- en Thule culture, n
Antropologia
Nota
- La denominació cultura de Thule prové del nom del jaciment on se'n van trobar les primeres restes, a Thule, a l'illa de Grenlàndia.
cultura digital
cultura digital
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca cultura digital, n f
- es cultura digital, n f
- fr culture numérique, n f
- en digital culture, n f
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Conjunt de creacions i manifestacions culturals i artístiques en què la presència del món digital i l'ús de la tecnologia són imprescindibles.
cultura organitzacional
cultura organitzacional
Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa
- ca cultura corporativa, n f
- ca cultura d'empresa, n f
- ca cultura organitzacional, n f
- es cultura corporativa, n f
- es cultura de empresa, n f
- es cultura organizacional, n f
- fr culture d'entreprise, n f
- en corporate culture, n
- en organisational culture, n
Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa
Definició
Conjunt de valors, normes, costums, patrons de comportament, creences, etc. propis d'una organització i que han de ser assumits i compartits pels seus membres.
cultura sorda
cultura sorda
Sociologia, Antropologia
- ca cultura sorda, n f
- es cultura sorda, n f
- fr culture sourde, n f
- en deaf culture, n
Sociologia, Antropologia
Definició
Conjunt de comportaments, valors, pràctiques apreses i compartides i produccions culturals diverses, com ara poesia, teatre, pintura, etc., pròpies de les persones sordes signants.
cumatetralil
cumatetralil
Agricultura > Química agrícola
- ca cumatetralil, n m
- es cumatetralilo, n m
- fr coumatétralyl, n m
- en coumatetralyl, n
Agricultura > Química agrícola
Definició
Substància anticoagulant emprada com a raticida.
cúmul d'escòria
cúmul d'escòria
Ciències de la Terra > Geologia
- ca amàs d'escòria, n m
- ca cúmul d'escòria, n m
- ca runam de mina, n m
- ca carraller, n m sin. compl.
- es escombrera, n f
- es escombrera de mina
- es pila de escombros, n f
- es vertedero de escombros, n m
- fr halde, n m
- fr terri, n m
- fr terril, n m
- en boney pile, n
- en culm bank, n
- en mine dump, n
- en spoil tip, n
- en waste tip, n
Ciències de la Terra > Geologia
Definició
Monticle artificial construït per a l'acumulació de residus miners, subproductes de l'explotació minera, compostos principalment d'esquistos, i en més petita quantitat de gres carbonífer i d'altres residus diversos.
cumulènic -a
cumulènic -a
Química > Química orgànica
- ca cumulènic -a, adj
- es cumulénico -ca, adj
- fr cumulénique, adj
- en cumulenic, adj
Química > Química orgànica
Definició
Relatiu o pertanyent a un cumulè.
cumuliforme
cumuliforme
Física > Meteorologia
- ca cumuliforme, adj
- es cumuliforme, adj
- fr cumuliforme, adj
- en cumuliform, adj
- en cumulus-like, adj
Física > Meteorologia
Definició
Dit del núvol que es desenvolupa verticalment, en forma de cúmulus.
cumulonimbus flammagenitus
cumulonimbus flammagenitus
Física > Meteorologia
- ca pirocumulonimbus, n m
- ca cumulonimbus flammagenitus, n m sin. compl.
- es cumulonimbus flammagenitus, n m
- es pirocumulonimbo, n m
- fr cumulonimbus flammagenitus, n m
- fr pyrocumulonimbus, n m
- en cumulonimbus flammagenitus, n
- en pyrocumulonimbus, n
- sbl Cb fg
Física > Meteorologia
Definició
Cumulonimbus que s'origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, sovint incendis forestals o activitat volcànica.
Nota
- 1. En el cas dels incendis forestals, els pirocúmuls se solen formar en grans incendis forestals, quan l'estratificació atmosfèrica permet la convecció.
- 2. Un pirocumulonimbus és l'evolució d'un pirocúmul.
cúmulus flammagenitus
cúmulus flammagenitus
Física > Meteorologia
- ca pirocúmul, n m
- ca pirocúmulus, n m
- ca cúmulus flammagenitus, n m sin. compl.
- es pirocúmulo, n m
- fr cumulus flammagenitus, n m
- fr pyrocumulus, n m
- en cumulus flammagenitus, n
- en pyrocumulus, n
- sbl Cu fg
Física > Meteorologia
Definició
Cúmul que s'origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, sovint incendis forestals o activitat volcànica.
Nota
- 1. En el cas dels incendis forestals, els pirocúmuls se solen formar en grans incendis forestals, quan l'estratificació atmosfèrica permet la convecció.
- 2. Un pirocúmul pot evolucionar en un pirocumulonimbus.
