Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  superfície específica, n f
  • es  superficie específica
  • en  specific surface

Química física

Definició
Superfície d'un adsorbent susceptible de contenir molècules adsorbides. S'expressa en m2 g−1 d'adsorbent i es determina mitjançant mesures d'adsorció física, normalment aplicant la ^isoterma de BET^.
  • ca  superfluid, n m
  • es  superfluido
  • en  superfluid

Química física

Definició
Fluid que no té viscositat. És un exemple de superfluid l'heli líquid. En aquest cas, en reduir la temperatura fins al voltant de 2 K, el líquid ordinari anomenat <i>heli-I</i> experimenta una transició a una altra fase líquida anomenada <i>heli-II</i>. Aquest heli-II es comporta com si estigués format per dos fluids que es mesclessin entre ells sense cap mena de viscositat, un dels quals seria el fluid normal i l'altre, el superfluid.
  • ca  superfosfat, n m
  • es  superfosfato
  • en  superphosphate

Química industrial

Definició
Adob constituït principalment per fosfat monocàlcic com a matèria activa. Va ser obtingut el 1842 per Lawes, al Regne Unit, mitjançant la reacció d'àcid sulfúric del 70% amb fosforita, principalment fosfat tricàlcic, Ca<sub>3</sub>(PO<sub>4</sub>)<sub>2</sub>. La barreja conté també com a producte sulfat càlcic i àcid fluorhídric derivat dels fluorurs presents a la roca. El procés transcorre en dues fases: la fase de reacció inicial i la fase de maduració de la barreja, que dura entre 7 i 25 dies. És un procés actualment obsolet, que obté un fosfat amb una baixa concentració en fósfor. Si es fa servir àcid sulfúric concentrat a 80ºC s'arriba a un producte final de fins a un 32% de fòsfor. També es pot atacar la fosforita amb àcid nítric, que evita la formació de guix i el substitueix per nitrat de calci, que s'empra com a fertilitzant. El superfosfat triple s'obté per reacció directa entre la fosforita i l'àcid fosfòric obtingut per ^via humida^. En el procés s'evita la formació de sulfat de calci i s'obté un producte final amb una concentració de fòsfor com a pentòxid de fòsfor, de l'ordre del 45%, quan el superfosfat normal en conté només del 15 al 20%. Si s'usa l'àcid fosfòric procedent de via tèrmica, més concentrat, s'arriba a concentracions de fòsfor de fins a un 55%, com a P<sub>2</sub>O<sub>5</sub>.
  • ca  supermolècula, n f
  • es  supermolécula
  • en  supermolecule

Química física

Definició
Sistema d'elevada organització format per l'associació de totes les espècies, coordinativament saturades, que intervenen en una reacció. L'exemple més característic n'és el ^complex activat^.
  • ca  susceptibilitat al plom, n f
  • es  susceptibilidad al plomo
  • en  lead susceptibility

Química industrial

Definició
Grau de variació del ^nombre d'octà^ segons la quantitat de ^plom tetraetil^ afegit a la gasolina.
  • ca  susceptibilitat elèctrica, n f
  • ca  susceptibilitat dielèctrica, n f sin. compl.
  • es  susceptibilidad dieléctrica
  • es  susceptibilidad eléctrica
  • en  dielectric susceptibility
  • en  electric susceptibility
  • sbl  χe

Química teòrica

Definició
Constant de proporcionalitat entre la polarització dielèctrica, P, apareguda en el material i la intensitat del camp elèctric, E, que l'ha induïda: P = χe E. La susceptibilitat elèctrica mesura la capacitat d'un dielèctric a ser polaritzat i està relacionada amb la permitivitat relativa, εr, del material segons l'expressió χe = εr − 1.
  • ca  susceptibilitat elèctrica, n f
  • ca  susceptibilitat dielèctrica, n f sin. compl.
  • es  susceptibilidad dieléctrica
  • es  susceptibilidad eléctrica
  • en  dielectric susceptibility
  • en  electric susceptibility
  • sbl  χe

Química teòrica

Definició
Constant de proporcionalitat entre la polarització dielèctrica, P, apareguda en el material i la intensitat del camp elèctric, E, que l'ha induïda: P = χe E. La susceptibilitat elèctrica mesura la capacitat d'un dielèctric a ser polaritzat i està relacionada amb la permitivitat relativa, εr, del material segons l'expressió χe = εr − 1.
  • ca  susceptibilitat magnètica, n f
  • es  susceptibilidad magnética
  • en  magnetic susceptibility
  • sbl  χ
  • sbl  κ

Química teòrica

Definició
Constant de proporcionalitat entre la imantació, M, apareguda en el material i la intensitat del camp magnètic, E, que l'ha induïda: M = χE . El seu valor està relacionat amb la permeabilitat relativa, μr, del material segons l'expressió χ = μr − 1. La susceptibilitat magnètica mesura la capacitat d'un medi material a ser imantat i té dues contribucions relacionades amb els dos mecanismes d'imantació possibles. Per una banda hi ha la suceptibilitat diamagnètica, que caracteritza la imantació per inducció i és sempre negativa. I per l'altra hi ha la suceptibilitat paramagnètica, que caracteritza la imantació per orientació i és sempre positiva. El pes relatiu d'aquestes dues contribucions determina que un material sigui diamagnètic o paramagnètic. El símbol χm s'usa de vegades per a la susceptibilitat magnètica, però cal reservar-lo per a la susceptibilitat magnètica molar.
  • ca  suspensió col·loïdal, n f
  • es  suspensión coloidal
  • en  colloidal suspension

Química física

Definició
Dispersió col·loïdal en què la fase dispersa és un sòlid i la fase dispersant és un líquid. Les suspensions col·loïdals es poden obtenir tant per desintegració de sòlids insolubles en el líquid com per precipitació. Normalment, són sistemes polidispersos i inestables, l'estabilitat dels quals es pot incrementar amb l'addició de tensioactius que s'adsorbeixen sobre les partícules del sòlid i augmenten les repulsions entre elles. Segons les propietats mecàniques que presenti una suspensió col·loidal, es parla de ^sol^ o de ^gel^.