arí
arí
Química orgànica
- ca arí, n m
- ca 1,2-dideshidroarè, n m sin. compl.
- es arino, n m
- es 1,2-dideshidroareno, n m
- en aryne, n
- en 1,2-didehydroarene, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos derivats dels arens per eliminació de dos àtoms d'hidrogen de dos àtoms de carboni adjacents, que formalment es representen amb un triple enllaç.
aril
aril
Química orgànica
- ca grup aril, n m
- ca aril, n m sin. compl.
- es grupo arilo, n m
- en aryl group, n
- sbl Ar
Química orgànica
Definició
Cadascun dels substituents o radicals orgànics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Nota
- El grup aril derivat del benzè és el fenil. Els altres grups aril derivats d'hidrocarburs aromàtics monocíclics es consideren fenils substituïts.
arilació
arilació
Química orgànica
- ca arilació, n f
- es arilación, n f
- en arylation, n
Química orgànica
Definició
Reacció de fixació d'un grup aril sobre una molècula orgànica, la qual es produeix mitjançant radicals.
Nota
- El cas més típic d'arilació és la substitució d'un hidrogen aromàtic per un substituent aril (vegeu la imatge). La via més comuna de formació del radical aril és a partir de la sal de diazoni tractada amb clorur de coure o bromur de coure: ArN2+ + CuCl2− → Ar˙ + N2 + CuCl2.
aroïl
aroïl
Química orgànica
- ca grup aroïl, n m
- ca aroïl, n m sin. compl.
- es grupo aroilo, n m
- en aroyl group, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels acils corresponents a un àcid carboxílic aromàtic, de fórmula general ArCO−.
Nota
-
Els grups aroïl es troben formant compostos com els halurs d'acil (ArCOX) i, en general, en els derivats de l'àcid carboxílic.
En l'acilació de Friedel i Crafts s'obté el catió aroïl (ArCO+) a partir dels halurs d'acil en presència d'un àcid de Lewis com a catalitzador (vegeu la imatge).
aromàtic -a
aromàtic -a
Química orgànica
- ca aromàtic -a, adj
- es aromático -ca, adj
- en aromatic, adj
Química orgànica
Definició
Dit d'un compost orgànic cíclic insaturat conjugat en què la densitat de càrrega correponent a un parell d'electrons d'un orbital molecular no es concentra entre dos nuclis, sinó que s'escampa cap a altres àtoms.
Nota
-
Pel fet de tenir la densitat de càrrega d'un parell d'electrons compartida entre més de dos àtoms, un compost aromàtic és significativament més estable que un compost similar sense aquest fenomen.
Els compostos aromàtics tenen un o més anells, el més habitual dels quals és l'anell benzènic.
Els compostos aromàtics s'associen a l'aromaticitat. Originàriament, es van atribuir les denominacions aromàtic -a i aromaticitat a aquest tipus de compostos i el conjunt de propietats que els defineixen, respectivament, per l'olor característica que desprenien els d'una classe concreta, els compostos benzènics. Actualment, però, se sap que no hi ha una relació general entre l'aromaticitat com a propietat química i l'olor característica de certs compostos aromàtics.
aromaticitat
aromaticitat
Química orgànica
- ca aromaticitat, n f
- es aromaticidad, n f
- en aromaticity, n
Química orgànica
Definició
Conjunt de propietats especials que posseeixen els compostos aromàtics, que els distingeixen dels compostos alifàtics o alicíclics, en particular de les olefines.
Nota
-
Les propietats que caracteritzen l'aromaticitat són, essencialment, l'energia de ressonància que tant l'entalpia de combustió com la calor d'hidrogenació posen de manifest, i les distàncies carboni-carboni, que són intermèdies entre les d'un enllaç simple i les d'un enllaç doble.
Malgrat que són compostos molt insaturats, presenten una escassa reactivitat i la reacció més important és la substitució electròfila aromàtica.
L'aromaticitat va ser atribuïda primerament a la presència d'un sistema tancat d'enllaços dobles conjugats, però actualment s'explica pels anells monocíclics plans que responen a la teoria dels orbitals moleculars i que compleixen la regla de Hückel.
Originàriament, es va atribuir la denominació aromaticitat a determinats compostos per l'olor característica que desprenien els d'una classe concreta, els compostos benzènics. Actualment, però, se sap que no hi ha una relació general entre l'aromaticitat com a propietat química i l'olor característica de certs compostos aromàtics.
aromatització
aromatització
Química orgànica
- ca aromatització, n f
- es aromatización, n f
- en aromatisation, n
- en aromatization, n
Química orgànica
Definició
Procés de formació d'hidrocarburs aromàtics per deshidrogenació d'hidrocarburs alifàtics.
Nota
- L'aromatització es produeix durant el reformat catalític dels hidrocarburs alifàtics procedents del petroli (vegeu les imatges 2 i 3). L'aromatització es pot fer mitjançant calor, un procés actualment molt poc usual, i mitjançant catalitzadors.
arseni
arseni
Química inorgànica
- ca arsènic, n m
- ca arseni, n m sin. compl.
- es arsénico, n m
- en arsenic, n
- sbl As
Química inorgànica
Definició
Element del grup 15, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 33 i massa atòmica 74,9216.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta isòtops de l'arsènic, un d'ells estable (75As).
És poc abundant en l'escorça terrestre, però s'hi troba dispers en molts minerals. Es presenta com un sòlid que té diverses formes al·lotròpiques, cadascuna amb propietats diferents, entre les quals destaquen l'arsènic gris, l'arsènic groc i l'arsènic negre, que difereixen en les estructures cristal·lines. L'arsènic gris és l'única forma estable.
S'obté industrialment a partir dels seus minerals de ferro.
L'arsènic és moderadament reactiu i té característiques pròpies dels semimetalls.
Presenta principalment els estats d'oxidació -3, +3 i +5.
Es fa servir sobretot en aliatges, en electrònica i com a component d'herbicides. L'ús de l'arsènic en medicina i veterinària s'està abandonant a causa de l'elevada toxicitat d'alguns dels compostos d'aquest element.
arsènic
arsènic
Química inorgànica
- ca arsènic, n m
- ca arseni, n m sin. compl.
- es arsénico, n m
- en arsenic, n
- sbl As
Química inorgànica
Definició
Element del grup 15, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 33 i massa atòmica 74,9216.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta isòtops de l'arsènic, un d'ells estable (75As).
És poc abundant en l'escorça terrestre, però s'hi troba dispers en molts minerals. Es presenta com un sòlid que té diverses formes al·lotròpiques, cadascuna amb propietats diferents, entre les quals destaquen l'arsènic gris, l'arsènic groc i l'arsènic negre, que difereixen en les estructures cristal·lines. L'arsènic gris és l'única forma estable.
S'obté industrialment a partir dels seus minerals de ferro.
L'arsènic és moderadament reactiu i té característiques pròpies dels semimetalls.
Presenta principalment els estats d'oxidació -3, +3 i +5.
Es fa servir sobretot en aliatges, en electrònica i com a component d'herbicides. L'ús de l'arsènic en medicina i veterinària s'està abandonant a causa de l'elevada toxicitat d'alguns dels compostos d'aquest element.
ascens capil·lar
ascens capil·lar
Química física
- ca ascens capil·lar, n m
- ca ascensió capil·lar, n f sin. compl.
- es ascenso capilar, n m
- en capillary rise, n
Química física
Definició
Augment del nivell d'un líquid en un capil·lar per damunt del nivell exterior, com a conseqüència del fet que, en formar-se el menisc, les pressions a les dues bandes de la interfície no són iguals.
Nota
-
L'ascens capil·lar es produeix quan el líquid mulla les parets del capil·lar, és a dir, quan forma un angle de contacte inferior a 90º.
Vegeu també descens capil·lar i equació de Young-Laplace.
