Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

ascens ebullioscòpic

Química física

ca ascens ebullioscòpic, n m
ca augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
ca augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
es ascenso ebulloscópico, n m
es aumento del punto de ebullición, n m
es aumento ebulloscópico, n m
es elevación del punto de ebullición, n m
en boiling-point elevation, n
en ebullioscopic elevation, n
en ebullioscopic increase, n

Química física

Definició

Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

L'ascens ebullioscòpic és una propietat col·ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per $-\ln(y^{(l)}_1x^{(l)}_1) = a_e \Delta T_e$, en què $x^{(l)}_1$ és la fracció molar del dissolvent, $\Delta T_e = T_e -\Delta T^*_e$ és l'ascens ebullioscòpic, $a_e = \frac{\Delta_{ T_e} H_1^\circ}{R\,(T^*_e)^2}$ és una constant característica del dissolvent i $\Delta T_e H_1^\circ$ és la calor latent d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

En condicions de solució diluïda ideal, l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

Per a solucions binàries, l'ascens ebullioscòpic és proporcional a la molalitat del solut, i ve donat per ∆T_e = k_e m, en què k_e = M₁/a_e és la constant ebullioscòpica.

ascensió capil·lar

Química física

ca ascens capil·lar, n m
ca ascensió capil·lar, n f sin. compl.
es ascenso capilar, n m
en capillary rise, n

Química física

Definició

Augment del nivell d'un líquid en un capil·lar per damunt del nivell exterior, com a conseqüència del fet que, en formar-se el menisc, les pressions a les dues bandes de la interfície no són iguals.

Nota

L'ascens capil·lar es produeix quan el líquid mulla les parets del capil·lar, és a dir, quan forma un angle de contacte inferior a 90º.

Vegeu també descens capil·lar i equació de Young-Laplace.

asfaltè

Química orgànica

ca asfaltè, n m
es asfalteno, n m
en asphaltene, n

Química orgànica

Definició

Mescla d'hidrocarburs polinuclears amb un cert caràcter aromàtic, que té un pes molecular alt, de 10³ a 10⁵, i una relació C:H de 8:9.

Nota

L'asfaltè correspon a la fracció de l'asfalt insoluble en nafta i soluble en disulfur de carboni. Quan s'escalfa no s'ablaneix, sinó que es descompon. El contingut en asfaltens té importància en el grau de viscositat d'un asfalt.

asimetria

Química orgànica

ca asimetria, n f
es asimetría, n f
en asymmetry, n

Química orgànica

Definició

Falta de simetria en l'estructura d'una molècula.

Nota

Una molècula asimètrica té com a mínim un carboni unit a quatre grups diferents. Les estructures asimètriques no es poden sobreposar a les seves imatges especulars.

Vegeu també centre quiral.

aspirina

Química orgànica

ca àcid acetilsalicílic, n m
ca àcid 2-acetoxibenzoic, n m sin. compl.
ca aspirina, n f sin. compl.
es ácido 2-acetiloxibenzoico, n m
es ácido acetilsalicílico, n m
es aspirina, n f
en 2-acetoxybenzoic acid, n
en acetylsalicylic acid, n
en aspirin, n
for CH₃CO−O−C₆H₄COOH

Química orgànica

Definició

Àcid carboxílic obtingut per acetilació d'àcid salicílic amb anhídrid acètic, que es presenta en forma de cristalls amb un punt de fusió de 135 ºC i és fàcilment hidrolitzable.

Nota

L'àcid acetilsalicílic és poc soluble en aigua (2,5 g/l, a 15 ºC) i soluble en els dissolvents orgànics.

En l'organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antireumàtica, si bé a dosis altes o consumit en excés, té efectes no desitjats, com hemorràgies gastrointestinals, vòmits, diarrea, vertigen i al·lucinacions. La dosi mitjana és de 0,3 a 1 g, però una dosi de 10 a 30 g pot ser mortal.

La denominació aspirina i l'equivalent anglès aspirin provenen de la marca comercial Aspirin.

àstat

Química inorgànica

ca àstat, n m
es astato, n m
es ástato, n m
en astatine, n
sbl At

Química inorgànica

Definició

Element del grup 17, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 85 i massa atòmica 210.

Nota

Es coneixen fins a trenta-un isòtops de l'àstat, tots ells inestables.

L'àstat és el més rar dels elements que es troben naturalment a la Terra. A causa d'aquesta escassetat, es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

atenuància

Química física

ca atenuància, n f
es atenuancia, n f
en attenuance, n
sbl D

Química física

Definició

Logaritme decimal de l'invers de la transmitància.

Nota

Matemàticament, l'atenuància s'expressa com D = -log₁₀ τ.

L'atenuància es redueix a l'absorbància si el feix incident només s'absorbeix o es transmet, però no es reflecteix ni es difon.

atmosfera de nitrogen

Química inorgànica

ca atmosfera de nitrogen, n f
es atmósfera de nitrógeno, n f
en nitrogen atmosphere, n

Química inorgànica

Definició

Atmosfera inerta constituïda per nitrogen.

atmosfera inerta

Química inorgànica

ca atmosfera inerta, n f
ca atmosfera neutra, n f sin. compl.
es atmósfera inerte, n f
es atmósfera neutra, n f
en inert atmosphere, n
en neutral atmosphere, n

Química inorgànica

Definició

Atmosfera la composició de la qual impedeix que reaccioni amb cap substància.

Nota

Normalment, l'atmosfera inerta es fa servir per a treballar amb substàncies molt reactives, ja que solen reaccionar amb l'oxigen i l'aigua de l'atmosfera terrestre.

L'atmosfera inerta més usual és l'atmosfera de nitrogen. Per a substàncies molt reactives que també podrien reaccionar amb el nitrogen, es fa servir una atmosfera de gasos nobles, si bé això tendeix a encarir els procediments.

atmosfera neutra

Química inorgànica

ca atmosfera inerta, n f
ca atmosfera neutra, n f sin. compl.
es atmósfera inerte, n f
es atmósfera neutra, n f
en inert atmosphere, n
en neutral atmosphere, n

Química inorgànica

Definició

Atmosfera la composició de la qual impedeix que reaccioni amb cap substància.

Nota

Normalment, l'atmosfera inerta es fa servir per a treballar amb substàncies molt reactives, ja que solen reaccionar amb l'oxigen i l'aigua de l'atmosfera terrestre.

L'atmosfera inerta més usual és l'atmosfera de nitrogen. Per a substàncies molt reactives que també podrien reaccionar amb el nitrogen, es fa servir una atmosfera de gasos nobles, si bé això tendeix a encarir els procediments.