Back to top
  • ca  benzoic -a, adj
  • es  benzoico -ca, adj
  • en  benzoic, adj

Química orgànica

Definició
Relatiu o pertanyent a l'àcid benzoic.
  • ca  benzoïl, n m
  • es  benzoilo, n m
  • en  benzoyl, n
  • for  C6H5CO−

Química orgànica

Definició
Substituent aroïl que deriva de l'àcid benzoic.
  • ca  benzoïna, n f
  • ca  2-hidroxi-1,2-difeniletanona, n f sin. compl.
  • es  benzoína, n f
  • es  2-hidroxi-1,2-difeniletanona, n f
  • en  benzoin, n
  • en  2-hydroxy-1,2-diphenylethanone, n
  • for  C6H5CH(OH)C(O)C6H5

Química orgànica

Definició
Cetona producte de la condensació de dues molècules de benzaldehid amb cianur de potassi com a catalitzador, que es presenta com un cristall groguenc, amb una lleugera olor de càmfora, i té un punt de fusió de 137 ºC.

Nota

  • La benzoïna es troba en la resina natural d'un arbre originari de Java i Sumatra (Styrax benzoin Dryand). Es fa servir en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia.
  • ca  beril·li, n m
  • es  berilio, n m
  • en  beryllium, n
  • sbl  Be

Química inorgànica

Definició
Element del grup 2, del període 2 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 4 i massa atòmica 9,0122.

Nota

  • El beril·li és l'únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable (9Be). També se'n coneixen nou d'inestables.

    Es presenta com un metall dur, brillant, de color gris clar, amb un punt de fusió de 1.287 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 2.500 ºC.

    És relativament escàs a l'escorça terrestre i s'hi troba dispers.

    És present en gran quantitat de silicats i només s'obté per procediments electrolítics o tèrmics. El mineral es converteix en òxid o hidròxid, els quals posteriorment es transformen en fluorur o en clorur. El pas de l'halur de beril·li a metall es pot fer mitjançant diversos procediments.

    Presenta diferències químiques notables amb els altres elements del grup 2 i algunes semblances amb elements del grup 3, com l'alumini. Té un caràcter força covalent. A diferència dels altres elements del grup 2, el seu hidròxid és amfòter. El beril·li és un bon reductor i no és atacat per l'aigua, ja que es troba protegit per una capa del seu propi òxid. Així mateix, no és atacat pels àcids oxidants, però sí pels àcids no oxidants i les bases.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Es fa servir com a material estructural en tecnologia espacial, com a moderador i reflector de neutrons en reactors nuclears, com a additiu en combustibles sòlids per a la propulsió de coets i en la fabricació de finestres especials per a tubs de raigs X. S'addiciona al coure líquid, en una proporció d'1,75 a 2,25 % en pes, per a aconseguir aliatges de gran duresa i resistència a la tracció. El tractament tèrmic més adient d'un coure amb un 2 % de beril·li consisteix en un escalfament a 800 ºC durant 2 o 3 hores, tremp en aigua i deformació plàstica a temperatura ambient.
  • ca  berkeli, n m
  • es  berkelio, n m
  • en  berkelium, n
  • sbl  Bk

Química inorgànica

Definició
Element novè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 97 i massa atòmica 247.

Nota

  • Es coneixen fins a vint isòtops del berkeli, tots ells inestables i artificials.

    El berkeli es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 986 ºC.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

    Els seus usos es limiten a la recerca científica.
  • ca  bescanvi de calor, n m
  • es  intercambio de calor, n m
  • en  heat exchange, n

Química física

Definició
Bescanvi d'energia interna entre dos sistemes termodinàmics en forma de calor, generalment a causa d'una diferència de temperatura.
  • ca  butilhidroxianisol, n m
  • ca  BHA, n m sigla
  • es  butilhidroxianisol, n m
  • es  BHA, n m sigla
  • en  butylated hydroxyanisole, n
  • en  BHA, n sigla
  • for  C11H16O2

Química orgànica

Definició
Mescla de 3-tert-butil-4-metoxifenol i 2-tert-butil-4-metoxifenol, que es presenta com un sòlid incolor o lleugerament groguenc.

Nota

  • El butilhidroxianisol és termoestable, per tant, es pot afegir a productes cuits al forn. També és actiu a concentracions d'entre el 0,001 i el 0,04 %. És un dels antioxidants més usats, i és segur en les quantitats autoritzades. S'utilitza com a additiu alimentari en aliments greixosos, productes de pastisseria, conserves, brous i sopes deshidratats i xiclets.
  • ca  butilhidroxitoluè, n m
  • ca  2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m sin. compl.
  • ca  2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m sin. compl.
  • ca  BHT, n m sigla
  • es  2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m
  • es  butilhidroxitolueno, n m
  • es  2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m
  • es  BHT, n m sigla
  • en  2,6-bis(1,1-dimethylethyl)-4-methylphenol, n
  • en  butylated hydroxytoluene, n
  • en  2,6-di-tert-butyl-4-methylphenol, n
  • en  BHT, n sigla
  • for  C15H24O

Química orgànica

Definició
Compost butílic derivat del 4-hidroxifenol, que es presenta com un sòlid blanc.

Nota

  • El butilhidroxitoluè és insoluble en aigua i soluble en olis.

    És actiu, segons els casos, a concentracions d'entre el 0,001 i el 0,04 %. La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat. S'utilitza com a additiu alimentari en aliments greixosos, productes de pastisseria, conserves, brous i sopes deshidratats i xiclets.
  • ca  bi-, pfx
  • es  bi-, pfx
  • en  bi-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que s'utilitza per a designar els hidrocarburs formats per dos cicles.

Nota

  • Per a anomenar aquests compostos s'utilitzen consecutivament les formes prefixades bi- i ciclo-. Convé no confondre aquest ús amb la forma prefixada biciclo- (vegeu la imatge).
  • ca  biciclo-, pfx
  • es  biciclo-, pfx
  • en  bicyclo-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar els hidrocarburs alicíclics, la qual s'anteposa al nom de l'hidrocarbur de cadena oberta d'igual nombre d'àtoms de carboni.

Nota

  • Les dimensions dels anells s'especifiquen amb tres xifres darrere de la forma prefixada biciclo-, separades per punts i entre claudàtors, les quals indiquen, en ordre decreixent, el nombre d'àtoms de carboni de cadascuna de les tres cadenes que uneixen els dos àtoms de carboni terciari comuns. Per exemple, el decahidronaftalè, format per dos anells de sis carbonis amb un costat compartit, es designa biciclo[4.4.0]decà (vegeu la imatge).