Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  coeficient de velocitat, n m
  • ca  constant de velocitat, n f sin. compl.
  • es  coeficiente de velocidad, n m
  • es  constante de velocidad, n f
  • en  rate coefficient, n
  • en  rate constant, n
  • sbl  k

Química física

Definició
Factor de proporcionalitat que permet relacionar la concentració de cadascuna de les espècies que participen en una reacció amb la velocitat de reacció.

Nota

  • Per a reaccions elementals, el coeficient de velocitat s'anomena constant de velocitat, i és independent de les concentracions i només varia amb la temperatura.

    Una expressió empírica quantitativa per a aquesta variació ve donada per l'equació d'Arrhenius. En processos no elementals, l'equació de velocitat sol ser més complexa i el coeficient de velocitat reflecteix, sovint, una dependència més elaborada respecte de les constants de velocitat de les etapes individuals.

    Els mètodes tradicionals de la cinètica química mesuren, a la pràctica, les constants de velocitat. Les limitacions d'aquests mètodes apareixen quan els processos que cal estudiar són massa ràpids, la qual cosa ha portat al desenvolupament de tècniques més sofisticades, com ara fluxos ràpids, fotòlisi de flaix, feixos moleculars i espectroscòpies de polsos làser, les quals han rebaixat el llindar de mesura de constants de velocitat fins a pocs femtosegons (10−15 segons). Les constants de velocitat també s'obtenen a partir de simulacions computacionals basades en algorismes informàtics que resolen numèricament les equacions que regulen les lleis bàsiques de la naturalesa. Actualment és un camp de recerca activa.
  • ca  coeficient del virial, n m
  • es  coeficiente del virial, n m
  • en  virial coefficient, n

Química física

Definició
Cadascun dels coeficients de l'equació del virial que representa els efectes de les forces intermoleculars i depèn de la temperatura.

Nota

  • Els coeficients del virial s'anomenen segons el terme de l'equació del virial en què es troben: B és el segon coeficient del virial, C és el tercer coeficient del virial, etc.

    El segon coeficient del virial se sol usar per als càlculs de propietats col·ligatives.
  • ca  coeficient isotònic, n m
  • es  coeficiente isotónico, n m
  • en  isotonic coefficient, n
  • sbl  i

Química física

Definició
Factor de Van't Hoff trobat a partir de mesures de pressió osmòtica.
  • ca  coeficient osmòtic, n m
  • es  coeficiente osmótico, n m
  • en  osmotic coefficient, n
  • sbl  f

Química física

Definició
Coeficient que mesura la desviació del comportament d'un dissolvent respecte del seu comportament en condicions ideals, segons la llei de Raoult.

Nota

  • El coeficient osmòtic es defineix basant-se en concentracions en l'escala de molalitats, com en el cas de $\phi_m = \frac{\mu^*_1-\mu_1}{RTM_1\sum^c_{i=2}m_i}$ en què $\mu^*_1$ és el potencial químic del dissolvent pur, $\mu_1$ és el potencial químic del dissolvent a la dissolució, M1 és la massa molar del dissolvent i mi són les molalitats dels diferents c soluts de la dissolució.

    El coeficient osmòtic també es pot definir en l'escala de concentracions molars, $\phi_c$, canviant les concentracions molals per les concentracions molars corresponents.

    El coeficient osmòtic, fàcil de determinar experimentalment, permet obtenir els coeficients d'activitat dels soluts en dissolució a partir de la integració de l'equació de Gibbs-Duhem corresponent.
  • ca  coherència, n f
  • es  coherencia, n f
  • en  coherence, n

Química física

Definició
Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d'un grup d'ones.

Nota

  • La coherència pren una rellevància especial quan se superposen diferents ones, atès que la fase de l'ona resultant només pren un valor definit si les components individuals que se superposen presenten totes la mateixa fase. Experimentalment, la fase de la radiació electromagnètica i la coherència del feix que se'n deriva han pres importància amb el desenvolupament del làser.

    Hi ha dos tipus de coherència: la coherència espacial, en què la fase és definida en tots els punts d'una secció transversal al feix emès, i la coherència temporal, en què la fase es manté definida al llarg del feix.

    La coherència temporal se sol expressar mitjançant la longitud de coherència (lc), que es relaciona amb l'interval de longituds d'ona presents al feix segons $l_c=\frac{\lambda^2}{2\Delta \lambda}$, en què λ és la longitud d'ona i ∆λ és l'interval de longituds d'ona presents en el feix. Quan el feix és perfectament monocromàtic, dona lc → ∞. Ara bé, això és experimentalment difícil d'aconseguir, perquè la longitud de coherència, fins i tot en els làsers més ben construïts, no sobrepassa els 10 cm. D'altra banda, la llum d'una bombeta té lc ≈ 400 nm, més o menys la mateixa que la pròpia longitud d'ona.
  • ca  cohesió, n f
  • es  cohesión, n f
  • en  cohesion, n

Química física

Definició
Força atractiva que manté unides les molècules d'una mateixa substància o d'un mateix cos, independentment del seu estat d'agregació.

Nota

  • La cohesió es posa de manifest mitjançant una pressió interna que es pot calcular a partir d'expressions termodinàmiques.
  • ca  col·lisió, n f
  • es  colisión, n f
  • en  collision, n

Química física

Definició
Xoc entre partícules.

Nota

  • En el cas d'àtoms o molècules que col·lideixen sobre la superfície d'un sòlid, com a resultat del xoc es pot produir la dispersió de l'espècie incident, ja sigui mantenint la seva entitat o descomposta en fragments, o bé l'adhesió de l'espècie incident a la superfície. Aquest últim fenomen pot mesurar-se quantitativament mitjançant la probabilitat d'adhesió, que sol representar-se en funció de l'energia translacional de l'espècie incident. Aquesta adhesió s'anomena adsorció de manera més genèrica, quan no es té en compte la col·lisió prèvia a l'adhesió. Cal remarcar que l'adhesió es pot produir per la ràpida dissipació de l'energia translacional de l'espècie incident, a través de la xarxa cristal·lina del sòlid, a causa de l'excitació dels modes normals de vibració d'aquesta, un procés que no té lloc quan les col·lisions són purament en fase gas.
  • ca  col·lisió elàstica, n f
  • es  colisión elástica, n f
  • en  elastic collision, n

Química física

Definició
Col·lisió que comporta un canvi en la direcció del moviment de les partícules implicades però no en la seva energia.

Nota

  • En sistemes moleculars, una col·lisió elàstica implica que cada fragment conserva l'energia translacional i l'energia interna. Mitjançant la tècnica dels feixos moleculars, l'estudi de les col·lisions elàstiques permet extreure informació de les interaccions intermoleculars de llarg abast.
  • ca  col·lisió inelàstica, n f
  • es  colisión inelástica, n f
  • en  inelastic collision, n

Química física

Definició
Col·lisió que comporta un canvi en l'energia total de cadascuna de les partícules implicades però no en la seva composició.

Nota

  • En sistemes moleculars, una col·lisió inelàstica altera l'energia translacional, l'energia rotacional, l'energia vibracional o l'energia electrònica de cada espècie que hi participa, però no n'altera la composició. Mitjançant la tècnica dels feixos moleculars, l'estudi de les col·lisions inelàstiques permet extreure informació de les interaccions intermoleculars de curt abast. En l'estudi de processos de relaxació, també permet deduir el temps de vida d'estats interns i estats excitats a través de la velocitat de decaïment originada en aquest tipus de col·lisions.
  • ca  col·lisió reactiva, n f
  • es  colisión reactiva, n f
  • en  reactive collision, n

Química física

Definició
Col·lisió entre molècules que produeix una reordenació dels àtoms que les componen.

Nota

  • Una col·lisió reactiva és el cas més general de col·lisió, i és el que justifica l'existència de reaccions des d'un punt de vista microscòpic i rigorós.

    La dinàmica molecular de les reaccions químiques estudia les col·lisions reactives per a esbrinar els mecanismes de reacció detallats segons els quals té lloc una reacció, cosa que permet, en teoria, assolir un coneixement quantitativament complet dels processos químics.