concentració superficial
concentració superficial
Química física
- ca concentració superficial, n f
- es concentración superficial, n f
- en surface concentration, n
- sbl Γ
Química física
Definició
Mols d'una espècie que es troben en una interfície per unitat d'àrea.
Nota
-
Matemàticament, la concentració superficial s'expressa com Γ = n / A.
Si la concentració superficial és positiva, hi ha una acumulació d'aquesta espècie a la interfície (és a dir, es produeix adsorció), mentre que, si és negativa, l'espècie és repel·lida de la interfície (és a dir, es produeix desorció).
condensació
condensació
Química orgànica
- ca condensació, n f
- es condensación, n f
- en condensation, n
- en condensation reaction, n
Química orgànica
Definició
Reacció entre dos compostos orgànics que s'uneixen amb eliminació d'aigua o d'una altra molècula senzilla.
Nota
- Els diversos tipus de condensació es poden generalitzar en dues classes de reacció: una addició nucleòfila a aldehids o cetones i una substitució nucleòfila en àcids carboxílics o els seus derivats en el substituent acil (vegeu les imatges 1 i 2). Tot i que el nucleòfil pot ser ben divers (cianur, alcòxid, aigua, reactiu de Grignard, etc.) cal destacar l'anió enolat que s'obté per catàlisi bàsica d'un compost carbonílic amb hidrògens α àcids (vegeu la imatge 3). La condensació aldòlica és un cas d'addició nucleòfila i la condensació de Claisen és un cas de substitució nucleòfila.
condensació aldòlica
condensació aldòlica
Química orgànica
- ca condensació aldòlica, n f
- ca aldolització, n f sin. compl.
- es aldolización, n f
- es condensación aldólica, n f
- en aldol condensation, n
Química orgànica
Definició
Addició nucleòfila en què un aldehid reacciona amb un compost carbonílic i es forma un aldol.
Nota
-
L'aldol conté un grup hidroxil en posició β respecte del grup carbonil terminal propi d'un aldehid (vegeu la imatge).
La deshidratació de l'alcohol dona un grup carbonil α,β-insaturat.
condensació capil·lar
condensació capil·lar
Química física
- ca condensació capil·lar, n f
- es condensación capilar, n f
- en capillary condensation, n
Química física
Definició
Condensació d'un gas en els porus o capil·lars d'un sòlid adsorbent.
Nota
- Segons l'equació de Kelvin, un gas es condensa en un capil·lar a una pressió inferior a la normal a causa de la forma còncava de la interfície. Com més petit és el radi del capil·lar, més baixa és la pressió a què es produeix la condensació del gas.
condensació de Claisen
condensació de Claisen
Química orgànica
- ca condensació de Claisen, n f
- es condensación de Claisen, n f
- en Claisen condensation, n
Química orgànica
Definició
Substitució nucleòfila en què un èster reacciona amb un compost carbonílic en un medi bàsic.
conductivitat calorífica
conductivitat calorífica
Química física
- ca conductivitat tèrmica, n f
- ca conductivitat calorífica, n f sin. compl.
- es conductividad térmica, n f
- en thermal conductivity, n
- sbl λ
- sbl k
Química física
Definició
Propietat física que indica el grau de dificultat per a transmetre la calor a través d'un sòlid o un fluid.
Nota
-
Una conductivitat tèrmica elevada indica que la calor es transmet fàcilment (en són un exemple els metalls), mentre que una conductivitat tèrmica baixa indica que la calor es transmet amb dificultat (en són un exemple els aïllants tèrmics). La conductivitat tèrmica varia, fonamentalment, amb la temperatura i, en el cas del gasos, també amb la pressió.
La conductivitat tèrmica és una magnitud que participa en la llei de Fourier.
Les unitats de mesura de la conductivitat tèrmica en el sistema internacional d'unitats són watt partit per metre i grau kelvin, W m-1 K-1.
conductivitat tèrmica
conductivitat tèrmica
Química física
- ca conductivitat tèrmica, n f
- ca conductivitat calorífica, n f sin. compl.
- es conductividad térmica, n f
- en thermal conductivity, n
- sbl λ
- sbl k
Química física
Definició
Propietat física que indica el grau de dificultat per a transmetre la calor a través d'un sòlid o un fluid.
Nota
-
Una conductivitat tèrmica elevada indica que la calor es transmet fàcilment (en són un exemple els metalls), mentre que una conductivitat tèrmica baixa indica que la calor es transmet amb dificultat (en són un exemple els aïllants tèrmics). La conductivitat tèrmica varia, fonamentalment, amb la temperatura i, en el cas del gasos, també amb la pressió.
La conductivitat tèrmica és una magnitud que participa en la llei de Fourier.
Les unitats de mesura de la conductivitat tèrmica en el sistema internacional d'unitats són watt partit per metre i grau kelvin, W m-1 K-1.
conformació
conformació
Química orgànica
- ca conformació, n f
- es conformación, n f
- en conformation, n
Química orgànica
Definició
Disposició que els àtoms d'una molècula poden adoptar en l'espai com a conseqüència del moviment relatiu entre les diferents parts de la molècula sense que es produeixi el trencament de cap enllaç.
Nota
-
El moviment de rotació d'uns grups atòmics respecte dels altres a l'entorn d'un enllaç simple pot ser ràpid, de manera que difícilment es pot aïllar una conformació concreta.
Si la disposició fa que les agrupacions més voluminoses estiguin al màxim de separades, es tracta d'una conformació alternada, mentre que si es troben al màxim de properes, es tracta d'una conformació eclipsada (vegeu la imatge 1).
Una molècula amb grups voluminosos pot tenir algunes conformacions més afavorides que poden restringir la rotació.
Els enllaços simples dels compostos cíclics també poden girar. Per exemple, el ciclohexà es presenta en dues cadires, que són disposicions més estables amb mínim impediment estèric (11,4 kcal/mol, de més poca tensió que la forma plana de l'anell) (vegeu la imatge 2). D'altra banda, la barca és la disposició de transició entre les dues formes cadira. Els àtoms o agrupacions d'àtoms que estan enllaçats perpendicularment al pla de la projecció de l'hexàgon són axials, mentre que els que estan units gairebé paral·lelament al pla de l'anell són equatorials. Un substituent en la molècula de ciclohexà està més temps en posició equatorial, sobretot els més voluminosos, ja que tenen mínimes interaccions.
S'utilitzen dues formes per a representar una conformació: la projecció de cavallet i la projecció de Newman, les quals mostren el caràcter tridimensional de les conformacions, amb les conformacions alternades i les conformacions eclipsades. Ambdues representacions es presenten un xic esbiaixades per a mostrar tots els enllaços; si no, s'haurien d'obviar alguns enllaços, que quedarien amagats al darrere.
En la projecció de cavallet, un enllaç dibuixat en línia contínua significa que està en el pla del full on està dibuixada, mentre que un traç gruixut i discontinu indica que l'enllaç s'allunya de l'observador i un traç gruixut de línia contínua assenyala que s'acosta a l'observador.
En la projecció de Newman, el carboni més pròxim està representat per un punt des d'on irradien els tres enllaços units als altres tres grups, ja siguin àtoms o una agrupació d'àtoms. S'indica el carboni llunyà per mitjà d'un cercle des d'on parteixen també els tres enllaços amb els grups als quals està unit. És més fàcil mostrar les diferents conformacions amb aquest tipus de projecció, mitjançant un gir de 60º a l'entorn de l'enllaç carboni-carboni, i així anar convertint successivament una forma eclipsada en una d'alternada fins a un total de sis conformacions.
confórmer
confórmer
Química orgànica
- ca confórmer, n m
- ca isòmer conformacional, n m sin. compl.
- es confórmero, n m
- es isómero conformacional, n m
- en conformational isomer, n
- en conformer, n
Química orgànica
Definició
Estereoisòmer que presenta isomeria conformacional respecte a un altre.
Nota
- Són exemples de confórmers el ciclohexà en les conformacions de barca o de cadira i els confórmers generats per la rotació d'un enllaç σ, que també s'anomenen rotàmers.
conjugat -ada
conjugat -ada
Química orgànica
- ca conjugat -ada, adj
- es conjugado -da, adj
- en conjugated, adj
Química orgànica
Definició
Dit d'un compost que conté enllaços conjugats.
Nota
-
La conjugació dona estabilitat al compost conjugat i es caracteritza per la deslocalització dels electrons π (vegeu la imatge). L'estabilitat extraordinària dels compostos amb enllaços conjugats també s'explica per la teoria dels orbitals moleculars.
L'exemple més simple de compost conjugat és el butadiè.
