denticitat
denticitat
Química inorgànica
- ca denticitat, n f
- es denticidad, n f
- en denticity, n
- sbl κ
Química inorgànica
Definició
Nombre d'àtoms donadors d'un lligand d'un complex que estan enllaçats a l'àtom central mitjançant un enllaç covalent en un complex quan els àtoms donadors no són contigus.
Nota
- En la fórmula del complex, el símbol κ s'utilitza com a prefix del lligand amb el nombre pertinent com a superíndex, el qual indica el nombre d'àtoms del lligand units a l'àtom central.
desactivació
desactivació
Química física
- ca desactivació, n f
- es desactivación, n f
- en deactivation, n
Química física
Definició
Pèrdua d'energia d'estats excitats, usualment a causa de col·lisions amb altres molècules del sistema o amb les que constitueixen les parets del contenidor.
Nota
-
La desactivació provoca un eixamplament de les línies espectrals a causa del consegüent escurçament del temps de vida de l'estat excitat. L'amplada de banda resultant es correspon amb la pèrdua d'energia: $\delta E_{col}\simeq\frac{\hbar}{\tau_{col}}$, en què ħ és la constant de Planck dividida per 2 π i τcol és el temps mitjà que transcorre entre col·lisions.
La desactivació és minimitzada per col·lisions a pressions baixes.
desactivació
desactivació
Química física
- ca desactivació, n f
- es desactivación, n f
- en deactivation, n
Química física
Definició
Supressió de l'activitat d'una substància.
Nota
- Un adsorbent es pot desactivar per adsorció de vapor d'aigua, per rentatge amb àcid, etc. La desactivació d'un catalitzador determina la durada de la seva vida útil, i es pot produir per embrutiment, envelliment o enverinament.
desactivació no radiant
desactivació no radiant
Química física
- ca desactivació no radiant, n f
- ca decaïment no radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació no radiativa, n f sin. compl.
- ca desactivació sense radiació, n f sin. compl.
- es decaimiento no radiativo, n m
- es desactivación no radiativa, n f
- en non-radiative decay, n
- en radiationless deactivation, n
- en radiationless decay, n
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia amb transferència d'energia electrònica d'excitació al moviment rotacional, al moment vibracional i al moment translacional de les molècules que l'envolten.
Nota
- Són exemples de desactivació no radiant la conversió interna i l'encreuament entre sistemes.
desactivació no radiativa
desactivació no radiativa
Química física
- ca desactivació no radiant, n f
- ca decaïment no radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació no radiativa, n f sin. compl.
- ca desactivació sense radiació, n f sin. compl.
- es decaimiento no radiativo, n m
- es desactivación no radiativa, n f
- en non-radiative decay, n
- en radiationless deactivation, n
- en radiationless decay, n
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia amb transferència d'energia electrònica d'excitació al moviment rotacional, al moment vibracional i al moment translacional de les molècules que l'envolten.
Nota
- Són exemples de desactivació no radiant la conversió interna i l'encreuament entre sistemes.
desactivació radiant
desactivació radiant
Química física
- ca desactivació radiant, n f
- ca decaïment radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació radiativa, n f sin. compl.
- es decaimiento radiativo, n m
- es desactivación radiativa, n f
- en radiative deactivation, n
- en radiative decay, n
- en radiative desexcitation, n
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia amb emissió d'un fotó.
Nota
- Són exemples de desactivació radiant la fluorescència i la fosforescència.
desactivació radiativa
desactivació radiativa
Química física
- ca desactivació radiant, n f
- ca decaïment radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació radiativa, n f sin. compl.
- es decaimiento radiativo, n m
- es desactivación radiativa, n f
- en radiative deactivation, n
- en radiative decay, n
- en radiative desexcitation, n
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia amb emissió d'un fotó.
Nota
- Són exemples de desactivació radiant la fluorescència i la fosforescència.
desactivació sense radiació
desactivació sense radiació
Química física
- ca desactivació no radiant, n f
- ca decaïment no radiatiu, n m sin. compl.
- ca desactivació no radiativa, n f sin. compl.
- ca desactivació sense radiació, n f sin. compl.
- es decaimiento no radiativo, n m
- es desactivación no radiativa, n f
- en non-radiative decay, n
- en radiationless deactivation, n
- en radiationless decay, n
Química física
Definició
Transició espectroscòpica en una molècula electrònicament excitada des d'un estat excitat a l'estat fonamental o un estat excitat de menor energia amb transferència d'energia electrònica d'excitació al moviment rotacional, al moment vibracional i al moment translacional de les molècules que l'envolten.
Nota
- Són exemples de desactivació no radiant la conversió interna i l'encreuament entre sistemes.
descarboxilació
descarboxilació
Química orgànica
- ca descarboxilació, n f
- es descarboxilación, n f
- en decarboxylation, n
Química orgànica
Definició
Degradació en què s'elimina un grup carboxil en una molècula orgànica en forma de diòxid de carboni.
Nota
-
Són objecte de descarboxilació els β-cetoèsters, generalment per escalfament tèrmic, com també els àcids β-cetocarboxílics, segons la reacció de Hunsdiecker (vegeu la imatge 2). És per això que aquesta reacció és emprada per a identificar-los.
La descarboxilació té interès en síntesi orgànica, ja que és l'última reacció de la síntesi malònica.
descens capil·lar
descens capil·lar
Química física
- ca descens capil·lar, n m
- es descenso capilar, n m
- en capillary depression, n
Química física
Definició
Disminució del nivell d'un líquid en un capil·lar per sota del nivell exterior, com a conseqüència del fet que, en formar-se el menisc, les pressions a les dues bandes de la interfície no són iguals.
Nota
-
El descens capil·lar es produeix quan el líquid no mulla les parets del capil·lar, és a dir, quan forma un angle de contacte superior a 90º.
Vegeu també ascens capil·lar i equació de Young-Laplace.
