Back to top
  • ca  emissió per col·lisió, n f
  • es  emisión por colisión, n f
  • en  collision-induced emission, n

Química física

Definició
Emissió estimulada per part d'una espècie excitada energèticament a causa de la col·lisió amb una altra espècie, el dissolvent, si n'hi ha, o les parets d'un recipient.
  • ca  emitància, n f
  • es  emitancia, n f
  • en  emittance, n
  • sbl  ε

Química física

Definició
Relació entre l'exitància radiant d'una mostra i l'exitància radiant d'un cos negre de la mateixa superfície a la mateixa temperatura.
  • ca  emulsionant, n m
  • ca  emulsiu, n m
  • ca  emulgent, n m sin. compl.
  • es  emulgente, n m
  • es  emulsificante, n m
  • es  emulsionante, n m
  • en  emulsifier, n

Química física

Definició
Substància tensioactiva que s'utilitza per a estabilitzar una emulsió o per a impedir-ne la destrucció.

Nota

  • L'acció d'un emulsionant és doble: d'una banda, redueix la tensió interficial i afavoreix la formació de les gotes de la fase dispersa i, de l'altra, atès que s'absorbeix a la superfície de les gotes de la fase dispersa, redueix la coalescència de les gotes formades.

    Si l'emulsionant és soluble en la fase polar (com en els sabons de metalls alcalins, l'albúmina o la caseïna), s'estabilitzen les emulsions del tipus O/W, mentre que si és soluble a la fase no polar (com en els sabons de metalls polivalents o el caolí) s'estabilitzen les de tipus W/O. També poden fer d'emulsionants les pólvores insolubles que es mullen particularment bé per ambdues fases, com ara els aluminosilicats.

    Molts emulsionants tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumejant, detergent, modificador de la viscositat, etc.

    Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com ara pintures, cosmètics, productes alimentaris, tints o lubrificants. En el camp alimentari, es fan servir per a estabilitzar productes com salses, gelats, xocolata, productes carnis o margarina. També s'usen per a facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com, per exemple, en la llet en pols, en preparats solubles de cacau, en salses en pols i en productes similars.

    Els emulsionants més usats són els monoèsters d'àcids grassos amb glicerol i la lecitina.
  • ca  emulsió, n f
  • es  emulsión, n f
  • en  emulsion, n

Química física

Definició
Dispersió col·loidal en què la fase dispersa i la fase dispersant són dos líquids immiscibles.

Nota

  • En una emulsió, un dels dos líquids és polar (l'anomenada fase aquosa, W) i l'altre, no polar (l'oli, O). Quan la fase dispersa és l'aquosa, l'emulsió es representa com a W/O, com la margarina o la maionesa; si la fase dispersa és l'orgànica, l'emulsió es representa com a O/W, com la llet o la majoria de cremes de bellesa.

    En una emulsió, la fase dispersa es presenta en forma de petites gotes esfèriques d'un diàmetre que varia entre les dècimes i les desenes de micròmetre.

    Perquè l'emulsió sigui estable cal la presència d'un emulsionant. Les emulsions es preparen normalment mitjançant l'homogeneïtzació dels components purs. Durant aquest procés, les emulsions polidisperses es converteixen en microemulsions i se n'incrementa l'estabilitat.
  • ca  emulsionant, n m
  • ca  emulsiu, n m
  • ca  emulgent, n m sin. compl.
  • es  emulgente, n m
  • es  emulsificante, n m
  • es  emulsionante, n m
  • en  emulsifier, n

Química física

Definició
Substància tensioactiva que s'utilitza per a estabilitzar una emulsió o per a impedir-ne la destrucció.

Nota

  • L'acció d'un emulsionant és doble: d'una banda, redueix la tensió interficial i afavoreix la formació de les gotes de la fase dispersa i, de l'altra, atès que s'absorbeix a la superfície de les gotes de la fase dispersa, redueix la coalescència de les gotes formades.

    Si l'emulsionant és soluble en la fase polar (com en els sabons de metalls alcalins, l'albúmina o la caseïna), s'estabilitzen les emulsions del tipus O/W, mentre que si és soluble a la fase no polar (com en els sabons de metalls polivalents o el caolí) s'estabilitzen les de tipus W/O. També poden fer d'emulsionants les pólvores insolubles que es mullen particularment bé per ambdues fases, com ara els aluminosilicats.

    Molts emulsionants tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumejant, detergent, modificador de la viscositat, etc.

    Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com ara pintures, cosmètics, productes alimentaris, tints o lubrificants. En el camp alimentari, es fan servir per a estabilitzar productes com salses, gelats, xocolata, productes carnis o margarina. També s'usen per a facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com, per exemple, en la llet en pols, en preparats solubles de cacau, en salses en pols i en productes similars.

    Els emulsionants més usats són els monoèsters d'àcids grassos amb glicerol i la lecitina.
  • ca  emulsionant, n m
  • ca  emulsiu, n m
  • ca  emulgent, n m sin. compl.
  • es  emulgente, n m
  • es  emulsificante, n m
  • es  emulsionante, n m
  • en  emulsifier, n

Química física

Definició
Substància tensioactiva que s'utilitza per a estabilitzar una emulsió o per a impedir-ne la destrucció.

Nota

  • L'acció d'un emulsionant és doble: d'una banda, redueix la tensió interficial i afavoreix la formació de les gotes de la fase dispersa i, de l'altra, atès que s'absorbeix a la superfície de les gotes de la fase dispersa, redueix la coalescència de les gotes formades.

    Si l'emulsionant és soluble en la fase polar (com en els sabons de metalls alcalins, l'albúmina o la caseïna), s'estabilitzen les emulsions del tipus O/W, mentre que si és soluble a la fase no polar (com en els sabons de metalls polivalents o el caolí) s'estabilitzen les de tipus W/O. També poden fer d'emulsionants les pólvores insolubles que es mullen particularment bé per ambdues fases, com ara els aluminosilicats.

    Molts emulsionants tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumejant, detergent, modificador de la viscositat, etc.

    Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com ara pintures, cosmètics, productes alimentaris, tints o lubrificants. En el camp alimentari, es fan servir per a estabilitzar productes com salses, gelats, xocolata, productes carnis o margarina. També s'usen per a facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com, per exemple, en la llet en pols, en preparats solubles de cacau, en salses en pols i en productes similars.

    Els emulsionants més usats són els monoèsters d'àcids grassos amb glicerol i la lecitina.
  • ca  enantiòmer, n m
  • es  enantiómero, n m
  • en  enantiomer, n

Química orgànica

Definició
Isòmer configuracional que presenta enantiomeria respecte a un altre.

Nota

  • Independentment del número de centres quirals, cada parell d'enantiòmers es caracteritza pel seu valor concret d'activitat òptica, en sentit oposat l'un de l'altre.
  • ca  enantiomeria, n f
  • es  enantiomería, n f
  • en  enantiomerism, n

Química orgànica

Definició
Isomeria configuracional en què els isòmers configuracionals difereixen en la disposició dels substituents a l'entorn d'un únic centre quiral i que presenten activitat òptica diferent, en virtut de la qual un enantiòmer desvia la llum polaritzada cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerra, pel fet de ser imatge especular l'un de l'altre.

Nota

  • La presència d'un únic centre quiral només fa possible l'existència d'enantiomeria, mentre que la presència de més d'un centre quiral permet la diastereoisomeria.

    Les relacions d'enantiomeria es poden apreciar fàcilment en les projeccions bidimensionals.
  • ca  enantiotropia, n f
  • es  enantiotropía, n f
  • en  enantiotropy, n

Química inorgànica

Definició
Propietat que presenten dues formes cristal·lines d'una mateixa substància quan cadascuna és estable en un interval de temperatura definit i el canvi d'una forma a l'altra es dona a una temperatura concreta.

Nota

  • La temperatura en la qual una forma cristal·lina d'una substància canvia a una altra és el punt de transició, i és l'única en la qual les dues formes cristal·lines poden coexistir en equilibri per a una pressió determinada.

    Vegeu també al·lotropia.
  • ca  encreuament entre sistemes, n m
  • ca  ISC, n m sigla
  • es  cruce intersistemas, n m
  • es  CIS, n m sigla
  • es  ISC, n m sigla
  • en  intersystem crossing, n
  • en  ISC, n sigla

Química física

Definició
Desactivació no radiant, sovint per col·lisió, entre estats electrònics de multiplicitat de spin diferent.

Nota

  • L'encreuament entre sistemes és seguit normalment d'una desactivació vibracional per col·lisió i acaba amb una transició prohibida per spin d'intensitat baixa i temps de vida elevat, que origina la fosforescència.

    La sigla ISC correspon a l'equivalent anglès intersystem crossing ('encreuament entre sistemes').

    Vegeu també regles de selecció.