imino
imino
Química orgànica
- ca grup imino, n m
- ca imino, n m sin. compl.
- es grupo funcional imino, n m
- es grupo imino, n m
- es imino, n m
- en imino group, n
- for =NH
Química orgànica
Definició
Grup funcional que deriva formalment de la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen de l'amoníac.
Nota
- Generalment, un grup imino va unit a un àtom de carboni, >C=NH.
imino-
imino-
Química orgànica
- ca imino-, pfx
- ca epimino-, pfx sin. compl.
- es epimino-, pfx
- es imino-, pfx
- en epimino-, pfx
- en imino-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup imino unit a dos radicals idèntics o que fa de pont entre dos àtoms de carboni d'un anell quan no és el grup funcional principal d'un compost.
Nota
-
La forma prefixada epimino- no té un valor genèric, sinó que només s'utilitza quan el grup imino fa de pont entre dos àtoms de carboni d'un anell (vegeu la imatge 2).
Vegeu també imina.
impediment estèric
impediment estèric
Química orgànica
- ca impediment estèric, n m
- es impedimento estérico, n m
- en steric hindrance, n
Química orgànica
Definició
Efecte estèric que no permet que una molècula reaccioni amb una altra molècula o bé en retarda la velocitat de reacció.
Nota
-
Els grups més voluminosos són els que pateixen més impediment estèric. Així, en la substitució nucleòfila dels halurs d'alquil (RX), la velocitat de reacció depèn del substituent present segons l'ordre següent: hidrogen > metil > alquil primari > alquil secundari > alquil terciari (vegeu la imatge 1).
A més, de manera simultània, l'eliminació competeix amb la substitució, fet que esdevé més important en molècules molt impedides estèricament, de manera que el nucleòfil es comporta com una base i arrenca un hidrogen α accessible (vegeu la imatge 2).
D'altra banda, l'impediment estèric és un dels motius pels quals les cetones són menys reactives que els aldehids en l'addició de nucleòfils al grup carbonil.
inaccessibilitat del zero absolut
inaccessibilitat del zero absolut
Química física
- ca inaccessibilitat del zero absolut, n f
- es inaccesibilidad del cero absoluto, n f
- en inaccessibility of the absolute zero, n
Química física
Definició
Resultat de l'enunciat de Planck a partir del qual es dedueix que, a temperatura termodinàmica zero, la isoterma i l'adiabàtica en un diagrama d'estats pV coincideixen.
Nota
-
És evident que, si es vol arribar al zero absolut de temperatura, el procediment per a refredar un sistema ha de consistir en una sèrie d'expansions adiabàtiques i de compressions isotèrmiques. Però com que les adiabàtiques no es tallen entre elles, és impossible arribar a l'adiabàtica d'entropia nul·la, que segons l'enunciat de Nernst-Simon coincideix amb la isoterma de temperatura termodinàmica zero. Així doncs, mitjançant una successió d'expansions adiabàtiques i compressions isotèrmiques es podrà acostar el sistema tant com es vulgui a la isoterma de T = 0 K, però aquesta temperatura mai no es podrà assolir amb un nombre finit de passos.
La inaccessibilitat del zero absolut va ser introduïda per W. H. Nernst el 1912 com a enunciat alternatiu al teorema de la calor de Nernst.
indè
indè
Química orgànica
- ca indè, n m
- ca benzociclopentadiè, n m sin. compl.
- es benzociclopentadieno, n m
- es indeno, n m
- en benzocyclopentadiene, n
- en indene, n
- for C9H8
Química orgànica
Definició
Hidrocarbur bicíclic insaturat que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 182 ºC.
Nota
-
L'indè té una densitat de 0,996 g/ml (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en la majoria de dissolvents orgànics.
S'obté per destil·lació del quitrà d'hulla, en la fracció que bull entre 176 i 182 ºC.
Es polimeritza per exposició a l'aire o a la llum solar.
Es fa servir en la fabricació de resines.
És tòxic per inhalació.
índex de coordinació
índex de coordinació
Química inorgànica
- ca nombre de coordinació, n m
- ca índex de coordinació, n m sin. compl.
- es índice de coordinación, n m
- es número de coordinación, n m
- en coordination number, n
Química inorgànica
Definició
Nombre d'àtoms o ions que són els veïns més propers d'un àtom o d'un ió determinat en una xarxa cristal·lina.
Nota
-
En el cas particular d'un cristall iònic, el nombre de coordinació fa referència als ions de signe oposat que envolten un ió determinat.
El seu valor depèn del tipus de xarxa cristal·lina que el sòlid hagi adoptat i es pot determinar mitjançant difracció de raigs X.
En el cristall de clorur de sodi, el nombre de coordinació de l'ió Na+ és 6. En canvi, en el cristall de diòxid de silici, el nombre de coordinació del silici és 4 i el de l'oxigen és 2. El nombre de coordinació en els metalls és normalment 8 o 12.
Vegeu també xarxa de Bravais.
índex de refracció
índex de refracció
Química física
- ca índex de refracció, n m
- es índice de refracción, n m
- en refractive index, n
- sbl n
Química física
Definició
Índex que indica la modificació de la trajectòria d'una ona electromagnètica quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
Nota
-
Matemàticament, l'índex de refracció s'expressa com n = c0 / c, en què c0 és la velocitat de la radiació electromagnètica en el buit i c és la velocitat de la radiació electromagnètica en un medi determinat.
Habitualment, l'índex de refracció és superior a la unitat.
El fet que un feix de llum es desviï en passar d'un medi a l'altre és perquè la velocitat de la llum en ambdós medis és diferent.
indi
indi
Química inorgànica
- ca indi, n m
- es indio, n m
- en indium, n
- sbl In
Química inorgànica
Definició
Element del grup 13, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 49 i massa atòmica 114,818.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-set isòtops de l'indi, dels quals només dos són estables (113In i 115In).
Es presenta com un metall de color gris, amb un punt de fusió de 157 ºC i un punt d'ebullició de 2.080 ºC.
És molt menys abundant que l'alumini en l'escorça terrestre, on es troba en forma de traces en minerals de zinc.
S'obté com a subproducte en el tractament de minerals de zinc.
Químicament, té un comportament àcid-base menys amfòter i més bàsic que l'alumini.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.
S'utilitza principalment en aliatges i components electrònics.
indole
indole
Química orgànica
- ca indole, n m
- es indol, n m
- en indole, n
- for C8H7N
Química orgànica
Definició
Compost orgànic heterocíclic que es presenta com un sòlid en forma d'escames blanques o groguenques, que es tornen vermelles quan estan exposades a la llum i a l'aire, i té un punt de fusió de 52 ºC i un punt d'ebullició de 253 ºC.
Nota
-
L'indole s'obté per destil·lació del quitrà d'hulla, en la fracció que bull entre 220 i 260 ºC. És soluble en alcohol, èter i aigua calenta.
Fa una olor desagradable en estat pur, però és agradable en solucions diluïdes, per la qual cosa es fa servir en perfumeria.
inhibidor
inhibidor
Química física
- ca inhibidor, n m
- es inhibidor, n m
- en inhibitor, n
Química física
Definició
Substància que disminueix la velocitat de reacció o que pot aturar una reacció, com a conseqüència de reaccionar abans que el substrat.
Nota
-
El mecanisme pel qual un inhibidor provoca aquesta disminució de la velocitat de reacció no és sempre el mateix que el mecanisme de què es val un catalitzador per a accelerar-la. Hi ha casos en què l'inhibidor es consumeix en una reacció competitiva amb la reacció d'interès.
Un dels camps en què l'estudi dels efectes dels inhibidors adquireix una rellevància especial és en les catàlisis enzimàtiques. En aquest camp, un inhibidor pot actuar en una inhibició competitiva, si s'uneix a l'enzim en el centre actiu i impedeix que el substrat s'hi uneixi; en una inhibició acompetitiva, si s'uneix al complex enzim-substrat i no a l'enzim lliure i impossibilita que el substrat pugui evolucionar cap al producte de reacció, i en una inhibició no competitiva (o inhibició mixta), si s'uneix tant a l'enzim lliure com al complex enzim-substrat. En les reaccions en cadena també és possible trobar etapes d'inhibició.
Un altre camp en què aquest comportament té molta importància és la metal·lúrgia. El fosfat de sodi i el clorur de magnesi actuen en l'acer com a inhibidor anòdic i inhibidor catòdic formant pel·lícules de fosfat de ferro(III) i hidròxid de magnesi en l'ànode i en el càtode, respectivament.
