Química física (treball)

ca trans-, pfx
ca (E)-, pfx sin. compl.
es (E)-, pfx
es trans-, pfx
en (E)-, pfx
en trans-, pfx

Química orgànica

Definició

Forma prefixada que indica la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.

Nota

Per exemple, el trans-but-2-è té els dos metils en sentits oposats. Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de nombre atòmic més gran. Si no és possible distingir-ho entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent.

La configuració trans s'oposa a la configuració cis.

Quan la forma trans- és ambigua per als alquens, se substitueix per (E)- (vegeu les imatges 1 i 2). La E d'aquest prefix prové de la denominació alemanya entgegen ('oposat').

Quan trans- i (E)- no funcionen com a prefixos sinó com a paraules independents amb valor d'adjectiu s'escriuen amb cursiva i sense guionet i, en el cas de (E)-, també sense parèntesis.

Vegeu cis-.

ca transesterificació, n f
es transesterificación, n f
en transesterification, n

Química orgànica

Definició

Reacció d'intercanvi entre un èster i un alcohol en què aquest alcohol substitueix el de l'èster.

Nota

La transesterificació es fa servir sovint per a obtenir qualsevol èster a partir de l'èster metílic (vegeu la imatge).

La reacció es catalitza amb àcids o bases. La catàlisi àcida afavoreix la transesterificació en transformar l'èster en un electròfil fort, mentre que la catàlisi bàsica l'afavoreix en reaccionar l'èster amb un nucleòfil fort.

El factor principal que controla l'equilibri és la concentració dels dos alcohols. La transesterificació és afavorida pel principi de Le Chatelier, ja que elimina l'alcohol que ha estat desplaçat, cosa que habitualment es fa per destil·lació, en ser el metanol l'alcohol de punt d'ebullició més baix.

ca transició, n f
ca transició espectroscòpica, n f
es transición, n f
es transición espectroscópica, n f
en spectroscopic transition, n
en transition, n

Química física

Definició

Canvi d'estat que experimenta un sistema quantitzat després d'intercanviar energia amb la radiació electromagnètica amb la qual ha interaccionat.

Nota

Si la transició implica un guany d'energia per part de la molècula, es produeix absorció, mentre que si la transició implica una pèrdua d'energia per part de la molècula, hi ha emissió estimulada.

Suposant que una molècula o un àtom interaccionin amb una radiació electromagnètica de la freqüència adient per a provocar una transició entre un estat inicial i un estat final, es demostra que la probabilitat de transició entre tots dos estats és, en un primer ordre d'aproximació, proporcional a $|\langle \Phi_f | \hat{d} \Phi_i \rangle + \frac{1}{c}\langle \Phi_f | \hat{\mu} \Phi_i \rangle |^2$, en què Φ_f és la funció d'ona de l'estat final, Φ_i és la funció d'ona de l'estat inicial, c és la velocitat de la llum, $\hat{d}$ és l'operador moment dipolar elèctric i $\hat{\mu}$ és l'operador moment dipolar magnètic. La freqüència ν de la radiació electromagnètica, però, ha de ser tal que es compleixi hν = ∆E, en què h és la constant de Planck i ∆E és la diferència d'energies entre els estats implicats en la transició.

Si aquesta expressió adopta un valor no nul, es diu que la transició està permesa; en cas contrari, es diu que està prohibida. Si el primer terme d'aquesta expressió no s'anul·la, la transició està permesa per dipol elèctric; si s'anul·la, la transició està prohibida per dipol elèctric. De la mateixa manera, si el segon terme de l'expressió no s'anul·la, es tracta d'una transició permesa per dipol magnètic, mentre que si val zero, la transició està prohibida per dipol magnètic.

El fet que una transició estigui prohibida no vol dir necessàriament que no es pugui produir, sinó que la probabilitat que es produeixi és força baixa.

La transició pot ser una transició rotacional, una transició vibracional o una transició electrònica, si té lloc entre nivells rotacionals, els nivells vibracionals o els nivells electrònics de l'espècie, respectivament.

ca canvi de fase, n m
ca transició de fase, n f sin. compl.
es cambio de fase, n m
es transición de fase, n f
en phase change, n
en phase transition, n

Química física

Definició

Canvi d'un sistema termodinàmic d'una fase a una altra.

Nota

Per a substàncies pures, un canvi de fase es realitza a temperatura i pressió constants, per la qual cosa la transformació és un procés reversible. Això és així perquè, en aquests casos, en una línia de canvi de fase d'un diagrama de fases coexisteixen dues fases en equilibri (un grau de llibertat, segons la regla de les fases), de manera que l'energia de Gibbs del sistema roman constant i el potencial químic té el mateix valor a cada fase, ja que la temperatura i la pressió es mantenen constants.

Ara bé, es poden considerar diferents tipus de canvi de fase d'acord amb el comportament de la resta de les variables intensives i, en particular, d'aquelles obtingudes en derivar el potencial químic. A partir de l'equació de Gibbs-Duhem, l'entropia i el volum molar coincideixen amb les primeres derivades del potencial químic dμ = −S_mdT + V_mdp. Així doncs, es poden distingir diferents tipus entre els canvis de fase més usuals.

Els canvis de fase de primer ordre són els que presenten discontinuïtat a la primera derivada del potencial químic, és a dir, presenten discontinuïtat en l'entropia i el volum molar de canvi de fase, la qual cosa implica que la capacitat calorífica molar a pressió constant, C_p_,m = T (∂S_m/ ∂T)_p, tendeix a infinit. D'altra banda, els canvis de fase contínua no presenten discontinuïtat en l'entropia ni el volum molar de canvi de fase, però poden presentar discontinuïtat en les segones derivades del potencial químic (entre elles la capacitat calorífica) en el cas dels canvis de fase de segon ordre, o la capacitat calorífica pot tendir a infinit en canvis de fase de tipus lambda (anomenats així per la forma de lambda de la funció).

Els canvis de fase de primer ordre són els més usuals: la solidificació, la fusió, l'ebullició, la liquació, la sublimació i la solidificació. Un exemple de canvi de fase de segon ordre és el que té lloc entre la conductivitat elèctrica i la superconductivitat en alguns metalls concrets, com el mercuri, l'estany o el plom, a molt baixa temperatura. Són exemples de canvis de fase lambda la transició entre ferromagnetisme i paramagnetisme en el ferro o el níquel i les transicions d'ordre-desordre, en les qual hi un paràmetre que passa de zero (desordre) a un valor finit (ordre), com, per exemple, en alguns aliatges i en la transició fluid-superfluid en heli líquid.

ca transició, n f
ca transició espectroscòpica, n f
es transición, n f
es transición espectroscópica, n f
en spectroscopic transition, n
en transition, n

Química física

Definició

Canvi d'estat que experimenta un sistema quantitzat després d'intercanviar energia amb la radiació electromagnètica amb la qual ha interaccionat.

Nota

Si la transició implica un guany d'energia per part de la molècula, es produeix absorció, mentre que si la transició implica una pèrdua d'energia per part de la molècula, hi ha emissió estimulada.

Suposant que una molècula o un àtom interaccionin amb una radiació electromagnètica de la freqüència adient per a provocar una transició entre un estat inicial i un estat final, es demostra que la probabilitat de transició entre tots dos estats és, en un primer ordre d'aproximació, proporcional a $|\langle \Phi_f | \hat{d} \Phi_i \rangle + \frac{1}{c}\langle \Phi_f | \hat{\mu} \Phi_i \rangle |^2$, en què Φ_f és la funció d'ona de l'estat final, Φ_i és la funció d'ona de l'estat inicial, c és la velocitat de la llum, $\hat{d}$ és l'operador moment dipolar elèctric i $\hat{\mu}$ és l'operador moment dipolar magnètic. La freqüència ν de la radiació electromagnètica, però, ha de ser tal que es compleixi hν = ∆E, en què h és la constant de Planck i ∆E és la diferència d'energies entre els estats implicats en la transició.

Si aquesta expressió adopta un valor no nul, es diu que la transició està permesa; en cas contrari, es diu que està prohibida. Si el primer terme d'aquesta expressió no s'anul·la, la transició està permesa per dipol elèctric; si s'anul·la, la transició està prohibida per dipol elèctric. De la mateixa manera, si el segon terme de l'expressió no s'anul·la, es tracta d'una transició permesa per dipol magnètic, mentre que si val zero, la transició està prohibida per dipol magnètic.

El fet que una transició estigui prohibida no vol dir necessàriament que no es pugui produir, sinó que la probabilitat que es produeixi és força baixa.

La transició pot ser una transició rotacional, una transició vibracional o una transició electrònica, si té lloc entre nivells rotacionals, els nivells vibracionals o els nivells electrònics de l'espècie, respectivament.

ca transmitància, n f
ca factor de transmissió, n m sin. compl.
es factor de transmisión, n m
es transmitancia, n f
en transmission factor, n
en transmittance, n
sbl τ
sbl T

Química física

Definició

Raó entre la intensitat radiant d'un feix emergent de radiació electromagnètica que travessa una mostra i la intensitat radiant del feix incident.

Nota

Generalment, la transmitància s'expressa en forma de transformada de Laplace, la qual és molt útil per a la resolució de problemes numèrics de control.

La transmitància d'una mostra adopta un valor o un altre en funció de quina sigui la freqüència a la qual es mesura la intensitat del feix incident i el transmès.

ca transparència, n f
es transparencia, n f
en transparency, n
sbl T

Química física

Definició

Relació entre la intensitat de la radiació electromagnètica que travessa una substància i la intensitat de la radiació incident.

Nota

La transparència ve donada per T = I_t/I₀, en què I_t és la radiació que emet i I₀ és la radiació incident.

Per a una substància determinada, la transparència és funció de la longitud d'ona de la radiació incident.

ca transposició, n f
ca reordenació intramolecular, n f sin. compl.
es reordenación intramolecular, n f
es transposición, n f
en molecular rearrangement, n
en rearrangement, n

Química orgànica

Definició

Reacció en la qual es produeix la migració d'un àtom o d'una agrupació d'àtoms des d'una posició a una altra dins d'una molècula.

Nota

S'han observat transposicions des d'un àtom de carboni cap a un altre àtom de carboni, des d'un àtom de carboni cap a un àtom de nitrogen i des d'un àtom de carboni cap a un àtom d'oxigen.

El mecanisme de reacció més habitual és l'iònic, en què un carbocatió és l'intermedi de reacció. De vegades, però, ho és un radical.

La diferència d'estabilitat entre els diferents carbocations és la força impulsora de la transposició, en la qual augmenta el nombre de substituents alquil units directament al carboni amb càrrega positiva considerant l'estabilitat relativa següent: carboni terciari ~ carboni benzílic > carboni secundari ~ carboni al·lílic > carboni primari > carboni metílic.

Tot i que el desplaçament d'àtoms d'hidrogen és el més habitual, també es produeixen transposicions d'alquil, la més habitual de les quals és la transposició de metil. Tot i que es donen transposicions sense canvi en l'esquelet carbonat, són majoritàries les transposicions amb transformació de l'esquelet. La principal transposició sense canvi d'esquelet és l'al·lílica, que es dona en aquells compostos que poden formar un carbocatió estabilitzat per ressonància (vegeu la imatge 1). Són múltiples les transposicions amb transformació de l'esquelet carbonat, com la redistribució en la molècula d'un hidrocarbur insaturat amb formació de l'alquè més estable o la transposició de Wolff, en la qual l'α-diazocetona (RCOCHN≡N) perd una molècula de nitrogen i es forma una cetena (O=C=CHR) (vegeu les imatges 2 i 3).

ca transposició pinacolínica, n f
es transposición pinacolínica, n f
en pinacol rearrangement, n
en pinacol-pinacolone rearrangement, n

Química orgànica

Definició

Transposició que es dona en 1,2-diols per tractament àcid i amb eliminació d'aigua, per la qual es converteixen en compostos carbonílics amb la migració d'un substituent o un hidrogen.

Nota

La denominació transposició pinacolínica conté l'adjectiu pinacolínic -a , que fa referència al pinacol, un 1,2-diol simple que, en medi àcid, origina una transposició de la qual resulta la pinacolona, que és una cetona.

ca treball d'adhesió, n m
es trabajo de adhesión, n m
en work of adhesion, n
sbl w_A

Química física

Definició

Treball necessari per a separar dues fases per unitat d'àrea.

Nota

En cas que les dues fases siguin líquides, el treball d'adhesió necessari per a separar una columna de líquid A d'1 cm² de secció en contacte amb un altra d'un líquid B ve donat per w_A = σ_A + σ_B − σ_AB, en què σ_A i σ_B són les energies superficials de les noves interfícies líquid-aire i σ_AB és la de la interfície entre A i B.

Quan un líquid està en contacte amb un sòlid, apareixen tres tipus d'energies superficials, ja que es generen tres interfícies. El treball d'adhesió es calcula llavors com w_A = σ_L (1 + cos θ), en què σ_L és l'energia superficial corresponent a la interfície líquid-aire i θ és l'angle de contacte.

Quan les dues fases són sòlides, no existeix una teoria unificada que permeti calcular el treball d'adhesió i el problema es tracta segons les característiques de les substàncies i de les forces que les mantenen unides.

Química física (treball)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota