tuli
tuli
Química inorgànica
- ca tuli, n m
- es tulio, n m
- en thulium, n
- sbl Tm
Química inorgànica
Definició
Element tretzè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 69 i massa atòmica 168,9342.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops del tuli, dels quals un és estable (169Tm).
El tuli es presenta com un metall blanc argentat, tou, amb un punt de fusió de 1.545 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.727 ºC.
És molt poc abundant en l'escorça terrestre. De fet, és el menys abundant dels lantànids, i es troba dispers en una gran varietat de minerals.
La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.
És bastant reactiu en condicions ambientals.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.
La seva escassetat fa que no se'n conegui cap aplicació.
tungstè
tungstè
Química inorgànica
- ca tungstè, n m
- ca wolframi, n m sin. compl.
- es tungsteno, n m
- es volframio, n m
- es wólfram, n m
- es wolframio, n m
- en tungsten, n
- en wolfram, n
- en wolframium, n
- sbl W
Química inorgànica
Definició
Element del grup 6, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 74 i massa atòmica 183,84.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del tungstè, dels quals set són estables (180W, 182W, 183W, 184W i 186W).
Es presenta com un metall de color blanc grisenc, llustrós i molt dens, amb un punt de fusió d'aproximadament 3.400 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 5.500 ºC.
És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment en els minerals scheelita i wolframita.
És poc reactiu i químicament és similar al molibdè.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5 i +6.
S'utilitza principalment per a filaments en làmpades d'incandescència, i també es fa servir en aliatges.
