Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  temperatura peritèctica, n f
  • es  temperatura peritéctica, n f
  • en  peritectic temperature, n

Química física

Definició
Temperatura d'un punt peritèctic.

Nota

  • La temperatura peritèctica, a diferència de la temperatura eutèctica, no és la mínima en què pot existir fase líquida. Aquest comportament es troba quan la mescla líquida presenta petites desviacions del comportament ideal i, per tant, no hi ha la presència d'un mínim en el diagrama de fases a pressió constant, com en el cas de l'azeòtrop en l'equilibri líquid-vapor, i hi ha intersecció amb la zona corresponent a la regió d'immiscibilitat en fase sòlida. Això passa quan les temperatures de fusió dels components purs són molt diferents. Són exemples d'aquest comportament els sistemes platí-tungstè, amb punt de fusió normal de 1.768 i 3.422 ºC, respectivament, i el sistema cadmi-mercuri, amb punt de fusió normal de 321 i −34 ºC, respectivament.
  • ca  temperatura Rankine, n f
  • es  temperatura Rankine, n f
  • en  Rankine temperature, n
  • sbl  T

Química física

Definició
Temperatura termodinàmica mesurada en l'escala Rankine.

Nota

  • La temperatura Rankine es mesura en graus Rankine, ºR.
  • ca  temperatura termodinàmica, n f
  • ca  temperatura absoluta, n f sin. compl.
  • es  temperatura absoluta, n f
  • es  temperatura termodinámica, n f
  • en  absolute temperature, n
  • en  thermodynamic temperature, n
  • sbl  T

Química física

Definició
Temperatura mesurada en una escala que parteix del zero absolut.

Nota

  • Vegeu també temperatura Kelvin i temperatura Rankine.
  • ca  temps de col·lisió, n m
  • es  tiempo de colisión, n m
  • en  collision time, n
  • sbl  τ

Química física

Definició
Temps mitjà que transcorre entre col·lisions en la teoria de col·lisions.

Nota

  • En mecànica quàntica, la incertesa entre el temps i l'energia causa certes dificultats que impedeixen la formulació dels temps de col·lisió de manera consistent.
  • ca  temps de relaxació, n m
  • es  tiempo de relajación, n m
  • en  relaxation time, n

Química física

Definició
Temps necessari perquè una fracció definida de la població d'un sistema experimenti una transferència d'energia associada a algun dels tipus de moviment característics.

Nota

  • Per exemple, el temps de relaxació de la vibració molecular és de picosegons.
  • ca  temps de semireacció, n m
  • ca  temps de vida mitjana, n m
  • es  tiempo de semirreacción, n m
  • es  tiempo de vida media, n m
  • en  half life, n
  • sbl  τ1/2

Química física

Definició
Temps que ha de transcórrer perquè, donada una reacció química del tipus a A → B, la concentració inicial del reactiu es redueixi a la meitat.

Nota

  • L'expressió matemàtica que adopta el temps de semireacció varia en funció de l'ordre de reacció.

    Si és una reacció de primer ordre, el temps de semireacció és $\tau_{1/2} = \frac{\ln 2}{ak}$, en què k és la constant de velocitat de la reacció, mentre que per al cas general d'una reacció d'ordre n és $\tau_{1/2} = \frac{1}{ak (n-1)}\frac{2^{n-1}-1}{[A]^{n-1}_0}$, en què [A]0 és la concentració inicial de reactiu A.
    Per al cas de reaccions en què intervenen diversos reactius en quantitats no estequiomètriques, cadascun dels reactius té associat el seu corresponent temps de semireacció, de manera que el concepte de temps de semireacció global de la reacció deixa de tenir sentit.
  • ca  temps de vida, n m
  • es  tiempo de vida, n m
  • en  lifetime, n
  • sbl  τ

Química física

Definició
Interval de temps necessari perquè l'estat d'un sistema experimenti un canvi.

Nota

  • Típicament es fa referència al temps de semivida (τ1/2), que correspon al canvi de la propietat a la meitat del seu valor.
  • ca  temps de semireacció, n m
  • ca  temps de vida mitjana, n m
  • es  tiempo de semirreacción, n m
  • es  tiempo de vida media, n m
  • en  half life, n
  • sbl  τ1/2

Química física

Definició
Temps que ha de transcórrer perquè, donada una reacció química del tipus a A → B, la concentració inicial del reactiu es redueixi a la meitat.

Nota

  • L'expressió matemàtica que adopta el temps de semireacció varia en funció de l'ordre de reacció.

    Si és una reacció de primer ordre, el temps de semireacció és $\tau_{1/2} = \frac{\ln 2}{ak}$, en què k és la constant de velocitat de la reacció, mentre que per al cas general d'una reacció d'ordre n és $\tau_{1/2} = \frac{1}{ak (n-1)}\frac{2^{n-1}-1}{[A]^{n-1}_0}$, en què [A]0 és la concentració inicial de reactiu A.
    Per al cas de reaccions en què intervenen diversos reactius en quantitats no estequiomètriques, cadascun dels reactius té associat el seu corresponent temps de semireacció, de manera que el concepte de temps de semireacció global de la reacció deixa de tenir sentit.
  • ca  tennes, n m
  • es  teneso, n m
  • en  tennessine, n
  • sbl  Ts

Química inorgànica

Definició
Element del grup 17, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 117 i massa atòmica 293.

Nota

  • Tots els isòtops coneguts del tennes són artificials i inestables.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  tensió interficial, n f
  • es  tensión interfacial, n f
  • en  interfacial tension, n
  • sbl  γ

Química física

Definició
Coeficient de proporcionalitat entre el treball necessari per a incrementar l'àrea d'una interfície i l'increment provocat.

Nota

  • La tensió interficial ve donada per dw = γ dS, en què dw és el treball realitzat per a incrementar la superfície de la interfície en un dS.

    La tensió interficial és una conseqüència de l'existència de forces d'atracció no compensades a la interfície. Suposant, per exemple, una interfície líquid-gas (vegeu la imatge), les molècules de la interfície no tenen les forces d'atracció compensades com les de les dues fases. Per tant, incrementar l'àrea de la interfície significa fer un treball per a portar més molècules a una situació energèticament desfavorable.

    L'existència de la tensió interficial és el motiu pel qual les gotes són esfèriques, ja que per a un determinat volum tenen la mínima superfície.

    La tensió interficial sempre disminueix quan es produeix algun fenomen d'adsorció a la interfície.

    Les unitats de mesura de la tensió interficial en el sistema internacional d'unitats són newton partit per metre, N m−1.

    Vegeu també tensió superficial.