Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tensió superficial, n f
  • es  tensión superficial, n f
  • en  surface tension, n
  • sbl  γ

Química física

Definició
Tensió interficial en què una de les dues fases és l'aire.

Nota

  • La tensió superficial depèn de les forces de cohesió entre les molècules de l'altra fase i, per tant, és molt més elevada per als sòlids que per als líquids.

    Entre els líquids habituals, el valor més elevat de la tensió superficial correspon a l'aigua, a causa de l'existència dels enllaços d'hidrogen.

    La tensió superficial dels líquids es pot mesurar amb un estalagmòmetre o a partir de mesures d'ascens capil·lar.
  • ca  agent tensioactiu, n m
  • ca  tensioactiu, n m
  • es  agente tensioactivo, n m
  • es  tensioactivo, n m
  • en  surfactant, n

Química física

Definició
Substància capaç de disminuir de manera notable la tensió interficial en una interfície.

Nota

  • Les molècules d'un agent tensioactiu són formades per dues parts: una cadena hidrocarbonada hidròfoba i un grup que pot ser polar (com en els agents tensioactius no iònics) o iònic (com en els agents tensioactius iònics), el qual és hidròfil. La part hidròfoba de la molècula fa que sigui poc soluble en aigua i que tingui tendència a adsorbir-se a la interfície, fet que provoca una brusca disminució de la tensió interficial. Aquesta característica fa que els agents tensioactius siguin molt útils en els detergents, en les quals s'empren habitualment per a disminuir l'angle de contacte entre el líquid i el sòlid i fer que el sòlid es mulli millor.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  teobromina, n f
  • ca  3,7-dimetilxantina, n f sin. compl.
  • es  3,7-dimetilxantina, n f
  • es  teobromina, n f
  • en  3,7-dimethylxanthine, n
  • en  theobromine, n
  • for  C7H8N4O2

Química orgànica

Definició
Alcaloide d'origen natural d'estructura similar a la cafeïna, basada en la purina, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor i té un punt de fusió de 351 ºC, per bé que a 290 ºC experimenta sublimació.

Nota

  • La teobromina és poc soluble en aigua i alcohol, i insoluble en l'èter.

    Químicament, es comporta com un compost amfòter i origina sals que es descomponen en l'aigua.

    Es troba en la xocolata i, en general, en els productes del cacau. En quantitats inferiors es troba en el te, en la nou de cola i en la pasta de guaranà. S'obté per extracció de les seves fonts naturals.

    Presenta, com la cafeïna i la teofil·lina, lleugers efectes estimulants i acció diürètica.
  • ca  teorema d'Euler, n m
  • es  teorema de Euler, n m
  • en  Euler's theorem, n

Química física

Definició
Teorema segons el qual les funcions d'estat en funció de les seves variables naturals, que poden ser variables extensives o variables intensives, sempre es poden posar com a suma només de les variables extensives multiplicades per les seves variables conjugades.

Nota

  • Per exemple, l'energia interna té com a variables naturals l'entropia, el volum i la quantitat de substància, i la seva variació s'expressa com dU = TdS − pdV + ∑(μid ni). Per tant, l'energia interna es pot expressar com U = TS − pV + ∑(μid ni).

    En canvi, l'energia de Gibbs només té com a variable extensiva la quantitat de substància, i la seva variació s'expressa com dG = − SdT + Vdp + ∑(μid ni). Per tant, l'energia de Gibbs s'expressarà com G = ∑(μid ni), ja que les altres variables naturals són la temperatura i la pressió, que són variables intensives.

    Quan la funció d'estat té com a variables naturals només variables intensives, el teorema d'Euler estableix que aquesta funció d'estat és idènticament nul·la, i de la seva diferencial s'obté l'equació de Gibbs-Duhem, que, de fet, és una relació entre variacions de variables intensives idènticament nul·la.
  • ca  teorema de Carnot, n m
  • es  teorema de Carnot, n m
  • en  Carnot's theorem, n

Química física

Definició
Teorema derivat del segon principi de la termodinàmica segons el qual cap màquina tèrmica que treballi entre dos focus de temperatures constants pot tenir un rendiment més gran que el d'una màquina tèrmica reversible que funcioni entre els mateixos focus.

Nota

  • Entre dos focus determinats, totes les màquines tèrmiques reversibles tenen el mateix rendiment. Per tant, el rendiment màxim només depèn de les temperatures dels focus i no de la naturalesa del sistema que realitza el cicle.

    El teorema de Carnot va ser introduït per S. Carnot el 1824 a partir de la teoria del calòric.
  • ca  teorema de la calor de Nernst, n m
  • es  teorema del calor de Nernst, n m
  • en  Nerst heat theorem, n

Química física

Definició
Teorema segons el qual la variació de l'energia de Gibbs per a un procés isotèrmic tendeix a zero a mesura que la temperatura a què es realitza el procés s'acosta al zero absolut, per tant, la variació de l'entropia en un procés isotèrmic s'anul·la en el límit en què la temperatura tendeix a zero.

Nota

  • El teorema de la calor de Nernst permet afirmar que, en el zero absolut, una corba isoterma en un diagrama d'estats pV coincideix amb la corba isoterma. D'aquí es deriva el principi de la inaccessibilitat del zero absolut.

    El teorema de la calor de Nernst és previ a l'enunciat de Nernst-Simon, del qual es considera equivalent.
  • ca  teoria d'àcids i bases d'Arrhenius, n f
  • es  teoría de ácidos y bases de Arrhenius, n f
  • en  Arrhenius acid-base theory, n

Química inorgànica

Definició
Teoria d'àcids i bases segons la qual, en dissociar-se en solució aquosa, els àcids donen ions hidrogen (H+) i les bases donen ions hidròxid (OH-).

Nota

  • L'àcid clorhídric és un àcid d'Arrhenius, ja que en solució aquosa dona ions hidrogen: HCl → H+ + Cl−. L'hidròxid de sodi és una base d'Arrhenius, ja que en solució aquosa dona ions hidròxid: NaOH → Na+ + OH−.

    La teoria d'àcids i bases d'Arrhenius no permet explicar per què algunes substàncies que no contenen ions hidròxid, com l'amoníac (NH3), l'òxid de bari (BaO) o el carbonat de sodi (Na2CO3), presenten propietats característiques de les bases.

    Vegeu també Vegeu també teoria d'àcids i bases de Brønsted i teoria d'àcids i bases de Lewis.
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted, n f
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted i Lowry, n f
  • ca  teoria de Brønsted i Lowry, n f sin. compl.
  • es  teoría de ácidos y bases de Brønsted, n f
  • es  teoría de ácidos y bases de Brønsted y Lowry, n f
  • es  teoría de Brønsted y Lowry, n f
  • en  Brønsted acid-base theory, n
  • en  Brønsted-Lowry acid-base theory, n
  • en  Brønsted-Lowry theory, n

Química inorgànica

Definició
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en la transferència de protons, segons la qual els àcids actuen com a donadors de protons i les bases actuen com a acceptors de protons H+ o, si es tracta d'una solució aquosa, H3O+.

Nota

  • Aquesta definició dona lloc al concepte de parell acidobàsic conjugat, el conjunt format per un àcid i una base relacionats pel guany o la pèrdua d'un únic protó.

    A diferència de la teoria d'àcids i bases d'Arrhenius, la teoria d'àcids i bases de Brønsted té en compte l'efecte del dissolvent en l'equilibri d'una manera molt activa acceptant o cedint protons, com per exemple HCl + H2O → Cl− + H3O+. Així doncs, un àcid només es pot dissociar en un dissolvent capaç d'acceptar protons, és a dir, que tingui caràcter bàsic, i una base només es pot dissociar en un dissolvent que pugui cedir-li protons, és a dir, que tingui caràcter àcid. En aquest cas, es pot tractar d'un dissolvent protofílic, un dissolvent protogènic, un dissolvent amfipròtic o un dissolvent apròtic.

    Això fa que les característiques acidobàsiques d'una substància química siguin molt diferents segons el dissolvent amb què interactua. Així, per exemple, la urea es comporta com una base feble en dissolució aquosa (segons H2NCONH2 + H2O → H2NCONH3+ + OH−), com una base forta en presència d'àcid acètic (segons H2NCONH2 + CH3COOH → H2NCONH3+ + CH3COO−) o bé com un àcid en presència d'amoníac líquid (segons H2NCONH2 + NH3 → H2NCONH− + NH4+).

    Les forces relatives dels àcids de Brønsted són definides per la constant d'acidesa, que sovint s'expressa en valors de pKA.

    Vegeu també teoria d'àcids i bases de Lewis.
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted, n f
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted i Lowry, n f
  • ca  teoria de Brønsted i Lowry, n f sin. compl.
  • es  teoría de ácidos y bases de Brønsted, n f
  • es  teoría de ácidos y bases de Brønsted y Lowry, n f
  • es  teoría de Brønsted y Lowry, n f
  • en  Brønsted acid-base theory, n
  • en  Brønsted-Lowry acid-base theory, n
  • en  Brønsted-Lowry theory, n

Química inorgànica

Definició
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en la transferència de protons, segons la qual els àcids actuen com a donadors de protons i les bases actuen com a acceptors de protons H+ o, si es tracta d'una solució aquosa, H3O+.

Nota

  • Aquesta definició dona lloc al concepte de parell acidobàsic conjugat, el conjunt format per un àcid i una base relacionats pel guany o la pèrdua d'un únic protó.

    A diferència de la teoria d'àcids i bases d'Arrhenius, la teoria d'àcids i bases de Brønsted té en compte l'efecte del dissolvent en l'equilibri d'una manera molt activa acceptant o cedint protons, com per exemple HCl + H2O → Cl− + H3O+. Així doncs, un àcid només es pot dissociar en un dissolvent capaç d'acceptar protons, és a dir, que tingui caràcter bàsic, i una base només es pot dissociar en un dissolvent que pugui cedir-li protons, és a dir, que tingui caràcter àcid. En aquest cas, es pot tractar d'un dissolvent protofílic, un dissolvent protogènic, un dissolvent amfipròtic o un dissolvent apròtic.

    Això fa que les característiques acidobàsiques d'una substància química siguin molt diferents segons el dissolvent amb què interactua. Així, per exemple, la urea es comporta com una base feble en dissolució aquosa (segons H2NCONH2 + H2O → H2NCONH3+ + OH−), com una base forta en presència d'àcid acètic (segons H2NCONH2 + CH3COOH → H2NCONH3+ + CH3COO−) o bé com un àcid en presència d'amoníac líquid (segons H2NCONH2 + NH3 → H2NCONH− + NH4+).

    Les forces relatives dels àcids de Brønsted són definides per la constant d'acidesa, que sovint s'expressa en valors de pKA.

    Vegeu també teoria d'àcids i bases de Lewis.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  teoria d'àcids i bases de Lewis, n f
  • ca  teoria de Lewis, n f sin. compl.
  • es  teoría ácido-base de Lewis, n f
  • es  teoría de Lewis, n f
  • en  Lewis acid-base theory, n
  • en  Lewis theory, n

Química inorgànica

Definició
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en la transferència de parells d'electrons.

Nota

  • El fet que la teoria d'àcids i bases de Lewis es fonamenti en la transferència de parells d'electrons la diferencia de teoria d'àcids i bases d'Arrhenius i de la teoria d'àcids i bases de Brønsted, en els quals la partícula de referència és el protó. Així, una base és una substància que pot cedir com a mínim un parell d'electrons i un àcid és una substància que pot acceptar com a mínim un parell d'electrons (vegeu la imatge).

    De resultes de la donació d'un parell d'electrons es forma l'enllaç covalent datiu i la molècula resultant és un complex. El donador del parell d'electrons és un lligand i pot ser aniònic, com el Cl-, o neutre, com l'amoníac.

    L'orbital buit que accepta els electrons pot ser un orbital s, com en el cas del H+; un orbital p, com en el cas del BF3; un orbital d, com en el cas del Co2+, o un orbital f, com en el cas del U6+. Com més petit sigui el catió i més gran la relació entre la càrrega elèctrica i el radi, més fort serà el caràcter d'àcid de Lewis de l'ió envers bases de Lewis com ara l'amoníac o l'aigua.

    Si una molècula té un orbital donador i un orbital buit, pot actuar alhora tant com a àcid de Lewis o com a base de Lewis, com ara el diòxid de sofre.