Back to top
betum de penetració betum de penetració

Enginyeria del transport

  • ca  betum asfàltic, n m
  • ca  betum de penetració, n m sin. compl.
  • es  betún asfáltico
  • es  betún de penetración
  • en  asphaltic bitumen
  • en  penetration bitumen

Enginyeria del transport

Definició
Material aglomerant, sòlid o líquid, relativament viscós a temperatura ambient, constituït per mescles complexes d'hidrocarburs, naftènics, parafínics i aromàtics principalment, solubles totalment en sulfur de carboni.

Quan no són solubles en la seva pràctica totalitat, reben el nom d'asfalts. Des del punt de vista de la seva naturalesa són sistemes col·loidals, la fase contínua dels quals està constituïda per un medi fluid oliós i en el qual la fase discontínua està formada per asfaltens i resines de major pes molecular.

Els betums asfàltics se solen obtenir com a subproductes de les refineries de petroli i també es denominen betums de penetració perquè són el resultat d'un assaig de penetració, cosa que serveix per a classificar-los de manera primària. La seva ^termoplasticitat^ fa que en elevar-se la temperatura es redueixi la seva consistència i, una vegada aquesta correspon a la d'un líquid, la viscositat sigui cada vegada menor; en disminuir la temperatura, el procés és l'invers fins a assolir-se una consistència sòlida amb un mòdul de rigidesa cada vegada major.

Els betums fluïdificats i fluxats són derivats dels betums asfàltics que s'obtenen dissolent-los en un oli o fluïdificant i, per tant, tenen una viscositat reduïda, cosa que facilita el seu ús quan les temperatures o el tipus de tractament exigeixen viscositats baixes d'aplicació. El fluïdificant, derivat del petroli en els betums fluïdificats o procedent de la destil·lació de l'hulla en els betums fluxats, s'elimina posteriorment per evaporació, de manera que finalment només hi queda el betum pur. Aquest procés d'eliminació del fluïdificant es denomina ^curació^.
betum modificat betum modificat

Enginyeria del transport

  • ca  betum modificat, n m
  • es  betún modificado
  • en  modified bitumen

Enginyeria del transport

Definició
^Betum asfàltic^ al qual s'ha incorporat algun tipus d'additiu per a modificar les seves característiques reològiques i així millorar el seu comportament davant una àmplia gamma de condicions de temperatura o d'aplicació de les càrregues.

Els additius que en principi poden emprar-se són diversos, tant referent a la seva naturalesa com a les millores aconseguides i fins i tot a les tècniques d'incorporació als betums asfàltics de partida: poden ser polímers termoplàstics (polietilè, polipropilè), polímers termoenduribles (epoxi, polièster), asfalts naturals, elastòmers (cautxús naturals o artificials), cautxú procedent del reciclatge de pneumàtics, sofre, fibres de diferent naturalesa (cel·lulosa, acrílica), etc.

Això no obstant, el major desenvolupament en la modificació de betums asfàltics s'ha basat en la utilització de polímers termoplàstics, principalment EVA (etilè-acetat de vinil) i SBS (estirè-butadiè-estirè). Amb l'EVA s'aconsegueix fonamentalment elevar la resistència a les deformacions plàstiques, mentre que amb l'SBS es vol millorar la flexibilitat i disminuir la susceptibilitat tèrmica.
betum residual betum residual

Enginyeria del transport

  • ca  betum residual, n m
  • es  betún residual
  • en  residual bitumen

Enginyeria del transport

Definició
^Betum asfàltic^ contingut en una ^emulsió bituminosa^, obtingut per destil·lació en separar-lo de l'aigua i dels possibles fluïdificants.

El procediment per a la determinació del contingut de betum asfàltic i d'aigua està recollit en les normes NLT-137 i NLT-139.
beurada bituminosa beurada bituminosa

Enginyeria del transport

  • ca  beurada bituminosa, n f
  • es  lechada bituminosa
  • en  slurry seal

Enginyeria del transport

Definició
Morter bituminós fabricat en fred amb àrids, amb una ^emulsió bituminosa^, amb aigua i, eventualment, amb fíl·ler d'aportació i d'addicions, la consistència a temperatura ambient del qual permet la seva aplicació sobre una superfície mitjançant una caixa estenedora amb mestra de goma, de manera que constitueix un tractament superficial que s'utilitza com a paviment en carreteres, en vies urbanes, en pistes d'aeroports, etc., i que també es pot emprar com a tractament de segellament, de superfície antilliscant o amb finalitats estètiques.
biarticulat -ada biarticulat -ada

Enginyeria de la construcció

  • ca  biarticulat -ada, adj
  • es  biarticulado
  • en  hinged

Enginyeria de la construcció

Definició
Dit de l'element estructural on la vinculació amb altres parts de l'estructura es fa mitjançant ^ròtules^ o ^articulacions^ que impedeixen la translació relativa però no el gir.
bidó de residus bidó de residus

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  bidó de residus, n m
  • es  bidón de residuos
  • en  waste drum

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Recipient metàl·lic o de plàstic utilitzat per a l'envasament, l'emmagatzematge i el transport de residus fonamentalment líquids o semisòlids, però també sòlids.
biencastat -ada biencastat -ada

Enginyeria de la construcció

  • ca  biencastat -ada, adj
  • es  biempotrado
  • en  clampled

Enginyeria de la construcció

Definició
Dit de l'element estructural on els recolzaments impedeixen tots els moviments.
bifurcació bifurcació

Enginyeria del transport

  • ca  bifurcació, n f
  • es  bifurcación
  • en  bifurcation
  • en  fork

Enginyeria del transport

Definició
Indret en què una ^calçada^ de sentit únic de circulació es divideix en dues sense que l'una tingui prioritat sobre l'altra i en què es produeix ^afectació de carril^.
bifurcació bifurcació

Enginyeria del transport

  • ca  bifurcació, n f
  • es  bifurcación
  • en  branching
  • en  junction

Enginyeria del transport

Definició
Lloc on es troben o se separen dues ^línies ferroviàries^.
biga biga

Enginyeria de la construcció

  • ca  biga, n f
  • es  viga
  • en  beam

Enginyeria de la construcció

Definició
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i alta i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.

La dimensió vertical s'anomena ^cantell^. Els materials emprats en la construcció de bigues són la fusta, l'acer o altres materials metàl·lics, com ara l'alumini, el formigó armat o pretesat i els materials plàstics. Les bigues d'acer poden ser simples i compostes, generalment de secció en doble T. Les bigues simples són peces laminades en calent, i les compostes poden ser d'ànima plena o calades (biga de gelosia). Les primeres tenen els cordons superior i inferior formats per dos perfils angulars units a l'ànima, que és d'una sola peça, mentre que en les calades consisteix en una sèrie de passamans encreuats formant una malla. Els diferents elements de la biga composta són soldats o units amb cargols (antigament, amb reblons). En les bigues de formigó armat, el formigó resisteix bé les tensions de compressió, però no les de tracció, i les barres d'acer de l'armadura absorbeixen aquestes tensions i una part de les de compressió i les de tensió tallants. En les bigues de formigó pretensat, s'han substituït les armadures per cables d'acer sotmesos a una tracció prèvia que ha permès d'economitzar formigó, ja que està totalment comprimit, i es fan treballar els acers a tensions més elevades. Les bigues prefabricades, generalment biguetes per a sostres o bé bigues per a taulers de pont, són produïdes en sèrie i normalitzades, contràriament a altres bigues, com ara les jàsseres, que són diferents segons la construcció.

Recentment, les armadures d'acer (barres o cables) es poden substituir per armadures de materials compostos, com ara fibra de vidre, de carboni, etc., amb la qual cosa augmenta la resistència mecànica i als agents corrosius de les armadures d'acer. D'altra banda, aquests materials compostos poden formar completament la biga, amb formes semblants a les bigues metàl·liques. També són molt emprades les bigues mixtes, en les quals la zona sotmesa a tracció està formada per un perfil metàl·lic, i la zona comprimida, per formigó. En el cas de les bigues mixtes, l'element metàl·lic no està immergit dins la massa de formigó, sinó que hi està enganxat mitjançant uns ^connectors^. Les bigues, segons llurs característiques i llur disposició, poden ser classificades en: biga simplement recolzada, si només és sostinguda pels dos extrems; biga encastada, si els extrems són fixats a l'estructura; biga contínua, quan és d'una sola peça sostinguda en més de dos punts de suport; biga articulada o biga Gerber, quan presenta articulacions. També pot ser de cantell constant o variable. Finalment, rep diferents noms segons la posició en l'obra: bigueta, quan serveix per a formar sostre; biga mestra o jàssera, quan serveix de suport a altres bigues; llinda, quan tanca una obertura d'una paret (una porta o una finestra); mènsula o biga en volada, quan només descansa en un extrem; biga carenera, biga serrera o biga comunera, quan és al capdamunt d'una encavallada formant la carena o aresta d'unió dels dos vessants d'una teulada; biga paredera, quan és adossada al llarg d'una paret i hi recolzen els caps dels taulons d'una coberta, i biga tremujal o tremujal, quan és inclinada i va des de la carenera o des d'una paret mestra central fins a un dels cornalons d'una teulada de quatre vessants.

En el càlcul de bigues cal distingir primer el càlcul dels moments i dels esforços, conegudes la càrrega i la seva distribució en cadascuna de les seccions i les condicions de recolzament, i en segon lloc, la determinació, a partir dels càlculs anteriors i de les característiques de la resistència del material, de les seves dimensions, de la forma idònia de les seves seccions, dels possibles reforços, de la distribució d'armadures quan són de formigó, etc.
En el càlcul de les dimensions dels elements de la biga un cop calculats els esforços, cal diferenciar entre el cas de les bigues constituïdes per un sol material homogeni, com ara fusta o acer, i les bigues formades per més d'un material, com ara formigó armat o pretensat o bigues mixtes.