Back to top
  • ca  línia d'edificació, n f
  • es  línea de edificación
  • en  building line

Enginyeria del transport

Definició
Qualsevol de les dues línies establertes a banda i banda d'una carretera o d'un carrer que indiquen el límit més enllà del qual es prohibeix qualsevol tipus d'obra de construcció, de reconstrucció o d'ampliació, llevat de les que siguin imprescindibles per a la conservació i per al manteniment de les construccions existents.

En el cas de Catalunya les línies d'edificació se situen horitzontalment, respecte a l'aresta exterior de les ^calçades^ de les carreteres, a 50 m a les ^autopistes^ i a les ^vies preferents^ i a 25 m a la resta de les carreteres de titularitat estatal o autonòmica. Tot i amb això, si es tracta de ^variants de població^ de carreteres estatals, se situen a 100 m, i si es tracta de variants de població de carreteres autonòmiques, a 50 m.
  • ca  línia d'energia, n f
  • es  línea de energía
  • en  energy line

Enginyeria hidràulica

Definició
Línia que uneix els punts que indiquen l'energia del corrent a cada secció d'una conducció, en ^làmina lliure^ o amb pressió.

Ve donada per la suma dels tres termes del ^trinomi de Bernoulli^.
  • ca  línia d'influència, n f
  • es  línea de influencia

Enginyeria de la construcció

Definició
Corba que dona el moviment d'un punt o la reacció en un suport quan una força es mou al llarg d'una línia predeterminada.
  • ca  línia de corrent, n f
  • es  línea de corriente
  • en  streamline

Enginyeria hidràulica

Definició
Línia que, en el si d'un fluid en moviment i en un instant determinat, és tangent, en cada punt, al vector velocitat del fluid en aquest punt.
  • ca  línia de costa, n f
  • es  línea de costa
  • en  coastal line

Enginyeria marítima

Definició
Intersecció del pla del nivell del mar en repòs amb el terreny i que separa la ^platja^ emergida de la submergida.
  • ca  línia de flotació, n f
  • ca  línia de surada, n f sin. compl.
  • es  línea de flotación
  • en  water line

Enginyeria hidràulica

Definició
Línia determinada per la intersecció de la ^superfície lliure^ de l'aigua amb la superfície d'un cos que sura, especialment la del buc d'una embarcació.
  • ca  línia de flux, n f
  • es  línea de flujo
  • en  flowline

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Qualsevol de les línies que marquen les trajectòries de les partícules d'aigua.

Són perpendiculars a les isopiezes si el medi és hidràulicament isòtrop, és a dir, si la seva conductivitat hidràulica no depèn de la direcció del flux. El cabal que circula entre dues línies de flux és constant.
  • ca  línia de pendent màxim, n f
  • es  línea de máxima pendiente
  • en  line of maximum slope

Enginyeria hidràulica

Definició
Trajectòria perpendicular a les corbes de nivell que defineix el camí de recorregut mínim per a una gota d'aigua.
  • ca  línia de rompents, n f
  • es  línea de rompientes
  • en  breaking line

Enginyeria marítima

Definició
Línia formada per les crestes de les ones en trencar.
  • ca  línia de flotació, n f
  • ca  línia de surada, n f sin. compl.
  • es  línea de flotación
  • en  water line

Enginyeria hidràulica

Definició
Línia determinada per la intersecció de la ^superfície lliure^ de l'aigua amb la superfície d'un cos que sura, especialment la del buc d'una embarcació.