regulació del trànsit
regulació del trànsit
Enginyeria del transport
- ca regulació del trànsit, n f
- es regulación del tráfico
- en traffic regulation
Enginyeria del transport
Definició
Conjunt de mesures i d'actuacions que condueixen al millor funcionament de l'^ordenació del trànsit^ existent, mitjançant la implantació temporal de l'esquema de circulació més adient a cada cas.
Per a la regulació del trànsit s'usen tres tipus de mitjans: normes de caràcter general, com ara el Reglament de circulació, agents de trànsit i mitjans materials, com ara la ^senyalització temporal^ i els elements de regulació de la ^senyalització variable^.
Per a la regulació del trànsit s'usen tres tipus de mitjans: normes de caràcter general, com ara el Reglament de circulació, agents de trànsit i mitjans materials, com ara la ^senyalització temporal^ i els elements de regulació de la ^senyalització variable^.
regulador
regulador
Enginyeria hidràulica
- ca regulador, n m
- es regulador
- en regulator
Enginyeria hidràulica
Definició
Dispositiu mecànic en una turbina que té la funció d'evitar que assoleixin la ^velocitat d'embalament^.
El regulador més usual és el regulador de boles o de Watt, basat en un paral·lelogram articulat que gira al voltant d'una diagonal. Siguin A i A' els extrems d'aquesta diagonal, i B i B', els altres dos vèrtexs de la figura. A conseqüència del moviment de rotació es genera una força centrífuga que origina una separació de B i B', que depèn del quadrat de la velocitat de gir. En augmentar aquesta velocitat, B i B' encara s'allunyen més, cosa que fa pujar un dels vèrtexs continguts en l'eix de gir (l'altre vèrtex és fix). Mentre puja, estira una vareta que tanca el distribuïdor de la ^turbina^ mitjançant un servomotor, i d'aquesta manera disminueix el cabal turbinat. Si la velocitat de rotació continués augmentant, al final es tancaria completament l'admissió d'aigua.
El regulador més usual és el regulador de boles o de Watt, basat en un paral·lelogram articulat que gira al voltant d'una diagonal. Siguin A i A' els extrems d'aquesta diagonal, i B i B', els altres dos vèrtexs de la figura. A conseqüència del moviment de rotació es genera una força centrífuga que origina una separació de B i B', que depèn del quadrat de la velocitat de gir. En augmentar aquesta velocitat, B i B' encara s'allunyen més, cosa que fa pujar un dels vèrtexs continguts en l'eix de gir (l'altre vèrtex és fix). Mentre puja, estira una vareta que tanca el distribuïdor de la ^turbina^ mitjançant un servomotor, i d'aquesta manera disminueix el cabal turbinat. Si la velocitat de rotació continués augmentant, al final es tancaria completament l'admissió d'aigua.
regulador accionat
regulador accionat
Enginyeria del transport
- ca regulador accionat, n m
- es regulador accionado
- en fully actuated controller
- en under vehicle actuation controller
Enginyeria del transport
Definició
Regulador de temps variables que està connectat a detectors situats en tots els accessos de la intersecció.
regulador de temps fixos
regulador de temps fixos
Enginyeria del transport
- ca regulador de temps fixos, n m
- es regulador de tiempos fijos
- en pre-determined fixed times controller
- en pretimed controller
Enginyeria del transport
Definició
Regulador semafòric que manté constant en el temps la duració de les ^fases^ i, consegüentment, del ^cicle semafòric^.
És el tipus de regulador més senzill i més usat.
És el tipus de regulador més senzill i més usat.
regulador de temps variables
regulador de temps variables
Enginyeria del transport
- ca regulador de temps variables, n m
- es regulador de tiempos variables
- en variable times controller
Enginyeria del transport
Definició
Regulador semafòric que fa variar les duracions de les ^fases^ i, consegüentment, del ^cicle semafòric^ segons les necessitats de cada moment.
Habitualment, el regulador va connectat a llaços electromagnètics situats sota el paviment que detecten la presència de vehicles que esperen superar la intersecció. Tot i amb això, hi ha sistemes més complexos en què els detectors poden determinar les longituds de les cues formades a la intersecció o, fins i tot, l'aproximació d'un vehicle a la intersecció abans que s'hagi de parar.
Segons que hi hagi detectors en tots els accessos o només en alguns, els reguladors de temps variables es classifiquen en accionats i semiaccionats.
Habitualment, el regulador va connectat a llaços electromagnètics situats sota el paviment que detecten la presència de vehicles que esperen superar la intersecció. Tot i amb això, hi ha sistemes més complexos en què els detectors poden determinar les longituds de les cues formades a la intersecció o, fins i tot, l'aproximació d'un vehicle a la intersecció abans que s'hagi de parar.
Segons que hi hagi detectors en tots els accessos o només en alguns, els reguladors de temps variables es classifiquen en accionats i semiaccionats.
regulador semafòric
regulador semafòric
Enginyeria del transport
- ca regulador semafòric, n m
- es regulador semafórico
- en traffic signal controller
Enginyeria del transport
Definició
Aparell que en les instal·lacions semafòriques dirigeix l'encesa i l'apagada dels diferents llums dels semàfors distribuint el ^cicle semafòric^ entre les diferents ^fases semafòriques^.
Hi ha ^reguladors de temps fixos^ i ^reguladors de temps variables^. Si el sistema de regulació és de control centralitzat, el regulador existent a la intersecció es limita a rebre les ordres d'un ordinador central que és l'encarregat de controlar tots els semàfors d'una zona.
Hi ha ^reguladors de temps fixos^ i ^reguladors de temps variables^. Si el sistema de regulació és de control centralitzat, el regulador existent a la intersecció es limita a rebre les ordres d'un ordinador central que és l'encarregat de controlar tots els semàfors d'una zona.
regulador semiaccionat
regulador semiaccionat
Enginyeria del transport
- ca regulador semiaccionat, n m
- es regulador semiaccionado
- en semiactuated controller
Enginyeria del transport
Definició
Regulador de temps variables que únicament està connectat a detectors situats en els accessos secundaris de la intersecció.
regularitat superficial
regularitat superficial
Enginyeria del transport
- ca regularitat superficial, n f
- es regularidad superficial
- en evenness
Enginyeria del transport
Definició
Característica superficial dels ^paviments^ definida per les ones de major longitud degudes a la posada en obra, a les deformacions del ferm sota el trànsit o a les deformacions de l'esplanada, que afecten la comoditat del rodolament per les oscil·lacions que produeixen, cosa que fa augmentar el consum de combustible i influeix en l'estabilitat dels vehicles.
Les ones curtes i mitjanes produeixen una oscil·lació de les càrregues sobre les rodes que dona lloc a sobrecàrregues dinàmiques i a una variació de l'^adherència^. Les ones més llargues augmenten el cansament de la conducció i poden arribar a produir son. La falta de regularitat superficial afecta tant la comoditat com la seguretat de la conducció.
Les ones curtes i mitjanes produeixen una oscil·lació de les càrregues sobre les rodes que dona lloc a sobrecàrregues dinàmiques i a una variació de l'^adherència^. Les ones més llargues augmenten el cansament de la conducció i poden arribar a produir son. La falta de regularitat superficial afecta tant la comoditat com la seguretat de la conducció.
rehabilitació
rehabilitació
Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport
- ca rehabilitació, n f
- es rehabilitación
- en rehabilitation
Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport
Definició
Actuació de conservació del ^ferm^ d'una carretera de caràcter correctiu, efectuada quan els materials constituents han perdut les seves característiques fins a tal punt que requereixen llur ^reposició^, restitució o ^reforç^.
La rehabilitació pot ser localitzada i, per tant, pròpia de la conservació ordinària, o generalitzada i, per tant, pròpia de la conservació extraordinària. Es distingeixen quatre tipus de rehabilitació estructural: el ^fresatge^ i la reposició fins a assolir la mateixa cota de la superfície original del paviment antic; el reforç o acreixement amb capes de nova aportació; la demolició total del ferm i la substitució per un de nou, i el ^reciclatge^ del ferm.
La rehabilitació pot ser localitzada i, per tant, pròpia de la conservació ordinària, o generalitzada i, per tant, pròpia de la conservació extraordinària. Es distingeixen quatre tipus de rehabilitació estructural: el ^fresatge^ i la reposició fins a assolir la mateixa cota de la superfície original del paviment antic; el reforç o acreixement amb capes de nova aportació; la demolició total del ferm i la substitució per un de nou, i el ^reciclatge^ del ferm.
rehabilitació
rehabilitació
Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport
- ca rehabilitació, n f
- es habilitación
- en rehabilitation
Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport
Definició
Condicionament de l'estructura, dels tancaments i acabats i de les instal·lacions d'un edifici existent per a adaptar-lo a nous usos i assolir les exigències de seguretat i d'habilitat plantejades modernament per les normatives vigents i els estàndards de confort demanats per la societat.
En particular, es parla de rehabilitació estructural per a referir-se a l'adaptació de l'estructura, mitjançant les reparacions i els reforços necessaris, a les possibles noves accions i a les normatives de projecte d'estructures vigents
En particular, es parla de rehabilitació estructural per a referir-se a l'adaptació de l'estructura, mitjançant les reparacions i els reforços necessaris, a les possibles noves accions i a les normatives de projecte d'estructures vigents
