Back to top
vessador lliure vessador lliure

Enginyeria hidràulica

  • ca  vessador lliure, n m
  • es  vertedero libre
  • en  free weir

Enginyeria hidràulica

Definició
Vessador que no té cap influència del corrent aigua avall.
vessament per coronament vessament per coronament

Enginyeria hidràulica

  • ca  vessament per coronament, n m
  • es  vertido por coronación
  • en  overtopping

Enginyeria hidràulica

Definició
Vessament que es produeix quan se superen tots els nivells extraordinaris previstos en un embassament.
vessant vessant

Enginyeria hidràulica

  • ca  vessant, n m
  • es  vertiente
  • en  side

Enginyeria hidràulica

Definició
Part del territori que aporta escolament a una llera.
vessant de coberta vessant de coberta

Enginyeria de la construcció

  • ca  vessant de coberta, n m
  • ca  aiguavés, n m sin. compl.
  • es  faldón
  • es  vertiente
  • en  sloping roof surface

Enginyeria de la construcció

Definició
Solució per al reforç lateral d'un edifici davant d'accions horitzontals que consisteix en la combinació d'un ^nucli^ interior amb un ^tub exterior^.

Amb la solució de tub en tub és possible assolir alçàries de fins a 100 pisos o més.
via arterial via arterial

Enginyeria del transport

  • ca  via arterial, n f
  • es  vía arterial

Enginyeria del transport

Definició
Carretera pròpia d'una àrea metropolitana que té com a funció compatibilitzar el trànsit local i el trànsit de pas.

Aquesta denominació és pròpia de la classificació de carreteres de la Generalitat de Catalunya i no s'usa com a tal a la resta de l'estat espanyol.
via col·lectora-distribuïdora via col·lectora-distribuïdora

Enginyeria del transport

  • ca  calçada col·lectora-distribuïdora, n f
  • ca  via col·lectora-distribuïdora, n f sin. compl.
  • es  calzada colectora-distribuidora
  • en  collector-distributor road
  • en  link road

Enginyeria del transport

Definició
Calçada de sentit únic, sensiblement paral·lela i separada físicament de la calçada del ^tronc^ de la qual surt, generalment quan s'inicia un ^enllaç^, i a la qual torna, generalment quan s'acaba l'enllaç, i que té com a missió independitzar del tronc els ^punts de conflicte^ que es produeixen en trams amb sortides i entrades de ramals properes.

La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) considera que únicament ho són les que no tenen accessos directes a les propietats confrontants.
via de servei via de servei

Enginyeria del transport

  • ca  via de servei, n f
  • es  vía de servicio
  • en  service road

Enginyeria del transport

Definició
Camí sensiblement paral·lel a una carretera, respecte a la qual té caràcter secundari, connectat a aquesta únicament en alguns punts i que serveix a les propietats o als edificis confrontants.

Pot tenir un sentit únic de circulació o bé doble.
via desviada via desviada

Enginyeria del transport

  • ca  via desviada, n f
  • es  vía desviada
  • en  deviated track
  • en  diverted track

Enginyeria del transport

Definició
En un canvi, via que surt i que s'ha de recórrer a menys velocitat que la via directa.
via directa via directa

Enginyeria del transport

  • ca  via directa, n f
  • es  vía directa
  • en  main line

Enginyeria del transport

Definició
En un canvi, via que surt recta, alineada amb la via principal, i que es pot recórrer a més velocitat que la via desviada.
via fèrria via fèrria

Enginyeria del transport

  • ca  via fèrria, n f
  • es  vía férrea
  • en  track

Enginyeria del transport

Definició
Construcció per on circulen els vehicles ferroviaris, formada per dos carrils paral·lels fixats a unes travesses que asseguren l'ample de via, sobre una capa de balast que transmet el pes del conjunt a terra.