Back to top
  • ca  vibroflotació, n f
  • es  vibroflotación
  • en  vibroflotation

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Procediment de millora de la qualitat d'un sòl granular que consisteix en la introducció d'un tub per vibració horitzontal.

La vibració fa reajustar l'estructura de partícules del sòl fent-la més densa i compacta.
  • ca  vida útil, n f
  • es  vida útil
  • en  useful life

Enginyeria marítima

Definició
Període de temps mitjà de funcionament d'una obra d'enginyeria de costes.

Es fixa a l'hora de dissenyar l'actuació i generalment és funció de la importància i de la funció de l'obra.
  • ca  vinclament, n m
  • ca  flexió sobtada, n f sin. compl.
  • es  pandeo
  • en  buckling

Enginyeria de la construcció

Definició
Deformació lateral sobtada que poden experimentar elements estructurals sotmesos a compressió o a flexocompressió, o estructures en el seu conjunt, per efecte de la magnitud dels esforços sol·licitants.
  • ca  vinclament lateral, n m
  • es  pandeo lateral
  • en  lateral torsional buckling

Enginyeria de la construcció

Definició
Vinclament que es produeix en bigues amb ales comprimides a causa de l'existència de flexió.

L'ala comprimida es desplaça lateralment i, consegüentment, la biga es torça.
  • ca  vinclament per flexió i torsió, n m
  • es  pandeo por flexión y torsión
  • en  torsional-flexural buckling

Enginyeria de la construcció

Definició
Vinclament que es produeix en perfils metàl·lics amb dèbil rigidesa de torsió i en els quals el centre de gravetat no coincideix amb el centre d'esforços tallants, sotmesos a un esforç axial.

Es caracteritza pel fet que la deformació de la peça és una deformació acoblada entre una forma deformada de vinclament per flexió i una forma deformada de vinclament per torsió.
  • ca  vinclament per torsió, n m
  • es  pandeo por torsión
  • en  torsional buckling

Enginyeria de la construcció

Definició
Vinclament que es produeix en perfils metàl·lics amb dèbil rigidesa de torsió i en els quals el centre de gravetat coincideix amb el centre d'esforços tallants, sotmesos a un esforç axial.

Es caracteritza pel fet que la deformació de la peça és per torsió.
  • ca  viscositat, n f
  • ca  consistència d'un fluid, n f sin. compl.
  • es  viscosidad
  • en  viscosity

Enginyeria hidràulica, Enginyeria del transport

Definició
Resistència d'un fluid a ser deformat per l'acció de les forces tangencials, deguda a la presència de forces de cohesió entre les partícules.

Donades dues plaques paralel·les separades per una fina capa de fluid, la viscositat és la mesura de la resistència necessària per a mantenir constant un desplaçament relatiu entre les dues plaques a velocitat constant.
  • ca  viscositat dinàmica, n f
  • ca  viscositat absoluta, n f sin. compl.
  • es  viscosidad dinámica
  • en  dynamic viscosity

Enginyeria hidràulica

Definició
Propietat intrínseca de qualsevol fluid representada pel factor de proporcionalitat entre el seu gradient transversal de velocitats i l'esforç tangencial que el provoca.

En el cas de ^fluids newtonians^ aquest esdevé constant.
  • ca  viscositat cinemàtica, n f
  • es  viscosidad cinemática
  • en  kinematic viscosity

Enginyeria hidràulica

Definició
Propietat intrínseca de qualsevol fluid representada pel quocient entre la seva ^viscositat dinàmica^ i la seva ^densitat^.

En el cas de l'aigua, en condicions normals de pressió i de temperatura, val 10−6 m2/s.
  • ca  viscositat dinàmica, n f
  • ca  viscositat absoluta, n f sin. compl.
  • es  viscosidad dinámica
  • en  dynamic viscosity

Enginyeria hidràulica

Definició
Propietat intrínseca de qualsevol fluid representada pel factor de proporcionalitat entre el seu gradient transversal de velocitats i l'esforç tangencial que el provoca.

En el cas de ^fluids newtonians^ aquest esdevé constant.