Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
  • ca  detecció precoç, n f
  • es  detección precoz, n f
  • fr  dépistage précoce, n m
  • fr  détection précoce, n f
  • en  early case finding, n
  • en  early detection, n
  • en  early identification, n

Definició
Detecció d'un problema de salut mental durant el període asimptomàtic, que permet aplicar mesures per a intentar modificar-ne la història natural i evitar-ne la progressió.
  • ca  determinant social de la salut, n m
  • es  determinante social de la salud, n m
  • fr  déterminant social de la santé, n m
  • en  social determinant of health, n

Definició
Cadascun dels factors socioeconòmics i culturals i de les condicions de vida que influeixen en l'estat de salut d'una persona o una comunitat i en el seu grau de vulnerabilitat en relació amb els problemes de salut.

Nota

  • 1. Els determinants socials de la salut se solen representar com una sèrie cercles concèntrics al voltant d'un conjunt de característiques constitutives individuals. En primer lloc hi ha els estils de vida particulars, com el consum de tabac o d'alcohol o l'activitat física. En segon lloc, hi ha la interacció entre les persones i amb l'entorn a través de xarxes socials i comunitàries. En tercer lloc, hi ha les condicions de vida i de treball, l'alimentació i l'accés a béns i serveis fonamentals, com l'educació o els serveis sanitaris. En quart i últim lloc hi ha els factors econòmics, culturals i ambientals, que actuen sobre la resta.
  • 2. Els determinants socials de la salut influeixen notablement en la salut mental, pel fet que la salut mental és sensible a les adversitats de la vida o els canvis en les condicions de vida de les persones.
  • 3. Els determinants socials de la salut són una de les causes de la bretxa terapèutica, juntament amb les barreres.
  • ca  diagnòstic psiquiàtric, n m
  • es  diagnóstico psiquiátrico, n m
  • fr  diagnostic psychiatrique, n m
  • en  psychiatric diagnosis, n

Definició
Determinació del nom i la naturalesa biopsicosocial del trastorn mental o el problema de salut mental d'una persona per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i els seus signes i de la realització d'exploracions complementàries.

Nota

  • 1. El diagnòstic psiquiàtric té, com a dificultats afegides respecte a altres formes de diagnòstic mèdic, la impossibilitat d'identificar l'etiologia d'un trastorn mental i l'absència de signes patognomònics o específics de cadascun dels trastorns.
  • 2. Els sistemes actuals de classificació dels diagnòstics psiquiàtrics són el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, conegut amb la sigla DSM (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), de l'Associació Psiquiàtrica Americana (APA), i la Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut , coneguda amb la sigla ICD (International Classification of Diseases), de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
  • ca  dignitat, n f
  • es  dignidad, n f
  • fr  dignité, n f
  • en  dignity, n

Definició
Qualitat moral inherent a totes les persones, per la qual tenen dret a ser respectades, valorades i tractades de manera justa i amb igualtat, sense ser ofeses ni utilitzades.
  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • fr  incapacité, n f
  • en  disability, n

Definició
Resultat de la interacció entre la deficiència d'una persona i les barreres de l'entorn, que pot limitar o impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions que la resta de persones.

Nota

  • 1. La discapacitat és una de les conseqüències que poden comportar alguns trastorns mentals. Els trastorns mentals més greus, com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major o el trastorn per ús de substàncies, són els que poden generar més discapacitat.
  • 2. La discapacitat d'una persona amb un trastorn mental pot evolucionar de manera diferent en funció de factors biològics i psicosocials, de factors relacionats amb la freqüència de les crisis i els tractaments rebuts, i del tipus de resposta de l'entorn.
  • 3. En l'actualitat hi ha un moviment molt important en favor dels drets de les persones amb discapacitat, sorgit a partir de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), que critica la concepció de la discapacitat com un problema mèdic o de rehabilitació en pro d'un enfocament basat en un model social i de dret.
  • 4. Són formes de discapacitat la discapacitat funcional, la discapacitat intel·lectual i la discapacitat psicosocial.
  • ca  discapacitat funcional, n f
  • es  discapacidad funcional, n f
  • fr  déficience fonctionnelle, n f
  • fr  handicap fonctionnel, n m
  • fr  incapacité fonctionnelle, n f
  • en  functional disability, n
  • en  functional impairment, n

Definició
Discapacitat física, intel·lectual o sensorial que limita el desenvolupament de les activitats quotidianes d'una persona i, en conseqüència, pot afectar les relacions interpersonals i, en interacció amb les barreres socials, pot dificultar la inclusió comunitària.
  • ca  discapacitat intel·lectual, n f
  • es  discapacidad intelectual, n f
  • fr  déficience intellectuelle, n f
  • en  intellectual disability, n

Definició
Discapacitat provocada per una deficiència d'una funció cognitiva, que comporta limitacions funcionals des del punt de vista intel·lectual i en relació amb la conducta adaptativa, expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques, la qual, en interacció amb les barreres socials, pot dificultar la inclusió comunitària.
  • ca  discapacitat psicosocial, n f
  • es  discapacidad psicosocial, n f
  • fr  incapacité psychosociale, n f
  • en  psychosocial disability, n

Definició
Afectació de les capacitats cognitives, volitives o emocionals d'una persona a causa d'un trastorn mental, que, en interactuar amb les barreres socials, pot dificultar transitòriament o permanentment les activitats quotidianes, les relacions interpersonals i la participació plena de la persona afectada en la vida social.

Nota

  • 1. Tot i que no hi ha consens, de vegades es recorre al terme discapacitat psicosocial per a designar una forma de discapacitat en què l'origen de la disfunció que la causa és un trastorn mental, a diferència d'una discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
  • 2. Són disfuncions que poden derivar en una discapacitat psicosocial alguns trastorns mentals greus, com ara la depressió, el trastorn bipolar i l'esquizofrènia, entre d'altres.
  • ca  discriminació, n f
  • es  discriminación, n f
  • fr  discrimination, n f
  • en  discrimination, n

Definició
Tracte desfavorable, d'inferioritat o excloent que rep una persona pel fet de tenir una discapacitat, un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies, o per altres circumstàncies de tipus personal o social, que resulta en l'aplicació de distincions i de pràctiques desiguals i arbitràries.

Nota

  • La discriminació és una de les causes de l'aïllament social i el patiment mental i una de les barreres que es troben les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies en la rehabilitació i la reinserció.
  • ca  document de voluntats anticipades, n m
  • ca  DVA, n m sigla
  • es  documento de instrucciones previas, n m
  • es  documento de voluntades anticipadas, n m
  • es  instrucciones previas, n f
  • es  voluntades anticipadas, n f
  • es  DVA, n m sigla
  • fr  déclaration de volontés anticipées, n f
  • fr  directive anticipée, n f
  • en  advance directive, n
  • en  advance directive document, n
  • en  advanced healthcare directive, n
  • en  written advance directive, n

Definició
Document adreçat al conjunt de professionals de la salut en què una persona major d'edat i amb competència exposa anticipadament la seva voluntat pel que fa a l'atenció sanitària o a l'assistència sanitària i psiquiàtrica que voldrà rebre en cas que arribi a una situació en què no pugui expressar la seva voluntat personalment.

Nota

  • 1. El document de voluntats anticipades té validesa legal, sempre que les seves disposicions no contradiguin la legislació vigent o la bona pràctica i siguin opcions possibles en el sistema de salut.
  • 2. El document de voluntats anticipades pot formar part de la planificació de decisions anticipades.