Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
immobilització física immobilització física

  • ca  contenció física, n f
  • ca  restricció física, n f
  • ca  immobilització física, n f sin. compl.
  • ca  subjecció física, n f sin. compl.
  • es  contención física, n f
  • es  inmovilización física, n f
  • es  restricción física, n f
  • es  sujeción física, n f
  • fr  contention manuelle, n f
  • fr  contention physique, n f
  • en  physical restraint, n

Definició
Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra persona, o més d'una, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.
immobilització mecànica immobilització mecànica

  • ca  contenció mecànica, n f
  • ca  restricció mecànica, n f
  • ca  immobilització mecànica, n f sin. compl.
  • ca  subjecció mecànica, n f sin. compl.
  • es  contención mecánica, n f
  • es  inmovilización mecánica, n f
  • es  restricción mecánica, n f
  • es  sujeción mecánica, n f
  • fr  contention, n f
  • fr  contention mécanique, n f
  • en  mechanical restraint, n

Definició
Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant un dispositiu tècnic o tèxtil o un element del mobiliari, en contacte o molt proper a la persona, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.
  • ca  modificació de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació, n f sin. compl.
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • es  modificación de la capacidad, n f
  • es  modificación de la capacidad de obrar, n f
  • fr  modification de la capacité, n f
  • fr  procédure d'incapacité juridique, n f
  • en  incapacitation, n

Definició
Figura jurídica per la qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa com a conseqüència d'una discapacitat originada per un trastorn mental greu, un trastorn cognitiu o una discapacitat intel·lectual, i es determinen, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida, sigui substituint la seva capacitat d'obrar o complementant-la.

Nota

  • 1. La modificació de la capacitat pot ser total o parcial. En alguns casos, poc freqüents, es pot revocar mitjançant un procés de reintegració de la capacitat o recapacitació.
  • 2. La modificació de la capacitat pot implicar la substitució total de la voluntat de la persona per a aquells actes que s'hagin determinat en la sentència judicial. Per aquest motiu, actualment, d'acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que aquesta figura s'hauria de derogar, ja que no s'hauria de negar la capacitat d'obrar de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls hauria de procurar el suport necessari perquè la puguin exercir de manera plena.
  • 3. La modificació de la capacitat implica el nomenament d'un curador o una curadora o d'un tutor o una tutora, segons si és parcial o total, respectivament. També hi ha la possibilitat de designar una fundació tutelar.
  • 4. Les denominacions incapacitació i incapacitació judicial, que són les formes que s'han utilitzat tradicionalment, s'han substituït per modificació de la capacitat, d'acord amb el paradigma de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006). D'aquesta manera es vol donar una perspectiva positiva de la persona amb discapacitat, que és definida a partir de les seves capacitats i no per les seves incapacitats. Així mateix, es pretén evitar que la seva situació es cronifiqui, posant en relleu la reversibilitat del procés. Es passa, doncs, de substituir la persona en la presa de decisions a oferir-li els suports que necessiti en cada moment.
incapacitació judicial incapacitació judicial

  • ca  modificació de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació, n f sin. compl.
  • ca  incapacitació judicial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación, n f
  • es  incapacitación judicial, n f
  • es  modificación de la capacidad, n f
  • es  modificación de la capacidad de obrar, n f
  • fr  modification de la capacité, n f
  • fr  procédure d'incapacité juridique, n f
  • en  incapacitation, n

Definició
Figura jurídica per la qual es declara que una persona no pot governar-se per si mateixa com a conseqüència d'una discapacitat originada per un trastorn mental greu, un trastorn cognitiu o una discapacitat intel·lectual, i es determinen, per sentència, l'extensió i els límits d'aquells aspectes de la seva vida pels quals necessita ser protegida, sigui substituint la seva capacitat d'obrar o complementant-la.

Nota

  • 1. La modificació de la capacitat pot ser total o parcial. En alguns casos, poc freqüents, es pot revocar mitjançant un procés de reintegració de la capacitat o recapacitació.
  • 2. La modificació de la capacitat pot implicar la substitució total de la voluntat de la persona per a aquells actes que s'hagin determinat en la sentència judicial. Per aquest motiu, actualment, d'acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), es considera que aquesta figura s'hauria de derogar, ja que no s'hauria de negar la capacitat d'obrar de les persones amb discapacitat, sinó que se'ls hauria de procurar el suport necessari perquè la puguin exercir de manera plena.
  • 3. La modificació de la capacitat implica el nomenament d'un curador o una curadora o d'un tutor o una tutora, segons si és parcial o total, respectivament. També hi ha la possibilitat de designar una fundació tutelar.
  • 4. Les denominacions incapacitació i incapacitació judicial, que són les formes que s'han utilitzat tradicionalment, s'han substituït per modificació de la capacitat, d'acord amb el paradigma de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006). D'aquesta manera es vol donar una perspectiva positiva de la persona amb discapacitat, que és definida a partir de les seves capacitats i no per les seves incapacitats. Així mateix, es pretén evitar que la seva situació es cronifiqui, posant en relleu la reversibilitat del procés. Es passa, doncs, de substituir la persona en la presa de decisions a oferir-li els suports que necessiti en cada moment.
incapacitació parcial incapacitació parcial

  • ca  modificació parcial de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació parcial, n f sin. compl.
  • es  incapacitación parcial, n f
  • es  modificación parcial de la capacidad, n f
  • es  modificación parcial de la capacidad de obrar, n f
  • en  partial deprivation of legal capacity, n

Definició
Modificació de la capacitat que té lloc quan una persona no pot governar-se per si mateixa en determinats actes.

Nota

  • 1. La modificació parcial de la capacitat afecta àrees de la vida concretes, com ara la cura de la salut o la protecció del patrimoni.
  • 2. La modificació parcial de la capacitat comporta la institució de la curatela o la tutela.
incapacitació total incapacitació total

  • ca  modificació total de la capacitat, n f
  • ca  incapacitació total, n f sin. compl.
  • es  incapacitación total, n f
  • es  modificación total de la capacidad, n f
  • es  modificación total de la capacidad de obrar, n f
  • en  total deprivation of legal capacity, n

Definició
Modificació de la capacitat que té lloc quan una persona no pot governar-se per si mateixa en cap acte.

Nota

  • La modificació total de la capacitat comporta la institució de la tutela.
  • ca  incapacitat, n f
  • es  incapacidad, n f
  • fr  incapacité, n f
  • en  incapacity, n

Definició
Manca total o parcial de la capacitat d'obrar d'una persona, determinada per una sentència judicial de modificació de la capacitat.
inclusió comunitària inclusió comunitària

  • ca  inclusió comunitària, n f
  • es  inclusión comunitaria, n f
  • fr  inclusion communautaire, n f
  • fr  intégration à la collectivité, n f
  • en  community inclusion, n

Definició
Participació de les persones en el si de la comunitat, que els permet establir vincles socials i dur a terme activitats quotidianes amb sentit.

Nota

  • 1. La inclusió comunitària és essencial en la rehabilitació i la reinserció de les persones amb una discapacitat o un trastorn mental, ja que els aporta seguretat i reconeixement i afavoreix una bona autoestima. També és fonamental per a la salut d'una comunitat en general; per això cal que s'adapti a les persones amb dificultats.
  • 2. La inclusió comunitària en l'àmbit de l'atenció a la salut mental i a les addiccions es promou, per exemple, a través de serveis com la llar amb suport o el club social.
  • ca  inclusió social, n f
  • es  inclusión social, n f
  • fr  inclusion sociale, n f
  • en  social inclusion, n

Definició
Participació plena d'una persona en les esferes educativa, formativa, laboral i social, d'acord amb la seva autonomia i els seus interessos, que permet accedir a oportunitats socioculturals, econòmiques i laborals en igualtat de drets.

Nota

  • 1. La inclusió social és essencial en la rehabilitació i la reinserció de les persones amb una discapacitat o un trastorn mental, ja que els aporta seguretat i reconeixement i afavoreix una bona autoestima.
  • 2. La inclusió social de les persones amb discapacitat, sigui quin en sigui l'origen, requereix canvis tant en les persones afectades com en la societat.
infermer de salut mental | infermera de salut mental infermer de salut mental | infermera de salut mental

  • ca  infermer de salut mental | infermera de salut mental, n m, f
  • es  enfermero de salud mental | enfermera de salud mental, n m, f
  • es  enfermero psiquiátrico | enfermera psiquiátrica, n m, f
  • fr  infirmier en santé mentale | infirmière en santé mentale, n m, f
  • fr  infirmier psychiatrique | infirmière psychiatrique, n m, f
  • en  mental health nurse, n
  • en  psychiatric nurse, n

Definició
Professional de la infermeria que presta cures infermeres a persones amb un trastorn mental o una addicció en les fases de diagnòstic funcional, d'aplicació i control del tractament, i de rehabilitació, col·labora en la promoció de la salut mental i en la prevenció, i vetlla per la continuïtat assistencial des d'una perspectiva holística.

Nota

  • 1. L'infermer de salut mental o la infermera de salut mental duu a terme un paper important a l'hora d'afavorir la comunicació de la persona atesa i de crear un clima de seguretat que contribueixi al control del trastorn mental o l'addicció i a una evolució positiva. La seva actuació s'adreça també a l'educació sobre la manera de conviure amb un problema de salut mental o un trastorn per ús de substàncies, la promoció de l'autocura, el foment d'estils de vida saludables i la identificació i la prevenció de factors de risc.
  • 2. L'infermer de salut mental o la infermera de salut mental forma part d'un equip multidisciplinari. És present en l'àmbit comunitari, en els serveis d'urgències i en les unitats d'hospitalització de salut mental.
  • 3. L'infermer de salut mental o la infermera de salut mental participa en l'elaboració del pla de cures infermeres. També col·labora en la gestió de casos en els problemes de salut mental que requereixen una continuïtat en les cures, com ara els trastorns mentals greus.