Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
  • ca  tractament ambulatori involuntari, n m
  • ca  tractament ambulatori sense consentiment, n m
  • ca  TAI, n m sigla
  • es  tratamiento ambulatorio involuntario, n m
  • es  TAI, n m sigla
  • fr  soins ambulatoires sans consentement, n m pl
  • fr  soins ambulatoires sous contrainte, n m pl
  • fr  traitement ambulatoire involontaire, n m
  • fr  traitement ambulatoire sans consentement, n m
  • fr  traitement ambulatoire sous contrainte, n m
  • en  assisted outpatient treatment, n
  • en  involuntary outpatient treatment, n
  • en  outpatient commitment, n
  • en  AOT, n sigla
  • en  IOT, n sigla

Definició
Mesura restrictiva consistent en un tractament obligatori en el marc de la comunitat, utilitzat com a alternativa a les hospitalitzacions involuntàries reiterades i dirigit a persones amb un trastorn mental greu que compleixen determinats requisits de manca de consciència de malaltia, negativa al tractament i repetició de situacions de risc fora de l'hospitalització.

Nota

  • El tractament ambulatori involuntari requereix una autorització judicial.
tècnic d'inserció laboral | tècnica d'inserció laboral tècnic d'inserció laboral | tècnica d'inserció laboral

  • ca  tècnic d'inserció laboral | tècnica d'inserció laboral, n m, f
  • es  insertor laboral | insertora laboral, n m, f
  • es  técnico de inserción laboral | técnica de inserción laboral, n m, f
  • fr  agent de placement | agente de placement, n m, f
  • en  employment agent, n
  • en  job placement officer, n
  • en  placement officer, n

Definició
Persona que en el marc del treball protegit vetlla per la incorporació de les persones amb una discapacitat, un trastorn mental o una addicció al mercat de treball i s'ocupa de fer-los un seguiment personalitzat en el procés de recerca i de manteniment de la feina.
tècnic d'integració social | tècnica d'integració social tècnic d'integració social | tècnica d'integració social

  • ca  integrador social | integradora social, n m, f
  • ca  tècnic d'integració social | tècnica d'integració social, n m, f
  • es  integrador social | integradora social, n m, f
  • es  técnico de integración social | técnica de integración social, n m, f
  • fr  technicien de l'intervention sociale et familiale | technicienne de l'intervention sociale et familiale, n m, f
  • en  community integration specialist, n
  • en  social integration specialist, n

Definició
Professional amb formació i competències específiques en integració social que duu a terme intervencions socioeducatives dirigides a acompanyar una persona amb un trastorn mental o una addició greus i persistents en el seu procés d'inclusió comunitària i a prevenir i millorar les situacions d'exclusió social en què pugui veure's immersa.

Nota

  • L'integrador social o la integradora social desenvolupa la seva activitat socioeducativa en el marc d'un equip de salut mental, principalment en el camp de la rehabilitació.
terapeuta ocupacional terapeuta ocupacional

  • ca  terapeuta ocupacional, n m, f
  • ca  ergoterapeuta, n m, f sin. compl.
  • es  terapeuta ocupacional, n m, f
  • fr  ergothérapeute, n m, f
  • en  ergotherapist, n
  • en  occupational therapist, n

Definició
Professional amb formació i competències específiques en teràpia ocupacional que planifica i executa intervencions orientades a adquirir, conservar o millorar les habilitats relacionades amb el desenvolupament d'activitats de la vida diària que s'han vist deteriorades a causa d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.

Nota

  • El terapeuta ocupacional o la terapeuta ocupacional és una figura important en la rehabilitació; per aquest motiu, participa en l'elaboració del programa individual de rehabilitació i reinserció. Pot ajudar a entrenar habilitats motores (com la coordinació o l'equilibri), psicosocials (com la comunicació verbal, l'autoestima o la responsabilitat), cognitives (com la capacitat d'atenció o la comprensió) i relacionades amb la vida diària (com l'organització d'hàbits i rutines o la recerca d'activitats de lleure). Algunes de les seves intervencions, especialment d'assessorament, poden anar dirigides a l'entorn de la persona atesa.
teràpia ocupacional teràpia ocupacional

  • ca  teràpia ocupacional, n f
  • ca  ergoteràpia, n f sin. compl.
  • es  ergoterapia, n f
  • es  terapia ocupacional, n f
  • fr  ergothérapie, n f
  • en  ergotherapy, n
  • en  occupational therapy, n

Definició
Teràpia basada en la planificació i la realització de tasques concretes, que sovint inclouen el treball manual, i d'activitats físiques i mentals amb l'objectiu de prevenir o disminuir les discapacitats i incrementar el funcionament social de les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.

Nota

  • La teràpia ocupacional es pot dur a terme de manera individualitzada i integrada en el context vital de la persona o bé en centres ocupacionals o serveis de rehabilitació comunitària.
  • ca  trastorn mental greu, n m
  • ca  TMG, n m sigla
  • es  trastorno mental grave, n m
  • es  TMG, n m sigla
  • fr  trouble mental grave, n m
  • fr  TMG, n m sigla
  • en  severe mental disorder, n
  • en  severe mental illness, n
  • en  SMD, n sigla
  • en  SMI, n sigla

Definició
Trastorn mental que presenta símptomes de gran intensitat que afecten en gran mesura la conducta i el funcionament social d'una persona, li poden generar un cert grau de discapacitat i, en conseqüència, poden repercutir de manera significativa en la seva qualitat de vida.

Nota

  • 1. Els trastorns mentals greus es caracteritzen per alteracions de la sensopercepció, com al·lucinacions o idees delirants; per trastorns conductuals, amb agitació o pèrdua de control dels impulsos; per alteracions de l'estat d'ànim, com angoixa, tristesa, impossibilitat de sentir qualsevol tipus de plaer, eufòria, hiperactivitat o insomni, o per alteracions de l'atenció o de la memòria, entre altres. Són trastorns amb una vulnerabilitat congènita i poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, sovint de forma espontània i a vegades precipitats per factors externs, com l'efecte de determinades substàncies.
  • 2. El trastorn mental greu que es presenta de manera contínua o en episodis recurrents durant dos anys o més, amb uns criteris de gravetat determinats, i que té una evolució crònica, s'acostuma a qualificar de sever. En aquest cas, és habitual l'ús de la denominació trastorn mental sever i la sigla corresponent, TMS.
  • 3. Són exemples de trastorn mental greu la depressió major; el trastorn bipolar; el grup de les esquizofrènies i altres patologies psicòtiques; la dependència de l'alcohol o altres substàncies psicoactives; algunes afeccions d'ansietat, com l'agorafòbia o el trastorn obsessivocompulsiu, i els trastorns lligats al desenvolupament, com els de l'espectre autista, i a algunes estructures de la personalitat.
tractament ambulatori involuntari tractament ambulatori involuntari

  • ca  tractament ambulatori involuntari, n m
  • ca  tractament ambulatori sense consentiment, n m
  • ca  TAI, n m sigla
  • es  tratamiento ambulatorio involuntario, n m
  • es  TAI, n m sigla
  • fr  soins ambulatoires sans consentement, n m pl
  • fr  soins ambulatoires sous contrainte, n m pl
  • fr  traitement ambulatoire involontaire, n m
  • fr  traitement ambulatoire sans consentement, n m
  • fr  traitement ambulatoire sous contrainte, n m
  • en  assisted outpatient treatment, n
  • en  involuntary outpatient treatment, n
  • en  outpatient commitment, n
  • en  AOT, n sigla
  • en  IOT, n sigla

Definició
Mesura restrictiva consistent en un tractament obligatori en el marc de la comunitat, utilitzat com a alternativa a les hospitalitzacions involuntàries reiterades i dirigit a persones amb un trastorn mental greu que compleixen determinats requisits de manca de consciència de malaltia, negativa al tractament i repetició de situacions de risc fora de l'hospitalització.

Nota

  • El tractament ambulatori involuntari requereix una autorització judicial.
tractament ambulatori sense consentiment tractament ambulatori sense consentiment

  • ca  tractament ambulatori involuntari, n m
  • ca  tractament ambulatori sense consentiment, n m
  • ca  TAI, n m sigla
  • es  tratamiento ambulatorio involuntario, n m
  • es  TAI, n m sigla
  • fr  soins ambulatoires sans consentement, n m pl
  • fr  soins ambulatoires sous contrainte, n m pl
  • fr  traitement ambulatoire involontaire, n m
  • fr  traitement ambulatoire sans consentement, n m
  • fr  traitement ambulatoire sous contrainte, n m
  • en  assisted outpatient treatment, n
  • en  involuntary outpatient treatment, n
  • en  outpatient commitment, n
  • en  AOT, n sigla
  • en  IOT, n sigla

Definició
Mesura restrictiva consistent en un tractament obligatori en el marc de la comunitat, utilitzat com a alternativa a les hospitalitzacions involuntàries reiterades i dirigit a persones amb un trastorn mental greu que compleixen determinats requisits de manca de consciència de malaltia, negativa al tractament i repetició de situacions de risc fora de l'hospitalització.

Nota

  • El tractament ambulatori involuntari requereix una autorització judicial.
  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • ca  trastorn psiquiàtric, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • es  trastorno psiquiátrico, n m
  • fr  maladie mentale, n f
  • fr  trouble, n m
  • fr  trouble mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental illness, n

Definició
Alteració conductual, psíquica o mental deguda a la interacció de factors biològics, psicològics i socials, que provoca canvis funcionals significatius en la vida d'una persona i un grau de patiment, sovint intens, en la persona afectada i el seu entorn.

Nota

  • 1. Els trastorns mentals tenen una repercussió que pot arribar a ser significativa o, en els casos més greus, devastadora, en la vida de les persones afectades. Per exemple, en l'àmbit social els trastorns mentals són objecte d'estigma i poden dur les persones afectades a situacions de discriminació i exclusió social. En l'àmbit del treball poden suposar una incapacitat laboral, que pot ser temporal o permanent, i requerir suport en el treball ordinari o bé un treball protegit. En l'àmbit escolar poden requerir la intervenció dels equips d'assessorament i orientació pedagògica i del conjunt de professionals del centre de desenvolupament infantil i d'atenció precoç, així com la utilització de l'aula integral de suport, el reforç del suport intensiu per a l'escolarització inclusiva o l'escolarització en un centre d'educació especial.
  • 2. Els trastorns mentals poden comportar conseqüències legals i plantejar conflictes ètics en el tractament de les persones que els pateixen. Legalment, les persones amb un trastorn mental poden ser objecte d'una modificació de la capacitat, que pot ser parcial o total, i requerir una curatela o una tutela, per exemple. Des del punt de vista de l'ètica, les mesures restrictives que s'utilitzen en alguns serveis assistencials són qüestionables i, en qualsevol cas, han d'estar regulades. L'objectiu, en aquest aspecte, és la contenció zero.
  • 3. Per als trastorns mentals es disposa de tractaments eficaços, però en la societat encara hi ha la creença que no es poden tractar i que les persones que els pateixen són difícils, poc intel·ligents o incapaces de prendre decisions.
  • 4. Alguns dels trastorns mentals principals són les addiccions, els trastorns per ús de substàncies, els trastorns de la personalitat, els trastorns del desenvolupament, la depressió, l'ansietat, l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la demència i la psicosi.
  • 5. Els trastorns mentals es poden classificar en trastorns mentals greus i trastorns mentals lleus.
  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • ca  trastorn psiquiàtric, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • es  trastorno psiquiátrico, n m
  • fr  maladie mentale, n f
  • fr  trouble, n m
  • fr  trouble mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental illness, n

Definició
Alteració conductual, psíquica o mental deguda a la interacció de factors biològics, psicològics i socials, que provoca canvis funcionals significatius en la vida d'una persona i un grau de patiment, sovint intens, en la persona afectada i el seu entorn.

Nota

  • 1. Els trastorns mentals tenen una repercussió que pot arribar a ser significativa o, en els casos més greus, devastadora, en la vida de les persones afectades. Per exemple, en l'àmbit social els trastorns mentals són objecte d'estigma i poden dur les persones afectades a situacions de discriminació i exclusió social. En l'àmbit del treball poden suposar una incapacitat laboral, que pot ser temporal o permanent, i requerir suport en el treball ordinari o bé un treball protegit. En l'àmbit escolar poden requerir la intervenció dels equips d'assessorament i orientació pedagògica i del conjunt de professionals del centre de desenvolupament infantil i d'atenció precoç, així com la utilització de l'aula integral de suport, el reforç del suport intensiu per a l'escolarització inclusiva o l'escolarització en un centre d'educació especial.
  • 2. Els trastorns mentals poden comportar conseqüències legals i plantejar conflictes ètics en el tractament de les persones que els pateixen. Legalment, les persones amb un trastorn mental poden ser objecte d'una modificació de la capacitat, que pot ser parcial o total, i requerir una curatela o una tutela, per exemple. Des del punt de vista de l'ètica, les mesures restrictives que s'utilitzen en alguns serveis assistencials són qüestionables i, en qualsevol cas, han d'estar regulades. L'objectiu, en aquest aspecte, és la contenció zero.
  • 3. Per als trastorns mentals es disposa de tractaments eficaços, però en la societat encara hi ha la creença que no es poden tractar i que les persones que els pateixen són difícils, poc intel·ligents o incapaces de prendre decisions.
  • 4. Alguns dels trastorns mentals principals són les addiccions, els trastorns per ús de substàncies, els trastorns de la personalitat, els trastorns del desenvolupament, la depressió, l'ansietat, l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la demència i la psicosi.
  • 5. Els trastorns mentals es poden classificar en trastorns mentals greus i trastorns mentals lleus.