treballador social | treballadora social
treballador social | treballadora social
- ca treballador social | treballadora social, n m, f
- ca assistent social, n m, f sin. compl.
- es asistente social, n m, f
- es trabajador social | trabajadora social, n m, f
- fr assistant de service social | assistante de service social, n m, f
- fr assistant social | assistante sociale, n m, f
- fr travailleur des services sociaux | travailleuse des services sociaux, n m, f
- fr travailleur social | travailleuse sociale, n m, f
- en social service worker, n
- en social worker, n
Definició
Professional amb formació i competències específiques en treball social que presta suport de diferent tipus a persones, famílies o col·lectius comunitaris perquè tinguin unes condicions i una qualitat de vida acceptables i un grau suficient d'autonomia personal i de vinculació social.
Nota
- Els treballadors socials i les treballadores socials en l'àmbit de la salut mental duen a terme tasques d'atenció directa a les persones amb problemes socials derivats d'un trastorn mental; tasques de prevenció, de promoció de la salut i d'inserció social, i tasques de coordinació amb els equips d'atenció a la salut mental i a les addiccions. Per exemple, en la tasca d'atenció, a més de prestar pròpiament l'atenció, detecten factors de risc o necessitats individuals o familiars i planifiquen la intervenció social. En la tasca de prevenció, de promoció de la salut i d'inserció social, fomenten l'acceptació i la integració i promouen el suport entre iguals. Finalment, en la tasca de coordinació, integren el treball social com a part del tractament i col·laboren a garantir la continuïtat assistencial.
TUS
TUS
- ca trastorn per ús de substàncies, n m
- ca TUS, n m sigla
- es trastorno por consumo de sustancias, n m
- es trastorno por uso de sustancias, n m
- es TUS, n m sigla
- fr trouble lié à l'usage de substances, n m
- fr trouble lié à l'utilisation de substances, n m
- fr TLU, n m sigla
- fr TUS, n m sigla
- en substance use disorder, n
- en SUD, n sigla
Definició
Patró de comportament patològic relacionat amb el consum habitual, generalment abusiu, de drogues o fàrmacs, que provoca un deteriorament o un malestar clínicament significatiu i comporta un cert grau d'addicció, problemes socials i problemes de salut mental i física.
Nota
- 1. El trastorn per ús de substàncies provoca canvis en el comportament (com ara canvis en l'estat d'ànim, irritabilitat, hiperactivitat o pèrdua de motivació), canvis físics (com ara tremolors, parla inarticulada, pèrdua o increment de pes, o mida anormal de les pupil·les) i canvis socials (com ara canvis en el cercle d'amistats o d'activitats de lleure, problemes legals o problemes econòmics).
- 2. Els trastorns per ús de substàncies acostumen a estar causats pel consum d'alcohol, cafeïna, nicotina, cànnabis, al·lucinògens, ansiolítics, sedants, inhalants, opiacis, estimulants i dissolvents, entre d'altres substàncies.
tutela
tutela
- ca tutela, n f
- es tutela, n f
- fr tutelle, n f
- en guardianship, n
- en tutorship, n
Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar que té per objecte guardar, protegir i representar una persona sotmesa a una modificació de la capacitat, generalment total.
Nota
- 1. La tutela es materialitza amb el nomenament judicial d'un tutor o una tutora o d'una fundació tutelar. En primera instància, es recomana que sigui una persona de la família qui exerceixi la tutela, si bé en alguns casos aquesta opció pot no ser la més indicada, per exemple en persones amb trastorns de conducta associats al seu trastorn mental.
- 2. La tutela implica la substitució de la voluntat de la persona afectada per la del tutor o la tutora en els aspectes de la vida que es determinin en la sentència. Per aquest motiu, com que comporta la negació de la competència i la voluntat de la persona, i d'acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), actualment es qüestiona aquesta institució i es tendeix a plantejar la necessitat de la persona amb discapacitat de tenir suports específics per a poder decidir sobre la seva vida.
tutor | tutora
tutor | tutora
- ca tutor | tutora, n m, f
- es tutor | tutora, n m, f
- fr tuteur | tutrice, n m, f
- en legal guardian, n
- en tutor, n
Definició
Persona física o jurídica en qui recau l'exercici de la tutela.
Nota
- El tutor o la tutora acostuma a ser una persona de l'àmbit familiar.
